Carme Noguera, l’altra olotina que es converteix en la dona més longeva de l’Estat: “No he agafat mai una grip”

Les vegades que Carme Noguera ha estat malalta en 111 anys es podrien comptar amb els dits d’una mà: “No he agafat mai una grip i, quan em vaig contagiar de covid, no vaig notar absolutament res”, assegura. Quan tenia 109 anys, però, es va trencar el fèmur. I tot i que a l’hospital de Vic “no em van voler operar perquè els va fer por que no ho pogués aguantar”, el seu cardiòleg (amb qui després de tanys anys ja ha entaulat una amistat) i el metge de capçalera van insistir que s’havia d’intervenir perquè “deien que no representava l’edat que tenia”. La van operar a la Vall d'Hebron i “al cap de tres mesos ja pujava i baixava escales”. I és que té clar que “si no m’haguessin operat m’hauria mort del dolor”. Ara, però, els metges no la deixen caminar. I és que li van haver de retirar la placa que li havien posat per subjectar el fèmur perquè el seu cos la va rebutjar (els intents i les infeccions posteriors li van costar diversos ingressos i tres operacions més). “En tres mesos em van haver d’operar quatre vegades”, recorda.

De la primera fornada d’infermeres

Amb 19 anys va anar a estudiar a Barcelona, a l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, i va formar part de la primera promoció que en va sortir. La Guerra Civil va esclatar quan treballava a urgències de l’hospital Clínic: “Un dia estava mirant per la finestra de l’hospital i una bala em va passar arran”, recorda. “Els meus mentors van ser els germans Trias i Pujol i també recordo al doctor Broggi”, assegura. També va treballar en un sanatori per a malalts de tuberculosi. Un dia, però, el seu pare la va anar a buscar: “Va tenir i em va demanar que tornés a Olot, jo m’hi vaig negar perquè a Barcelona tenia feina però em va dir que si els estimava havia de tornar”, assegura. I, amb el cor dividit, va deixar la feina i va fer les maletes.

Un cop a Olot es va posar a treballar ajudant dones que acabaven de tenir un nadó, tenint cura dels seus fills mentre elles es recuperaven. “Fa dos anys vam tornar a Olot i es va trobar una senyora, que ja era gran, que havia cuidat tot just després de néixer", relata la seva filla, Dolors Solà. Ella és la mitjana dels seus tres fills, que tenen 73, 71 i 67 anys. “Ens va tenir tard perquè diu que la Guerra Civil ho va endarrerir tot", explica Solà.

Va viure a Olot fins que es va casar i, després, va marxar a Vic, d’on era el seu marit (ja fa 40 anys que va morir). “El que més he enyorat són les fonts i la verdor d’Olot, aquí el paisatge és molt diferent”, confessa.

Mai va tornar a treballar en un ambulatori: “De tant en tant posava alguna injecció i també feia de callista, però el meu marit era viatjant i em vaig haver de quedar a casa fent créixer els meus fills”, assegura. Ara, si pogués tornar enrere, pensa que “ho hauria fet diferent”.

Celebrar l’aniversari quatre vegades

Carme Noguera sempre havia estat més de celebrar el sant però, des que va fer 100 anys, celebra “especialment” l’aniversari. Tant, que fa fins a quatre celebracions. “Amb la família, amb les amigues, amb la de la botiga de llanes i també fem un dinar amb els metges -el cardiòleg, tant el pare com el fill, i el metge de capçalera- que són els meus àngels de la guarda”, assegura.

Fins als 105 anys encara assistia a classes d’anglès i de francès, però una degeneració macular (és afiliada a l'ONCE) l’ha obligat a haver de deixar enrere aquestes activitats per la pèrdua de visió, com també llegir i fer ganxet.

Notícies relacionades

Mor Angelina Torres, la dona més longeva de Catalunya, als 112 anys

Catalunya supera els 3.000 centenaris, el 83% dels quals són dones

Al matí s’aixeca “una mica tard”, esmorza i al migdia surt a passejar amb la seva filla. Després de dinar fa una migdiada ("és sagrada") i, a la tarda, "un dia canto a la coral del centre de dia i un altre venen unes amigues i em llegeixen llibres". També s’hi acosta la “de la botiga de llanes”, que li porta fils embolicats i jerseis per desfer “i amb això m’entretinc molt”.

"Ser el més gran no té mèrit"

Per Carme Noguera, el secret per arribar als 111 anys és que "no hi ha cap secret”: “Ser el més gran no té mèrit, això és anar fent, com si posessis monedes de cèntim d’una a una fins que en fas un piló”, explica. Ser la dona de més edat de l’Estat, però, no l’ha impressionat: “A algú li ha de tocar ser el més gran”, exclama.