Els sèniors redueixen la bretxa digital: el 75 % fa servir internet i les xarxes socials, però un 20 % encara pateix soledat no desitjada

«L’ús de tecnologia i aplicacions facilita el contacte amb familiars i amics. La soledat no desitjada no és un fenomen objectiu, no depèn del nombre de trucades o d’amics que tinguem sinó que depèn de la qualitat d’aquestes trucades i relacions. Per això, en ocasions, podem sentir-nos profundament sols, fins i tot envoltats de gent, si les nostres relacions no tenen la qualitat o el suport emocional que necessitem», apunta María José Abraham, directora general de la Fundació Edat & Vida.

Al seu torn, Miryam Piqueras, directora de Govern Clínic de Sanitas Mayores, avisa que quan una persona gran comença a fer servir aplicacions de missatgeria «hi ha un alt risc» que entre els seus familiars es doni per ‘complerta’ la comunicació diària a través d’un simple missatge i es redueixin les trucades i visites. Segons la seva opinió, però, un «missatge de WhatsApp pot alegrar el dia, però no substitueix una visita o la calor d’una conversa cara a cara».

Mentrestant, Juan Fernández, director del Centre Ageingnomics de la Fundació Mapfre, que elabora el Baròmetre del Consumidor Sènior, assenyala que les xarxes socials són una eina que ajuda a combatre la soledat no desitjada, però «no poden ser l’única solució». «Les videotrucades augmenten la possibilitat de combatre la soledat, però no es poden comparar amb la companyia i l’afecte que es transmeten mitjançant el contacte físic». El Baròmetre revela que la majoria de sèniors digitalitzats, a més d’utilitzar WhatsApp (un 65 % segons l’edició de 2023) i altres xarxes socials, fan servir la banca en línia (un 85 %) i compren per internet (un 76 %).

EL PERIÓDICO ha obtingut, a més, l’opinió de diverses persones de més de 65 anys, molt actives a internet, i tots opinen que la comunicació digital «és útil i pràctica però insuficient», en paraules de Toni Serratosa (Barcelona, 76 anys). «WhatsApp es només una eina urgent, asèptica, distant i mai pot substituir una conversa pròxima, espontània, emocional i sincera», opina Víctor Calvo (València, 73 anys). Mentre Juan Jerez (Pamplona, 76 anys) considera que la comunicació presencial ajuda «a veure la reacció d’una altra persona, t’obre camp a temes addicionals» i, si és fora de casa, estimula la persona gran a «sortir del seu ambient, arreglar-se i posar-se guapa».

Les causes i conseqüències

L’aïllament de moltes persones grans és, precisament, un dels motius que provoquen la soledat no desitjada. Un fenomen que també afecta joves, amb una prevalença fins i tot més gran que entre els sèniors (25% entre els 16 i 39 anys i 20% entre majors de 75 anys), però la solitud en gent gran sol ser més intensa i persistent, vinculada a pèrdues familiars, malalties, limitacions físiques i dificultat per crear nous vincles. I les conseqüències són més risc de depressió, ansietat o malalties cardíaques, segons avisa l’Observatori Estatal de la Soledat no Desitjada amb motiu del Dia dels Grans, que se celebra aquest 1 d’octubre.

Sacramento Pinazo, coordinadora de la comissió de Soledat de la Plataforma de Gent Gran i Pensionistes i investigadora de l’envelliment, apunta diversos factors per explicar per què la comunicació per WhatsApp, tan estesa avui dia, és insuficient davant el fenomen de la soledat no desitjada en la població de més edat. En primer lloc, perquè es tracta de persones que «van créixer quan la comunicació era presencial o telefònica», per la qual cosa «escriure missatges els resulta poc natural o fins i tot impersonal». «L’utilitzen, però no és el mètode preferit si poden triar».

Hi ha, a més, barreres com pantalles petites, teclats tàctils i constants actualitzacions que en dificulten l’ús a persones amb limitacions visuals o físiques. Una altra diferència amb les generacions més joves és que, normalment, les persones a partir de la jubilació «no viuen pendents del telèfon ni consideren que un xat sigui un mitjà adequat per tractar temes importants o profunds». A més, molts se senten «incòmodes o insegurs a l’hora d’escriure, ja que temen que el seu missatge es malinterpreti o soni abrupte, i també els costa interpretar correctament el contingut emocional dels missatges que reben».

Sentir-se acompanyat

Notícies relacionades

L’IRTA-CReSA, investigat pel brot de pesta porcina, no està obligat a tenir pla davant risc biològic

Mossos de paisà vigilaran irregularitats al volant aquest Nadal

Finalment, la comunicació cara a cara és «més rica i clara», sentència especialista. «Per a moltes persones el valor de la conversa no només es mesura per la informació que es transmet, sinó també pel vincle que es construeix. Compartir un cafè o passar una estona amb algú són elements que Whatsapp no pot replicar. Parlar en persona permet sentir-se escoltat, valorat i acompanyat, fet que reforça el benestar emocional», que moltes persones d’edat avançada «valoren profundament».

«La preferència de les persones grans per comunicar-se en persona no és una simple resistència al canvi tecnològic. És una elecció basada en la seva experiència, els seus valors, les seves habilitats i les seves necessitats emocionals. Més enllà de les eines disponibles, cosa que moltes persones grans busquen és una connexió humana genuïna, una cosa que els xats i emoticones encara no aconsegueixen reemplaçar per complet», conclou.