Millores en el temps de migdia

Taules rodones i vaixella blanca en lloc de les sorolloses safates metàl·liques: així són els nous menjadors escolars de Barcelona

El Consorci ha intervingut en 830 metres quadrats de sostre i ha instal·lat 303 panells acústics per disminuir el soroll als menjadors i ha substituït 10.800 plats i 3.980 gots

El Pla de Millora del Temps Educatiu del Migdia ha suposat l’increment d’hores de monitors de suport a la inclusió, que han passat de les 760 del curs passat a les 1.444 d’aquest

Comedor renovado en la Escola Ramon Llull de Barcelona. / Jordi Cotrina

Barcelona té un pla perquè les dues hores i mitja de menjador escolar -un terç del total del temps que els infants passen a l’escola- es "contagiïn" de les dinàmiques dels centres educatius en tots els sentits, amb la mirada molt posada en la inclusió, un dels forats negres d’aquests espais, especialment sorollosos i poc amables. El Pla de Millora del Temps Educatiu del Migdia presentat aquest dimecres en plenes mobilitzacions docents, entre moltes altres coses, per demanar més recursos per a l’escola inclusiva, té així com a objectiu que les hores del menjador siguin "un temps educatiu i d’aprenentatge, com la resta de la jornada" i, per tant, "un espai en què el professorat i l’equip de monitors incorporin una mirada pedagògica i inclusiva que garanteixi l’atenció a tot l’alumnat", expliquen. És a dir, on se segueixin les lògiques de l’escola: que els infants amb necessitat de suport el tinguin, i on la llengua vehicular dels professionals sigui el català.

Amb la nova estructuració, els monitors de suport a la inclusió assumeixen també un nou paper de dinamització del migdia i de coordinació i comunicació amb l’equip docent

Un "canvi de mirada" sobre el temps de migdia, entenent-lo no només com un temps per menjar, sinó també com un temps "de joc, descans i aprenentatge", que ha suposat canvis de lògica però també canvis físics. Ja s’han fet reformes en 11 escoles -com la Ramon Llull, on s’ha presentat el pla- i aquest estiu se’n faran en 12 més (amb "la idea d’arribar al conjunt d’escoles i instituts de la ciutat en un horitzó no gaire llunyà, com a màxim en els pròxims cinc o sis cursos", assenyalen).

La urgència del soroll

La primera urgència era millorar el soroll, un dels grans problemes dels menjadors escolars, per convertir-los en espais amables. En aquest sentit, s’han fet actuacions de millora acústica en 830 metres quadrats de sostres, i s’han instal·lat 303 panells acústics. Per evitar el soroll, però també per fer els menjadors de les escoles tan semblants com sigui possible als de casa, s’ha canviat la trista vaixella de plàstic per vaixella domèstica, amb la substitució de 10.800 plats i 3.980 gots.

Les obres realitzades en els primers 11 centres han suposat una inversió de gairebé un milió d’euros el 2025 i el 2026 es destinaran altres 980.000 euros als 12 centres en què es preveu actuar

"Hem suprimit les cues d’autoservei i ara tots els infants seuen a la taula alhora, i se serveixen allà, ells mateixos, treballant també així la psicomotricitat fina, sobretot en els més petits", explica la directora de l’Escola Ramon Llull, una de les 11 primeres en què ja s’ha intervingut, en què han canviat les llargues files de taules verdes per taules rodones, de màxim sis infants. "Tan important és el que es menja com la manera com es menja", afegeix, detallant com han valorat els infants deixar enrere les safates metàl·liques.

Les obres realitzades en els primers 11 centres han suposat una inversió de gairebé un milió d’euros el 2025 i el 2026 es destinaran altres 980.000 euros als 12 centres en què es preveu actuar (tots amb SIEI o AIS, centres que s’han prioritzat).

Més inclusió

La implementació del Pla de Millora del Temps Educatiu del Migdia -fruit de la radiografia i acompanyament en 76 escoles primer i altres 50 en una segona ronda- ha suposat no només les millores físiques que ja són una realitat en 11 centres (i el pròxim curs ho seran en 22 més). El pla suposa també un increment de les hores de monitoratge de suport a la inclusió.

En concret, s’ha passat de les 760 hores del curs passat a les 1.444 de l’actual, posant el focus -relaten des del Consorci d’Educació de Barcelona- en aquells centres que compten amb un recurs intensiu d’educació inclusiva (SIEI i AIS) i s’ha adaptat aquesta assignació a la franja horària de cada centre (10 o 12,5 hores setmanals, en funció de la durada del migdia). Un increment d’hores en què s’han invertit prop de 2 milions d’euros en els tres últims cursos.

Coordinació i comunicació amb els docents

Amb aquesta nova organització, els monitors de suport a la inclusió assumeixen també un nou paper de dinamització del migdia i de coordinació i comunicació amb l’equip docent (perquè l’educació no s’aturi amb les hores lectives, sinó que s’allargui durant tot el temps que els infants són al centre).

Notícies relacionades

En aquest sentit, al llarg d’aquest curs, s’han dut a terme quatre jornades formatives amb més de 200 assistents, amb l’objectiu d’aportar recursos als professionals per atendre les necessitats de tot l’alumnat i per "ajudar a que el temps del migdia no suposi una ruptura respecte a la resta de la jornada escolar".

Decàleg d’actuació

Tots aquests aspectes i accions que permeten millorar la franja horària del migdia en cada centre s’han sintetitzat en un Decàleg del temps educatiu del migdia, una eina útil per als centres a l’hora de plantejar els objectius de millora d’aquest espai en què s’inclouen aspectes com que el català ha de ser la llengua vehicular en què els monitors s’adrecin als alumnes o que s’han d’establir espais de coordinació i comunicació entre els treballadors del menjador i els de l’escola.

Temes:

Bona educació Educació Barcelona Beques de menjador Educació a Catalunya Col·legi

Inicia sessió 0 Comentaris