Els requisits per a noves universitats, en vigor a final de mes

L’Executiu insisteix que el reial decret no va contra la xarxa privada, sinó contra els campus "dolents". És a dir, "acadèmies i xiringuitos" que no tenen qualitat docent i investigadora per ser una institució d’educació superior. L’objectiu del Govern és mantenir l’actual model universitari: generalista, amb pedigrí i amb domini de la pública. De les 50 universitats públiques que hi ha, 40 estan entre les mil millors del món. A més, el 60% de la producció científica a Espanya rau en les facultats.

La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va assegurar que les privades han viscut un "creixement sense precedents". En 20 anys, se n’han aixecat 24 de noves i cap de pública. L’alumnat de la pública ha crescut només un 2% i el de les privades, un 129%. Morant va criticar la "falta de finançament autonòmic" que reben els campus públics, que d’aquesta manera no són capaços de treure més places per als estudiants i absorbir la demanda.

Malgrat tenir notes excel·lents en batxillerat i la selectivitat, molts alumnes es queden fora i han d’anar a la privada (en cas que se la puguin pagar). "Estem molt preocupats per un futur en què es podrà estudiar o no depenent de si la teva família t’ho pot pagar", va assegurar Morant després de deixar clar que l’estudiantat de les privades suposa ja el 30% dels universitaris, percentatge que fa 10 anys era el 15%.

Totes les universitats, les que estan ja dempeus i les futures, hauran d’assumir els nous requisits. Les públiques els compleixen de sobres i la majoria de les privades, també. Les poques que no ho facin, tindran temps per adaptar-se. El termini general per complir el reial decret és de tres anys, però en el cas dels campus anomenats de nova creació –aixecats en els últims tres anys– serà de cinc anys.

Espanya compta amb 96 universitats, 50 de públiques i 46 de privades. Les primeres estan estancades (l’última, la Politècnica de Cartagena, es va aprovar el 1998) i clarament infrafinançades. Mentrestant, les privades viuen una explosió.

Notícies relacionades

El nou (i més frenètic) Nadal desembarca amb un mes d’elfs, calendaris, llistes de desitjos i vídeos de compte enrere: «No puc més»

Casa Mas i La Marató comparteixen taula, sabor i compromís

Blanquerna-URL, llum verda per a Medicina

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) va verificar favorablement el 30 de setembre el pla d’estudis del grau en Medicina presentat per Blanquerna-URL. El nou títol, que preveu implantar-se el curs 2026-2027 una vegada obtingui l’aprovació del Consell d’Universitats, representa una aposta estratègica de la Universitat Ramon Llull (URL).El projecte està liderat per la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL i compta amb la col·laboració de l’IQS, La Salle, ESADE, l’Institut Borja de Bioética i l’Institut Universitari de Salut Mental Vidal i Barraquer, totes institucions integrades a l’URL. A més, el grau en Medicina es desenvoluparà també amb el suport d’una àmplia xarxa hospitalària de referència al país, entre la qual destaquen el grup Quirónsalud (Hospital Quirónsalud Barcelona, Hospital El Pilar i Hospital Quirónsalud Badalona), la Fundación Hospitalarias (Barcelona, Barcelona Nord, Martorell i Sant Boi), la Hermanas Hospitalarias Research Foundation (FIDMAG) i els centres de salut CAP Vallcarca, CAP Sant Gervasi i EAP Dreta de l’Eixample – CAP Roger de Flor.El pla d’estudis està dissenyat per oferir una formació integral basada en valors, coneixements i competències, que combina els avenços tecnològics i científics més recents amb un enfocament humanista. La proposta incorpora la metodologia Nexus d’innovació.