Haití, entre la il·lusió i el caos

La selecció d’Haití materialitza demà el seu retorn a un Mundial (a les 3.00 h davant d’Escòcia) i ho fa 52 anys després de la seva única cita mundialista. Va ser a la Copa del Món del 1974, celebrada a l’antiga Alemanya Occidental. Un torneig que es van emportar els amfitrions després de vèncer l’Holanda de Johan Cruyff.

La selecció haitiana va passar sense fer gaire soroll en aquell Mundial. Va perdre els tres partits que va disputar davant Itàlia, Polònia i l’Argentina. Més de mig segle després, els caribenys tornen a l’esdeveniment futbolístic més gran del món. Un retorn molt sonat, tot i que no ho és pel talent dels seus jugadors, sinó per la situació d’estat fallit en què es troba i un veto de la FIFA. Haití pretenia utilitzar el focus mediàtic del Mundial per explicar al món la història del país a través de la seva samarreta. No obstant, la FIFA ha vetat la vestimenta perquè considera que mostra un missatge polític o bèl·lic de manera subliminar. A la part inferior de la samarreta es pot apreciar una il·lustració en què un home aixeca una bandera en un camp de batalla.

Concretament, es tracta de la batalla de Vertières, un succés clau en la revolució haitiana per a la seva independència. El combat es va donar el 18 de novembre del 1803, els haitians van vèncer les tropes de Napoleó Bonaparte i és recordat com el Dia de la Victòria al país. Poc després, l’1 de gener del 1804, Haití va proclamar la seva independència del Regne de França i es va convertir en el segon país americà, només per darrere dels EUA.

Crisi humanitària

La FIFA, que decideix què és política i què no, va demanar la modificació de l’equipament. La marca que va produir les samarretes, la colombiana Saeta, va afirmar a través d’un comunicat que el seu disseny busca retre homenatge a la història del país i a la seva lluita per la llibertat. Un país que, abans de la revolució, el 90% de la població eren esclaus, segons l’economista francès Thomas Piketty. Tant delegats de la selecció com la mateixa marca van negar que no té res a veure amb la política actual del país. Una situació que, en el dia d’avui, sembla irremeiable. Haití està patint una crisi humanitària a gran escala, un conflicte que va iniciar el 2021, després de l’assassinat del president Jovenel Moïse. Des d’aleshores, zones del país i de Port-au-Prince, la capital, estan controlades per grups armats.

Notícies relacionades

Nielsen vol tancar la seva etapa al Barça amb una altra Champions

Mourinho converteix Bernardo Silva en "el galàctic de saldo"

Segons les Nacions Unides, la inseguretat alimentària afecta 5,7 milions de persones, gairebé la meitat de la població. En el curs escolar passat van tancar 1.600 escoles a causa de la violència, cosa que va deixar 1,5 milions de nens i nenes sense accés a l’educació. El sistema sanitari del país caribeny també es troba en estat crític: Metges Sense Fronteres informa que més del 60% de les instal·lacions de salut de Port-au-Prince estan tancades.

Enmig d’aquesta crisi, Haití torna a un Mundial. A l’illa, l’ONU i l’oenagé Viva Rio organitzen el torneig Ti Mondial, que reuneix 48 escoles i pretén fomentar la pau i la unitat d’un país marcat per la violència, i és que la classificació d’Haití és un motiu d’orgull nacional entre els seus habitants enmig de tant caos.