Catalunya bat rècords i supera els 3.000 centenaris, el 83% dones

L’augment de l’esperança de vida ha provocat que el nombre de centenaris hagi depassat a Catalunya, per primera vegada, la barrera dels 3.000. En concret, 3.051 persones van superar els 100 anys en els primers sis mesos del 2025, 196 més que l’1 de juliol del 2024, cosa que representa un creixement interanual de gairebé el 7%, segons les dades de població corresponents al primer semestre de l’any publicades ahir per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El nombre de centenaris no ha parat de créixer i es duplica, aproximadament, cada 10 anys. Així, el 1985 hi havia 185 centenaris a Catalunya; el 1995, 370; el 2005, 845, i el 2015, 2.067. L’1 de gener d’aquest any n’hi havia 2.917 i, després d’augmentar en 134 persones en els primers sis mesos, l’1 de juliol del 2025 van arribar al rècord de 3.051. D’ells, el 83,5% són dones (2.549) i el 16,5% homes (502), cosa que demostra, de nou, que les dones són més longeves ja que entre els més grans de 65 anys la població femenina a Espanya supera en gairebé un 30% la masculina.

Però si s’atén el creixement, els homes centenaris catalans van augmentar un 14,4% en el primer semestre i les dones ho van fer un 5,5%. És a dir, l’últim any han augmentat més del doble que les dones de més edat. Però no es tracta de la primera vegada que se situen per sobre, l’estadística mostra que uns anys guanyen elles i d’altres ells quant a la comparativa any a any.

En qualsevol cas, l’esperança de vida és de gairebé cinc anys més en dones que en homes: 86,3 per a elles i 81,1 per als homes, per la qual cosa Espanya se situa com un dels països més longeus del món. De fet, el conjunt del país va arribar el 2024 a un màxim històric: ja hi ha gairebé 16.000 centenaris a tot el territori nacional, dels quals més de 3.000 viuen a Catalunya, segons l’Idescat.

L’estadística indica a més que la taxa de centenaris per milió d’habitants és bastant similar a Espanya i Catalunya. Arreu del país, el còmput és de 389 per cada milió de persones i a Catalunya és de 374. El 2013, la taxa catalana va començar a créixer per sobre de l’espanyola però a partir del 2021 totes dues van començar a igualar-se.

El balanç semestral de població catalana mostra, a més, que com que cada vegada hi ha menys naixements, durant els primers sis mesos de l’any el grup de nens i adolescents d’entre 0 a 15 anys va disminuir en 10.869 persones. Per contra, va augmentar la població de 16 a 64 anys (35.375 persones més) i la de 65 anys o més (16.631 persones més). Aquests augments han provocat que el gruix de la població, és a dir, el 66%, tingui entre 16 i 64 anys, però la població sènior, per sobre dels 65 anys, vagi creixent fins a suposar ara el 19,9%.

En el conjunt d’Espanya, ja hi ha gairebé 10 milions de persones més grans de 65 anys, el 20,4% de la població, i segons l’Institut Nacional d’Estadística, aquest col·lectiu podria arribar als 15,9 milions, cosa que equivaldria al 29,2% dels residents a Espanya el 2045, a mida que la generació del baby boom s’acosti o entri de ple en la jubilació.

El problema és que l’esperança de vida amb bona salut a partir dels 65 anys es manté, en àmbit nacional, entorn dels 9,7 anys. Per això, més de la meitat dels més grans de 80 anys pateixen malalties cròniques i el 10,9% dels més grans de 65 tenen limitacions greus per realitzar activitats quotidianes. Davant això, els experts en salut i envelliment apressen a reforçar el sistema sanitari, social i de cures, que ara mateix ja no és capaç d’atendre totes les necessitats i necessitarà més mans i recursos per fer front a l’augment progressiu de la població envellida.

Llistes d’espera

Notícies relacionades

Els Roca: "Mas Marroch millorarà"

Tarragona retira mig miler de contenidors soterrats

De fet, les llistes d’espera són un dels principals problemes del sistema de salut i de dependència. La llei garanteix ajuts econòmics o a domicili per a les persones dependents, però el temps mitjà d’espera és de 349 dies, és a dir, gairebé un any, i quan s’accedeix a les prestacions, aquestes no cobreixen totes les necessitats.

D’altra banda, l’estadística catalana publicada ahir indica que la població de Catalunya l’1 de juliol es va situar en 8.154.627 habitants, després de créixer en 41.137 persones durant el primer semestre de l’any.