Només el 39% dels barcelonins utilitzen el català en el seu dia a dia

La realitat sociolingüística catalana és extremadament complexa. Ahir, l’Idescat va fer públiques les últimes xifres de l’enquesta desglossades per territoris. La fotografia, posant la lupa vegueria per vegueria, no ofereix gaires sorpreses. L’Àmbit Metropolità de Barcelona –el territori més poblat i el que acull menor proporció de persones nascudes a Catalunya (un 56,6%)– és on menys es parla català, i se situa per sota de la mitjana de Catalunya quant al coneixement de la llengua i la població que té el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%).

En l’altre extrem sociolingüístic, el percentatge de població que té el català com a llengua inicial és majoritari a les Terres de l’Ebre (57,7%), l’Alt Pirineu (51,2%) i les comarques centrals (48%). Malgrat això, hi ha una altra dada destacable. Les Terres de l’Ebre no són només l’enclavament en el qual hi ha més persones amb el català com a llengua materna. També és el territori que més catalanoparlants com a llengua inicial perd respecte a l’anterior enquesta (2018): nou punts menys. A la Conselleria de Política Lingüística relacionen aquest retrocés amb la defunció dels grans, l’emigració dels joves (la diàspora ebrenca) i l’arribada d’un contingent de persones de la resta d’Espanya.

Comparant els resultats amb els del 2018 –l’anterior enquesta–, el català baixa del 50% com a llengua habitual a les comarques gironines. Mentre que el 2018 el 54,1% dels residents asseguraven que el català era la seva llengua habitual, a l’última enquesta aquesta xifra cau al 45%. A Barcelona cau menys, però de més a baix. El 2018 eren un 29,3% els barcelonins que tenien el català com a llengua habitual, i a l’última enquesta aquest percentatge baixa al 26,9%.

Tendències positives

Malgrat el retrocés obvi, a la conselleria posen el focus en algunes tendències positives. Per exemple, en l’Àmbit Metropolità de Barcelona, el nombre de persones que utilitzen el català almenys la meitat del temps (els parlants habituals compartits) és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial (llengua parlada a casa). O sigui, que parlen la llengua de manera quotidiana més persones de les que la van aprendre en família. El conjunt de l’àmbit metropolità registra un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que utilitzen el català almenys la meitat del temps o més ascendeix fins al 35,2%.

Així passa, per exemple, a Barcelona, on únicament el 25,1% de la població té el català com a llengua inicial, però un 38,5% l’utilitza "la meitat del seu temps o més". Aquesta tendència, que malgrat la modèstia de les xifres a la conselleria es llegeix com a positiva [hi ha gent que no parla català a casa però fa l’esforç de parlar-lo fora], també es detecta a l’Hospitalet, on es passa del 8,5% de persones amb el català com a llengua inicial al 15,5% de parlants que utilitzen les dues llengües indistintament. Al Barcelonès Nord (que inclou Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), aquest mateix percentatge passa del 13,2% al 23,3%, mentre que al Baix Llobregat Sud (Sant Joan Despí, Sant Boi i Gavà) ho fa de l’11% al 21,8%.

Les realitats dins del mateix àmbit metropolità són també molt diferents. Al Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat hi ha percentatges de coneixement i ús del català superiors a la resta del territori i, en el cas del Maresme, superiors a la mitjana de Catalunya (molt similars al de les comarques de Girona). No estranya tampoc que, dins del Vallès Occidental, no és el mateix Sant Cugat que Ripollet.

Notícies relacionades

Tres ferits greus en l’incendi d’una empresa de reciclatge a Caldes de Montbui

El diagnòstic tardà del càncer de pulmó

Després de les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu i les comarques centrals –el grup territorial amb millors dades–, el segon territori en el qual el català té millor salut és el format per les comarques de Girona i Ponent. Quant a la llengua inicial, aquests dos territoris destaquen per tenir uns percentatges més alts que la mitjana respecte al català: 39,1% a Girona i 45,4% a Ponent. Pel que fa a la llengua habitual, el català és la llengua habitual única del 45,1% de la població a Girona i del 51,1% a Ponent.

Tornant a obrir el focus al conjunt del territori català i posant la lupa en els més joves (els compresos entre els 15 i els 29 anys), el primer que crida l’atenció és que es tracta de l’única franja d’edat en què el castellà com a llengua habitual supera el 50% (el 50,1%) dels enquestats, davant el 29,2% que utilitza el català, i un tímid 9,4% que diu fer servir les dues llengües normalment. Sobre la llengua d’"identificació" –la que s’esmenta quan et pregunten quina és la teva llengua–, el castellà supera també en gairebé 10 punts el català entre els més joves. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat diu tenir el català com a llengua d’identificació, un 37,8% apunta al castellà, i un 16,9% a les dues.