El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»

«¿No és suficient amb el de xocolatines del súper?», va contestar la mare. És clar que per a l’Abril, fan fatal de tot el que faci olor de Nadal, no ho era. Però a la Marina li va resultar «insuportable» imaginar que els preparatius de la Nit de Reis s’allargarien «ni més ni menys que quatre setmanes!». Així que segona moció denegada.

La febre de l’advent

El tango entre mare i filla a compte de calendaris cada vegada més espectaculars i elfs entremaliats, que senyoregen aquests dies des d’internet fins al basar de la cantonada, no és més que un esqueix d’aquest nou Nadal forjat a les xarxes i que va filtrant, a tota pastilla, en la vida quotidiana. Hi ha infinitat d’‘e-liturgies’. La primera és que la celebració ja no llança el ‘txupinazo’ oficial amb el Gordo, sinó amb l’advent, tradicionalment període espiritual preparatori i avui coartada per pujar, cada dia i durant quatre setmanes, vídeos i imatges viralitzables amb ‘engagement’ nadalenc.

Així que al costat de follets i calendaris, han entrat també en bloc els ‘vlogmas’, els vídeos que manlleven el sufix ‘mas’ de Christmas i en els quals es dona compte diari de l’avanç de compres, decorats i preparatius. Després hi ha les fotos de la família mil·lennista: unes amb pijames nadalencs a joc i d’altres amb jerseis o rens. I les caixes de Nadal, amb el seu ‘unboxing’ de pijames, xocolatines, llibres o tasses. I els sortejos digitals. I els carrussels amb el millor del teu any. I les guies de regals de la teva ‘influencer’ de capçalera. I els mems. I per descomptat les «llistes de desitjos», aquesta versió adulta de la carta als Reis que estan negant les xarxes (i els xats familiars) de vídeos, carrusels i ‘collages’ amb les «objectes demanats» i en què fins i tot hi ha els que tenen el temps i l’humor per convertir-les en bingos o ‘powerpoints’ d’estètica corporativa.

¿Que són massa coses? No es preocupin, que aquí arriben els xatbots de botigues i assistents d’IA, capaços de prescriure regals segons gustos, edat i pressupost, i que, si li fa mal la mà de tant comprar, fins i tot poden escriure la dedicatòria o, ja posats, la carta als Reis.

‘Crush’ entre l’algoritme i el Nadal

A la vista està que hi ha un ‘crush’ evident entre l’algoritme i el Nadal. Des del grup de treball d’Antropologia Digital de l’Institut Català d’Antropologia, apunten que «les xarxes actuen com a fàbriques de tradició del segleXXI: el domèstic es torna espectacle, i la intimitat, contingut». Així, aquests nous rituals no només permeabilitzen l’espai ‘offline’, arribant a les llars i famílies de tot el planeta, sinó que el reconfiguren en temps real, escurçant radicalment els processos tradicionals de transmissió cultural. «La lògica algorítmica», amb vídeos, imatges, tendències i sons, «accelera la creació de costums, imposa cicles de consum constants i transforma l’experiència emocional del Nadal en un producte performatiu i compartible, en un ritual de connexió social i digital, més que en una celebració religiosa, com era en origen».

En aquest sentit, Janira Planas, consultora amb un radar especial perquè tot el que bull a internet, coincideix que justament «aquestes noves tradicions» han pres velocitat pel factor viralitat. Mostrar diàriament l’entremaliadura de l’elf en un racó de casa teva o obrir un regal «dona l’oportunitat de poder anar publicant fotos o ‘tiktoks’ amb aquesta narrativa continuada que segueix la mateixa dinàmica que les sèries de contingut tipus ‘dia 1 entrenant’, ‘dia 2 baixant de pes’, com els vídeos d’Ibai Llanos, que mantenen la gent expectant».

Més enllà del format, per a Silvia Martínez, professora especialitzada en periodisme i comunicació digital de la UOC, un dels grans motors de tracció de les plataformes socials és precisament «l’emoció». D’entrada, apunta, quan arriba aquest moment de l’any es promocionen aquest tipus de continguts que tan bé juguen a la il·lusió, la sorpresa i la curiositat de treure el cap a vides alienes. «La gent observa el que fan els ‘influencers’ i també genera continguts similars per participar del ritu i perquè proporciona satisfacció sentir que s’avança cap al model aspiracional que representen aquestes figures –apunta Martínez–. A més, també es poden comentar les fotos familiars i la decoració d’uns i d’altres», cosa que genera una fabulosa activitat i conversa que és pura gasolina per a l’algoritme, l’objectiu del qual és que estiguem connectats com més temps millor.

‘Adventistes penedides’

El que en unes cases es viu amb aparent alegria (allà hi ha, si no, tots els ‘posts’ que ho testifiquen) en d’altres s’esquiva com felí l’aigua. «És bonic crear aquesta màgia, sobretot quan tens nens, però si no arribes tampoc passa res», afirma l’Olga, que l’any passat es va apuntar a la febre de l’elf i el calendari i aquest any s’ha donat de baixa: «Vaig acabar que ja no podia més». De fet, aquest frenesí ja ha creat una espècie de subcultura digital amb dos flancs: les famílies –mares, bàsicament– que, d’una banda, comparteixen llistes d’idees i consells, i les «adventistes penedides» que baixen del carro per pura extenuació.

Notícies relacionades

Casa Mas i La Marató comparteixen taula, sabor i compromís

The Base a Espanya: cèl·lules nazis inspirades en Al-Qaida per cometre atemptats

Davant aquesta pujada d’escala de la gimcana nadalenca, Manuel Armayones, catedràtic d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, crida a la calma: «Per Nadal es dona una tempesta perfecta d’estímuls, emocions, sovint hipertrofiades, i també de pressió social perquè et pots sentir culpable si ets el que aixeca el peu de l’accelerador i fas menys que el veí: i ara, amb les xarxes, el teu veí és el món sencer».

Segons l’especialista, en aquest període, i cada vegada des de dates més primerenques –ja sigui l’advent o el Black Friday–, es dona una espècie de «suspensió de la racionalitat» i una «competició de felicitat demostrable en imatges en les quals s’intenta donar la millor versió d’un mateix» i que es podria anar desaccelerant. Sobretot quan hi ha nens petits a qui urgeix «posar límits». «És molt educatiu, fins i tot per Nadal, mantenir converses amb els fills, arribar a pactes en els quals ells prenen decisions i fins i tot entendre que potser hi ha coses que ells no entendran».