«La soledat no desitjada és la gran epidèmia silenciosa d’aquest segle», coincideixen Catalunya i Astúries

Aquests són els principals reptes demogràfics a què s’enfronten algunes comunitats autònomes, com va quedar patent aquest dimecres a la taula rodona «Demografia, longevitat, salut i cures: polítiques per a una societat del benestar», celebrada al fòrum Espanya 360, organitzat a Madrid pel grup Prensa Ibérica.

Mónica Martínez, consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya; Gimena Llamedo, vicepresidenta i consellera de Presidència, Repte Demogràfic, Igualtat i Turisme del Principat d’Astúries; i Juan Fernández, director del Centre d’Investigació Ageingomics de Fundación MAPFRE, van debatre sobre les polítiques a seguir en aquests àmbits en una xerrada moderada per Gonzalo Martínez Peón, director de La Nueva España.

«L’augment de l’esperança de vida (84,01 anys el 2024) és un èxit de l’estat de benestar i un repte per a les societats, que s’han d’adaptar a la nova realitat. A Catalunya ens enfrontem a una doble realitat: zones rurals despoblades i grans urbs amb nuclis de soledat no desitjada i desigualtat», va assenyalar Martínez.

La consellera va explicar algunes de les polítiques aplicades per la Generalitat, on governa Salvador Illa (PSC). Va destacar un projecte basat en intel·ligència artificial que detecta quines persones poden estar en risc de patir soledat no desitjada, a més d’identificar potencials «persones protectores» capaces d’avisar davant situacions de risc, com taxistes o farmacèutics, que podrien ser-ne exemples.

Martínez va qualificar aquesta soledat com «la gran epidèmia silenciosa del segle XXI», definició compartida per la resta de ponents. També va insistir a unir els àmbits social i sanitari i va reclamar «posar números a sobre de la taula, perquè és el moment de la planificació i la reflexió, com va passar amb el canvi climàtic».

Gimena Llamedo va remarcar que, per al Govern asturià, liderat per Adrián Barbón (PSOE), «les polítiques de repte demogràfic són polítiques d’Estat». Va assenyalar que la realitat d’Astúries ha canviat en els últims anys, amb una comunitat que torna a guanyar població gràcies a la immigració, tot i que la baixa natalitat continua sent un desafiament.

«Després de molts anys sent terra d’emigrants, ara també som una terra d’acollida. A més, estem en xifres rècord de retorn d’asturià: 1.500 l’any passat. Creixem en població per sobre de la mitjana espanyola», va afirmar. Truedo va vincular aquestes dades al «moment de la regió», que avança «en activitat econòmica i en qualitat de vida amb polítiques transversals i integrals», cosa que converteix Astúries en «una terra atractiva per viure i treballar».

Notícies relacionades

Espanya busca fórmules per accelerar les seves polítiques d’acció climàtica: «Cal recolzar les empreses que aposten per la sostenibilitat»

Ainhoa Moll: «Hem de perfeccionar l’equilibri entre la unitat del país i la diversitat dels seus territoris»

Sobre la soledat no desitjada, va explicar que els problemes més greus es detecten a les zones urbanes, on els ajuntaments exerceixen un paper essencial, i va defensar la necessitat d’«una reflexió col·lectiva». També va qualificar l’augment de l’esperança de vida com un «èxit social».

El potencial de la generació sènior

Juan Fernández, de Fundación MAPFRE, va posar en valor «el potencial» de la generació sènior, formada pels qui superen els 55 anys. «Cal aprofitar les persones que volen continuar contribuint. Hem de facilitar que els que vulguin continuar sent actius després de la jubilació ho puguin fer».