Ancelotti torna la fe al Brasil, que avui debuta contra el Marroc

Va passar el dia en què els ploms de tot Espanya es van fondre de sobte i durant hores. El 28 d’abril del 2025, per sempre ja el dia de la gran apagada, un emissari de la Confederació Brasilera de Futbol havia acordat una reunió a Londres amb Carlo Ancelotti per acabar de tancar el seu fitxatge com a seleccionador. Tots els detalls, amb ple coneixement del Reial Madrid, van quedar pactats, a l’espera del vistiplau dels advocats de l’italià.

L’enviat de la CBF va haver d’esperar durant hores que Espanya recuperés el subministrament elèctric per poder trucar a Rio de Janeiro i informar que havia aconseguit l’objectiu que la pentacampiona del món feia gairebé tres anys que perseguia: Ancelotti seria l’entrenador del Brasil en el Mundial 2026. En els dies posteriors hi va haver certes tensions amb el moment de la seva sortida del Madrid i els diners a cobrar que van fer que l’acord tremolés, però totes les parts van saber encarrilar finalment el fitxatge.

Des de la decepció de Qatar 2022, eliminada la canarinha per penals contra Croàcia a quarts de final, el Brasil va decidir buscar fora l’entrenador que li tornés la glòria. Ja són 24 anys sense guanyar el Mundial, igualant la sequera més llarga (1970-94) des que va conquerir el primer dels seus cinc títols, a Suècia 1958. Recórrer a un entrenador estranger era gairebé un tabú al país, però, arribats a aquest punt...

Quart tècnic estranger

Fins a l’arribada de Carletto, el Brasil només havia tingut tres entrenadors estrangers en tota la seva història, tots ells de manera molt puntual. L’uruguaià Ramón Platero va ser contractat per als quatre partits de la Copa Amèrica del 1925, la menys freqüentada de la història amb només tres participants; el portuguès Joreca va exercir de coseleccionador al costat de l’històric Flávio Costa en dos partits el maig del 1944, i l’argentí Filpo Núñez va dirigir un amistós el 1965, en què el Flamengo que entrenava va representar la selecció del Brasil contra l’Uruguai.

Cap d’ells va dirigir el Brasil en un Mundial, una cosa que Ancelotti començarà a fer aquesta mitjanit en un exigent debut contra el Marroc a Nova York. Aquest torneig apareixia com el gran al·licient per a un dels entrenadors més premiats de la història, el que té més Champions (5), l’únic que ha conquerit les cinc grans lligues europees, guanyador de 17 trofeus diferents al llarg de la seva llegendària trajectòria.

Notícies relacionades

Nielsen vol tancar la seva etapa al Barça amb una altra Champions

Mourinho converteix Bernardo Silva en "el galàctic de saldo"

Ancelotti ha trobat al Brasil un lloc on ell i la seva família viuen feliços. Tot just quatre mesos després d’arribar a Rio, ja parlava de renovar fins al 2030, un acord que es va anunciar fa un mes. La seva llegendària mà esquerra, reflectida en la decisió d’atendre el clamor popular de convocar Neymar, ha domat el sempre difícil vestuari brasiler, i la relaxada vida que té a Rio després de 30 anys amb l’exigència diària d’un club l’ha seduït.

Ara falta veure el suc que serà capaç de treure a Vinícius, Raphinha, Casemiro, Marquinhos i el crepuscular Neymar. Tot i que és el seu primer Mundial com a seleccionador, té experiència de sobres. El repte, guanyar el Mundial amb un equip que ha recuperat la fe.