Joan Garcia, porter del Barça i de la selecció espanyola: "Tant de bo aconsegueixi el mateix que Valdés, que ho va guanyar tot"

El porter blaugrana s’estrena en un Mundial amb Espanya després d’un any brillant a la Lliga coronat amb el premi Zamora

«Tothom vol jugar, però no es pot. Intento aportar des d’on toqui»

Joan Garcia, porter del Barça i de la selecció espanyola: "Tant de bo aconsegueixi  el mateix que Valdés,  que ho va guanyar tot"
4
Es llegeix en minuts
Jordi Gil
Jordi Gil

Especialista en esports

ver +

Joan Garcia compareix a la Baylor School tranquil i relaxat després d’una sessió d’entrenament sota una calor terrible.

¿Què tal els primers dies amb la selecció?

M’han rebut molt bé.

Es deia que feia por convocar Joan Garcia perquè era el porter titular del Barça i arribava aquí en un segon pla. ¿Com ho ha gestionat?

Des de dins és diferent del que es diu fora. Es porta amb naturalitat, centrat en el Barça i millor si arribava la trucada.

¿Què és el que més li ha cridat l’atenció d’aquí?

¡La calor! És complicat. I el que més m’ha agradat és l’afició, sobretot a Mèxic. Va ser increïble.

¿Què tal la relació amb els altres dos porters?

A més de dos grans porters, són dues grans persones.

¿Què pensa quan veu que a totes les quinieles se situa Unai Simón com el porter titular?

Ho portem amb naturalitat. Només pot jugar un porter. A qui li toqui jugar, a donar-ho tot, i la resta, a recolzar des de fora.

¿Però un no es pot resignar a no jugar mai?

És clar, tothom vol jugar, però no es pot. Intento aportar des d’on toqui.

¿Com veu l’equip?

Portem uns dies aquí per adaptar-nos al canvi d’hora: ara toca descansar, dormir bé, estar molt concentrats, amb molta intensitat i moltes ganes de jugar els pròxims partits.

¿Es veu reflectit en la figura de Víctor Valdés, a qui també li va costar entrar a la selecció i després ho va guanyar tot?

Tant de bo aconsegueixi el mateix que ell, que ho va guanyar tot. Estic content de ser aquí i amb ganes de disfrutar i arribar el més lluny possible

¿Com veu Lamine Yamal?

El veig bé, complint terminis. A poc a poc va entrenant amb nosaltres. És positiu per a ell per trobar-se amb l’equip al cent per cent. Estarà llest per al debut.

¿L’equip té gol, malgrat faltar-li un gran nom de 9?

Crec que sí. El més important és l’equip, com es juga. Hi ha dies que entra tot, d’altres no. El més important és que juguem bé, sabem arribar a l’àrea amb ocasions i hi ha jugadors a dalt amb capacitat de marcar gols. Tenen olfacte i estan connectats. Són boníssims.

Veig que no li fa por dir que venen a guanyar el Mundial.

És el més important, donar-ho tot per aconseguir-ho. Després s’ha de demostrar al camp.

¿Què destacaria d’Unai Simón?

La seguretat que transmet al company. La tranquil·litat d’un porter és molt important per als companys.

¿I de David Raya?

És el tipus de porter que més m’agrada. El que intenta ajudar en tot el que pugui l’equip, amb pilota, sense pilota, joc aeri. És molt complet, actiu i m’agrada.

¿Joan Garcia què suma?

Intento ser molt actiu. Ajudar en tot el que puc, no només a la porteria, sinó en molts àmbits.

¿Li ha donat moltes voltes a la jugada de Riazor amb el gol que li va marcar l’Iraq?

No, i ara. Al final és un gol que pot passar. No m’esperava aquest xut. El més important és l’equip. Seria un error donar-li moltes voltes o fustigar-me per això.

¿Té la sensació que en cada partit passa un examen especial per ser el porter del Barça?

Al Barça et segueix més gent, però no ha de ser negatiu. És positiu que hi hagi aquest sentiment cap a un.

Se’l veu tranquil.

Sí, intento ser-ho. També hi ha moments de tot. Estem habituats a la pressió. Al Barça es reflecteix més a tot el món. A tots els equips tens exigència. És una cosa que tens des que comences en aquest món.

Si va aguantar tot el que li va passar a l’estadi de l’Espanyol, deu poder amb tot. ¿Treballa la seva força mental?

No, es tracta de visualitzar el que et trobaràs per, quan arribi el partit, estar preparat.

¿Nota gaire canvi amb l’entrenador, de ser el número u per a Hansi Flick a haver de guanyar-se el lloc aquí amb De la Fuente?

Gens. En el futbol només poden jugar 11, a l’entrenament hi ha un gran nivell, donem el millor de cada un per a l’equip i després l’entrenador és el que decideix qui juga i qui no.

Al Barça també té molta exigència amb Tek i Ter Stegen de competència.

L’exigència és bona i, si tens bona relació fora del camp, com és el cas aquí o al club, tot va bé.

¿Els va afectar la greu lesió de Ter Stegen?

És una pena que es perdi el Mundial per una lesió. Tenia continuïtat, jugava bé i hauria estat al Mundial. És una putada.

¿Es possible explicar alguna anècdota de Tek o estan prohibides?

N’hi ha moltes. És una persona molt divertida. Estem tots molt contents de tenir-lo amb nosaltres al Barça i tant de bo continuï així. A tothom li cau bé Tek.

¿Com mata el temps a la selecció?

Sempre hi ha alguna cosa a fer, sessió de vídeo, anar al gimnàs, sauna, piscina. En estones més mortes juguem a la play, al ping-pong, billar...

¿Qui l’ha sorprès més en aquesta concentració?

A tots més o menys els coneixia. No havia coincidit amb Fabián. Entrenant és un crac, des de fora no se li dona gaire importància, però el veus competir i és diferent.

Notícies relacionades

¿A Gavi cal frenar-lo?

No, no s’ha de frenar. Li agrada fer bromes amb tothom, és molt intens i això és positiu, no s’ha de canviar.