La Model, Montjuïc i Fabra i Coats seran els eixos del nou pla de memòria de Barcelona fins al 2030

Entre les iniciatives que inclou, les principals i les que rebran més pressupost seran la ja anunciada transformació de l’antiga presó de La Model en un centre de memòria o la creació d’un espai sobre el terrorisme al Castell de Montjuïc.

La presentació d’aquest full de ruta s’ha celebrat, precisament, a l’antiga presó de La Model. Allà, la tinenta d’alcaldia de Memòria Democràtica, Raquel Gil, ha defensat aquesta estratègia que defineix la memòria com a "plural, inclusiva i transformadora", i com una eina per enfortir la democràcia davant la desinformació i els discursos d’odi que proliferen actualment.

En aquest sentit, des del consistori adverteixen d’una manca d’informació suficient sobre la nostra història recent, la del segle XX, entre les noves generacions, i del risc d’interpretacions distorsionades. Per això, el document presentat aquest dijous planteja tres eixos d’actuació amb la creació d’espais de memòria, activitats educatives i projectes de recerca i difusió.

Espais de reparació

El primer apartat és el que concentra la inversió més gran, amb 6,15 milions d’euros, i se centra en la preservació del patrimoni i el reconeixement i la reparació de les víctimes. Aquí s’hi inclouen la transformació de l’antiga Galeria 4 de La Model en un espai permanent de memòria democràtica i drets humans; la creació del Centre d’Interpretació del Terrorisme al Castell de Montjuïc, un espai dedicat al reconeixement de les víctimes del terrorisme amb exposicions, recerca i activitats educatives; i el Centre d’Interpretació del Treball a Fabra i Coats, on es divulgarà sobre com ha evolucionat el món laboral a Barcelona, incloent-hi no només el treball industrial, sinó també el treball domèstic, de cures o la precarietat, amb la gestió del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA).

Així mateix, el pla inclou la reactivació de la Junta de Valoració del tardofranquisme per donar reconeixement a víctimes fins ara excloses, com persones trans o homosexuals, així com les dones internades al Patronato de Protección a la Mujer, on durant la dictadura s’empresonaven aquelles que desafiaven la moral i els rols de gènere de l’època.

L’ajuntament ha informat, a més, que es continuaran revisant els noms de carrers i places de la ciutat per reforçar la presència de dones, tal com s’ha fet els últims anys.

Memòria a les aules

El segon eix, centrat en l’educació i la difusió de la història recent d’Espanya, comptarà amb un pressupost de 463.141 euros. Una part es destinarà a continuar fent activitats als centres educatius entorn de les 'stolpersteine', aquestes petites plaques que es col·loquen a les voreres en homenatge a persones perseguides pel nazisme. En aquest programa, que ja va començar el 2021 i continuarà, l’alumnat investigarà biografies de persones deportades a camps nazis i participarà en la col·locació d’aquests llambordins als carrers de la ciutat.

També es faran visites escolars als espais de memòria com La Model, el Castell de Montjuïc i el Fossar de la Pedrera, i es facilitarà l’accés a arxius històrics i material pedagògic. En aquest sentit, l’ajuntament també ha anunciat que es renovarà el web de memòria democràtica i es crearà un butlletí específic per a la ciutadania.

Dins d’aquest bloc, també està prevista l’organització d’exposicions sobre feminisme, moviment obrer, antifranquisme i memòria LGTBI.

Veus abans silenciades

Les iniciatives del tercer eix del pla, titulat "memòria inclusiva i noves mirades", busquen explicar la història de la ciutat incloent-hi els qui fins ara han quedat més invisibilitzats, és a dir, també des de les experiències de dones, persones migrants, el col·lectiu LGTBI o el moviment obrer. Per fer-ho, el consistori preveu treballar amb entitats especialitzades per dur a terme recerques i recuperar històries poc conegudes o que gairebé no s’han explicat.

Notícies relacionades

Barcelona es compromet a abordar la reforma integral del carrer de Pelai el pròxim mandat

Els Mossos detenen un home per dos robatoris a l’interior de dos vehicles a Mataró

Una de les iniciatives d’aquest apartat, que en total compta amb un pressupost de 127.000 euros, és la creació del mapa digital "Barcelona esclavista", on es podran consultar els llocs de la ciutat vinculats al comerç d’esclaus. També volen reforçar accions sobre la memòria LGTBI, amb la commemoració del 50è aniversari de la primera gran manifestació de l’orgull gai del 1977.

Des del consistori defensen que, amb el nou pla de memòria, Barcelona vol ser un "referent europeu en polítiques públiques de memòria democràtica", amb una mirada més plural i inclusiva respecte de la manera com tradicionalment s’ha explicat la història.