Carlos Pascual Alfaro, titular del Jutjat de Violència sobre la Dona: "Crida l’atenció que hi hagi tants joves masclistes"

Ahir els jutjats de violència contra les dones van ampliar competències i ara investigaran les agressions sexuals i abusos fora de la parella. ¿Hi estan preparats?

En principi, i amb caràcter general, sí que ho estem, per la nostra especialització. Una qüestió diferent és que a Espanya hi haurà partits judicials que sí que tindran problemes per la dimensió de la planta judicial de la qual disposen. Però en ciutats com Barcelona sí que estem preparats.

¿Compten amb prou mitjans?

El 31 de desembre hi haurà un nou jutjat de violència sobre la dona a Barcelona arran de l’augment del treball, que es calcula en un 20%. Amb aquest sisè jutjat sí que estarem preparats per donar una resposta adequada. Després s’haurà de veure què passarà en els partits judicials on només hi ha un jutjat, perquè segurament no donaran l’abast i la situació serà més complicada. A mi no m’agrada queixar-me, sincerament. A Badalona, per exemple, hi ha un problema i s’estan plantejant crear un altre jutjat. Segur que hi ha partits judicials on hi haurà més càrrega de treball, però hi ha voluntat per intentar evitar-ho. El Govern espanyol és conscient que s’hi juga molt. Segur que s’equivoca en algunes coses, però hi ha voluntat que aquesta mesura no suposi un retrocés per a les víctimes.

Diu que el Govern s’hi juga molt. ¿A què es refereix?

Si amb aquesta reforma els jutjats es comencen a col·lapsar i donem pitjor resposta a les violències sexuals i de gènere, seria una mala imatge per al Govern.

¿Considera que aquesta reforma és l’adequada o perjudica la persecució de la violència de gènere en el si de la parella?

No té per què pertorbar-la. El problema de la violència de gènere no és per la complexitat del delicte, sinó per saber valorar i analitzar les circumstàncies que fan que les víctimes no denunciïn, tornin amb els seus agressors o els perdonin. Aquests estereotips també es produeixen en la violència sexual, de manera que no té per què entorpir res si tenim tots els mitjans. Hi ha moltes similituds. Som la seu natural per resoldre aquests delictes.

Un total de 139 jutges especialitzats van advertir que la llei comportaria un "col·lapse total». ¿Existeix aquest risc?

S’estan adoptant mesures per evitar-ho, però possiblement no arribin a tots. No crec que hi hagi un col·lapse total.

¿Estaven saturats els jutjats de violència a nivell general?

Respecte a Catalunya, excepte l’Hospitalet de Llobregat, que està fatal, la resta, inclosa Barcelona, va bé. Comparant-nos amb la resta de companys d’altres jurisdiccions, no estàvem saturats.

A Catalunya és on es donen menys ordres de protecció. ¿Hi ha algun motiu que sigui així?

Si mirem les dades de Barcelona capital i de Madrid, estem en unes xifres semblants. Cal valorar si la denegació d’ordres o si aquest nivell baix es transforma en més delictes, en més agressions i en més feminicidis. Potser no. No crec que Catalunya tingui una xifra de violència de gènere més elevada que altres comunitats autònomes.

Tornant a les noves competències: el Govern ha creat 50 noves places per a òrgans judicials de violència contra les dones. ¿Creu que són suficients?

No tinc les dades de tot el territori. A Catalunya han quedat curts amb Badalona i sembla que s’està treballant en un nou reial decret per crear algunes places més. En tot cas, confiem que els partits polítics, quan vegin l’evolució, adoptin mesures si un jutjat acaba col·lapsant. En principi han sigut generosos.

¿Quines altres mesures són necessàries per combatre la violència contra les dones?

Necessitem unitats de valoració forense integrals de suport al jutjat de guàrdia. La violència de gènere té un component molt psicològic que no som capaços de detectar i investigar.

¿I d’altres?

La prevenció. L’educació és fonamental. Ens crida l’atenció que veiem molts joves amb comportaments molt masclistes i fins i tot elles accepten que els controlin com vesteixen, o que han d’enviar una foto al seu nòvio quan surten al carrer perquè li donin permís per la vestimenta. En aquest aspecte hi ha un gran problema d’educació. Veiem patrons i comportaments de les joves sorprenents. Possiblement, la violència física sí que ha pogut baixar, el fet de pegar a la nòvia, perquè hi ha por, però la violència psicològica i el control, la dominació, es continua reproduint. Hi ha noies que ho accepten sense necessitat d’una violència extrema i sense la dependència econòmica ni la situació de desigualtat de les nostres mares quan es casaven.

¿I la violència sexual?

Hi ha noies joves que també pateixen violència sexual dins de la parella. Ens sorprèn que van aguantant i que triguen a denunciar-la. Si fossin capaces de detectar la violència s’evitarien molts casos. Quan s’arriba a la justícia ja és tard. I la violència sexual dels menors s’ha disparat.

Notícies relacionades

Els metges surten al carrer per protestar contra l’estatut marc

El TSJC demana 187 places judicials a Catalunya, 35 d’immediates

També s’han assignat als jutjats de violència sobre la dona delictes com l’assetjament amb connotació sexual, matrimonis forçosos i mutilació femenina.

És lògic que ens traspassin aquestes competències, perquè també són una forma de violència sobre la dona i estan emparades amb els mateixos estereotips, valors i creences. L’únic és el tràfic d’éssers humans per a l’explotació sexual, que sí que pot generar certes distorsions en la guàrdia. En aquests casos poden demanar entrades i registres, intervencions telefòniques o una mesura de seguiment tecnològic.