La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

La intel·ligència artificial (IA) en els cribratges de càncer de mama redueix la càrrega de treball dels radiòlegs en un 44%, detecta fins a un 30% més de càncers i, a més, també és capaç de diagnosticar tumors amb "més afectació ganglionar". Això vol dir, més avançats. És una de les idees que va defensar ahir el radiòleg holandès Ritse Mann en el marc del 15è Congrés Europeu de Càncer de Mama, que se celebra fins demà a Barcelona.

Mann va participar en el debat La IA en els programes de cribratge de mama: reemplaçant les lectures humanes. Altres ponents van ser més cautelosos amb els usos de la intel·ligència artificial, com la radiòloga noruega Solveig Hofvind. "M’agrada la IA, la utilitzo i em beneficia –va afirmar–. No dic ‘IA mai’, sinó ‘encara no’. Que els resultats siguin prometedors no significa que ja estiguin demostrats".

El doctor Mann va citar diversos estudis que defensen l’ús de la IA en els cribratges mamogràfics. "Pot sonar estrany –va indicar–. Soc radiòleg, em guanyo la vida mirant imatges en pantalles, però, sincerament, crec que hi ha millors maneres de fer servir el temps". Mann va assegurar que, tot i que "el cribratge redueix clarament la mortalitat i salva vides", hi ha un 25% dels tumors de mama que es podrien "haver detectat abans". "La majoria són càncers detectats en cribratges, però que eren visibles fins a dos anys abans i molt sovint fins i tot abans", va afirmar l’holandès. "Aquí és on l’ordinador pot ajudar".

La IA, va assegurar, "aprèn de milers d’exemples i funciona sorprenentment bé". "Avui dia, ja iguala o supera els radiòlegs en molts estudis. Fins i tot detecta més càncers rellevants: tumors més grans i amb afectació ganglionar. És a dir, no només detecta més, sinó que detecta millor". Mann va citar un "assaig molt important" que revela que la IA "va reduir la càrrega de treball en un 44%" i que va detectar "un 30% més de càncers". En un altre estudi recent amb 42.000 dones, s’ha vist que els càncers detectats per IA eren "més grans" i amb "més afectació ganglionar".

"Necessitem més evidència"

Per la seva banda, la doctora Solveig Hofvind va advertir que "la majoria de totes aquestes evidències" procedeixen d’"entorns controlats", no "del món real". A la pràctica real, va precisar, hi ha una "gran variabilitat", no només entre la població, sinó també entre protocols. Va assenyalar, a més, els "costos elevats" de la IA i l’"impacte ambiental", així com els "problemes legals" i la necessitat d’una "actualització i entrenament constants" com a contrapartides al seu ús. Hofvind no es va posicionar contra l’ús de la IA, però sí que va recalcar que encara necessita "temps": "Necessitem més evidència abans d’implementar-la àmpliament".

El tercer ponent del debat, Simone Schiaffino, de la mateixa manera que Mann, també es va mostrar a favor de l’ús de la IA en els cribratges de mama. L’evidència, va defensar, és "cada vegada més sòlida": augmenta la detecció de tumors, redueix costos i allibera de temps els professionals. A més, permet una "medicina personalitzada". "En el futur llegirem moltes menys mamografies", va augurar.

"La IA ajuda, però encara no estem preparats per substituir completament els humans", va apuntar, per la seva banda, la radiòloga escocesa Fiona Gilbert. Segons ella, encara s’ha de demostrar que la IA realment no produeix un "sobrediagnòstic", que està preparada per diagnosticar "càncers agressius" i que redueix els "d’interval" –aquells que es produeixen després d’una mamografia i abans de la següent revisió– per "millorar la supervivència". Gilbert va advocar per aconseguir una "més gran i definitiva evidència de seguretat", obtenir "més dades sobre els càncers d’interval diagnosticats per la IA" i una "millor comprensió" sobre com utilitzar-la. També va advertir del "biaix d’automatització". "Si hi ha massa senyals d’IA, els radiòlegs poden ignorar o confiar-hi en excés", va assenyalar.

"Impuls sense pal·liatius"

Notícies relacionades

La mare del nadó víctima d’abusos és infermera

La Noelia serà la persona més jove a rebre l’eutanàsia a Espanya

Com va explicar a EL PERIÓDICO l’oncòleg Javier Cortés, membre del comitè científic del congrés, durant els pròxims anys es veurà un "impuls sense pal·liatius" de la intel·ligència artificial en diferents àrees, com ara anatomia patològica, assajos clínics i fins i tot en les consultes "perquè siguin més àgils i exactes". "No substituirà el metge, sinó que el complementarà".

Cortés va avançar que, en el camp del càncer de mama, també hi haurà un "despertar" de la biòpsia líquida –anàlisi de sang a la recerca de mutacions –, la qual permet diagnosticar tumors i recaigudes. "I també veurem millors estratègies terapèutiques". Però aquest oncòleg va posar també el focus en una realitat que el "preocupa": el 28% dels fàrmacs aprovats a Europa no estan finançats a Espanya. "És un problema bàsicament econòmic. Els polítics, la indústria farmacèutica, els investigadors i els metges hem de veure com optimitzar els recursos perquè els fàrmacs arribin als pacients", va defensar Cortés.