El 55% dels barcelonins nascuts en altres països es defineixen de centredreta

Les diferències ideològiques i en adscripció partidista segons nacionalitat "són estadísticament significatives" a Barcelona, sosté l’informe de l’Observatori de les Migracions i el Refugi, elaborat per l’Institut Metròpoli per a l’Ajuntament de Barcelona. El dictamen pren l’Enquesta Sociopolítica del 2024 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat com a referència. I xifra que el 53,8% dels barcelonins nascuts a Espanya se situen a l’esquerra, pel 32,6% dels estrangers.

En canvi, el 37% dels veïns de la capital catalana amb orígens fora es confessa de centre, on s’inscriu el 25,3% dels residents amb passaport espanyol. Al seu torn, un 18% dels immigrants internacionals assentats a la ciutat s’identifica amb la dreta, per un 12% entre els autòctons.

El director de l’estudi de l’Observatori de Migracions de Barcelona, Albert Sales, diu que investigacions en altres països han acreditat que "la practica religiosa sol associar-se amb valors més conservadors". L’Enquesta d’Interculturalitat de l’Ajuntament del 2024 estima que el 51,4% dels barcelonins amb ciutadania estrangera són practicants de la seva fe, pel 28,2% dels que tenen nacionalitat espanyola.

Menys ‘processistes’

L’Institut Metròpoli enquadra els habitants de Barcelona provinents d’altres països en "una ubicació més centrada o de dretes". Contrasta "amb la inclinació envers l’esquerra d’una bona part de la població de nacionalitat espanyola". La tesi té correlació en els partits amb què els migrants manifesten més proximitat.

"Las persones amb nacionalitat estrangera o doble s’identifiquen més amb partits no independentistes (54,2%) que les nascudes a Espanya (39%) i al contrari, s’identifiquen molt menys amb partits independentistes (el 8,2% davant el 36,6%)", distingeix el dictamen. També aprecia diferències en l’afinitat amb forces progressistes o conservadores: "Les persones amb nacionalitat estrangera o doble se senten menys identificades amb els partits d’esquerra (37,9%) que les nascudes a Espanya (55,1%) i el contrari passa amb els partits de dreta (24,5% i 20,5%, respectivament)".

L’informe s’endinsa en els resultats d’una enquesta del CEO amb 1.501 entrevistats, del qual s’extreu quines podrien ser les formacions que obtinguessin més sufragis entre els nous barcelonins. D’acord amb el sondeig, els que obtenen més percentatge de suport entre els immigrants que entre els nacionals són el PSC (23,6% de suport entre persones de nacionalitat estrangera, un 3,8% més que entre espanyols), el PP (10,6%, un 5,9% més), Ciutadans (6,1%, un 4,6% més) i Vox (4,2%, un 1,8% més). En canvi, els estrangers de Barcelona simpatitzen menys que els veïns nascuts a Espanya amb Sumar-En Comú Podem (9,7% de suport, un 1,5% menys que entre els autòctons), Junts (3,6%, un 8,4% menys), ERC (2,4%, un 15,9% menys), la CUP (2,1%, un 3,6% menys) i Aliança Catalana (sense suports, per un 0,6% entre els nadius).

Influència a la llarga

Sales adverteix que la mostra d’estudi és petita com per extreure’n conclusions categòriques. En tot cas, postula que, si s’escampa l’abstencionisme entre els electors d’origen estranger de la capital, el seu pes passarà inadvertit, "però si la participació és elevada sí que es notarà". "A la llarga, òbviament, ha de tenir influència perquè la demografia i les característiques de la població barcelonina estan canviant molt ràpid", expressa Sales. Alerta que, malgrat que ja suposa un terç del cens, hi ha una "infrarepresentació" dels habitants de diferents procedències. "El gruix es troba en etapes d’activitat laboral i anirà adquirint el dret a vot; per tant, la demografia pot canviar el comportament electoral", pronostica.

Notícies relacionades

Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell

BCN és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera

No obstant, la participació dels ciutadans d’altres països en les eleccions queda condicionada al fet que obtinguin la nacionalitat espanyola. Hi ha excepcions, tant en el cas dels naturals d’altres països comunitaris –amb dret a vot en les europees i les municipals, per a les quals s’han de registrar– i de 13 països més, limitat als comicis locals. Es dona la paradoxa que el cens electoral minva a Barcelona, malgrat que no para de créixer en població. El 37,3% dels immigrants entrevistats no congenien amb cap formació o eludeixen respondre.

D’altra banda, un 2,5% dels residents estrangers a la ciutat es declaren d’extrema dreta, per un 0,9% entre els ciutadans amb nacionalitat espanyola. A més, un 40% dels forans creuen negatiu que arribin migrants musulmans a Barcelona, per un 18,5% entre els espanyols. "Hi ha una competició entre comunitats de gent nouvinguda, amb rendes baixes i en barris amb recursos escassos, en els quals utilitzar el discurs islamofòbic com a defensa i factor de diferenciació és relativament senzill", comenta Sales.