Municipis i comunitats es llancen a la creació de pisos de lloguer assequible

¿En què consisteixen aquests plans de col·laboració publicoprivada? L’administració disposa d’un sòl que està sense construir i fa un concurs públic per cedir aquesta parcel·la durant diversos anys, generalment des de 45 fins a 75 exercicis. L’adjudicatari, generalment un promotor o un fons d’inversió, és l’encarregat de construir els pisos i els explota en règim de lloguer a un preu topat d’acord amb les condicions incloses en la licitació de l’ens públic. L’inversor explota el terra durant el període acordat, i obté rendibilitats que poden anar des del 4% fins al 8% a l’any i, passat el termini, torna el solar i els immobles a l’administració pública.

Antonio de la Fuente, director general del departament de Living de la consultora Colliers, assegura que aquest tipus de projectes són "l’única oferta d’habitatge de lloguer que s’està produint en aquests moments", a causa que és "pràcticament impossible" que a un promotor o a un inversor li surtin els comptes per portar a terme un desenvolupament sobre un sòl privat, tenint en compte el preu i els costos de construcció.

Els pioners en aquest tipus de programes a gran escala van ser la Comunitat de Madrid i l’Ajuntament de Barcelona el 2021. El consistori català va proposar la creació d’una societat mixta, Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB), participada en un 25% pel llavors Executiu d’Ada Colau, un 25% per municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el 50% restant en mans de privats. Després de la licitació, es van imposar Neinor Homes i Cevasa, que compten amb un 25% cadascun. La idea original era desenvolupar a mitjà termini 4.500 habitatges, però quatre anys després no s’ha finalitzat cap casa: n’hi ha 627 de repartides en vuit promocions que s’entregaran entre 2026 i 2027. La societat mixta està immersa en una segona fase que aspira a promoure 717 pisos més.

Notícies relacionades

La Generalitat estudia recórrer al sector privat per construir presons

La pluja obliga a suspendre avui les classes a 30 escoles de València

La Comunitat de Madrid fixa un objectiu més ambiciós per al seu Pla Vive, nom escollit per al programa que optava a posar al mercat 25.000 habitatges. Tot i que el Govern d’Isabel Díaz Ayuso no va complir les seves promeses, ja que en quatre anys amb prou feines ha licitat la construcció de menys de 13.000 pisos, és l’administració pública més avançada. Així, l’Executiu regional pot presumir de tenir 4.875 pisos de lloguer i 8.000 més en fase de licitació, construcció o adjudicació.

També a la capital, després dels resultats a escala autonòmica, l’Ajuntament de Madrid va adjudicar el 2023 els primers sòls amb capacitat per construir 2.134 pisos, alguns dels quals ja estan operatius i han començat a rebre els primers inquilins.