Salut

Francisca García, ginecòloga: «la síndrome postavortament és un invent. El 99% no se’n penedeix»

La presidenta de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs afirma que són «minoria» les dones que experimenten sentiments negatius després d’interrompre els seus embarassos no desitjats

Almeida diu que no obligarà les dones a rebre informació sobre el «trauma postavortament»

Francisca García, presidenta de la Asociación de Clínicas Acreditadas pora la Interrupción del Embarazo (ACAI)

Francisca García, presidenta de la Asociación de Clínicas Acreditadas pora la Interrupción del Embarazo (ACAI) / EPC

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’Ajuntament de Madridha encès una nova polèmica entorn de l’avortament a l’aprovar una iniciativa de Vox destinada a informar les dones de la síndrome postavortament, tot i que aquest dijous l’alcalde, José Luis Martínez Almeida, s’ha vist obligat a fer marxa enrere. La ginecòloga Francisca García, presidenta de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) –que realitzen el 80% de les intervencions–, deixa clar que aquest suposat trauma és un «invent ideològic». I avisa que la «desinformació» no disminueix el nombre d’avortaments, però sí que provoca que les dones que decideixen interrompre el seu embaràs ho facin amb «més por i estrès».

¿Existeix la síndrome postavortament? No hi ha evidència científica sobre aquesta síndrome i la nostra experiència així ho posa de manifest. És un invent ideològic i no avalat per la ciència.

Segons la vostra experiència, ¿quantes dones tenen sentiments negatius després d’avortar? És una minoria i van vinculats no tant a l’avortament en si, sinó a l’estigma i a no tenir un recolzament familiar i de l’entorn que els recolzi en la seva decisió. A més, un factor de risc és tenir una patologia psiquiàtrica prèvia, com una depressió profunda. El 3% d’aquestes dones experimenten sentiments negatius.

Els estudis indiquen que la majoria de les dones, més del 60%, senten alleujament quan interrompen un embaràs no desitjat

¿I quantes, en general, tenen sensació d’alleujament? Els estudis científics indiquen que la majoria de les dones, més del 60%, senten alleujament quan interrompen un embaràs no desitjat, i un 55%, tranquil·litat. I no només en el moment d’interrompre’l, sinó que, després de cinc anys, tots els estudis demostren que la situació d’alleujament es manté gairebé en el 99% dels casos.

¿Hi ha dades de quantes se’n penedeixen de la seva decisió? Els estudis indiquen que el 99% es reafirma en la decisió que han pres; és a dir, que no se’n penedeixen. Quan una dona pren la decisió d’interrompre un embaràs no desitjat, és ferma. Per això els obstacles que es puguin posar –en països amb lleis que no permeten l’avortament o a Espanya amb les desinformacions de la dreta, com allò de la síndrome postavortament– l’únic que faran és que avortin més espantades o en pitjors condicions sanitàries, però ho fan.

És molt important posar-se al lloc de la dona i no jutjar-la, recolzar la seva decisió

¿Com es pot ajudar les dones que se’n penedeixen o tenen emocions negatives? És molt important continuar lluitant perquè l’estigma sigui el menor possible i que no es consideri una pràctica sanitària negativa, sinó al contrari. A més, no s’ha de jutjar les dones, sinó recolzar la seva decisió i fer un bon acompanyament general, tant per l’entorn com pels professionals sanitaris que realitzem aquesta prestació sanitària. És molt important posar-se al lloc de la dona i no jutjar-la, recolzar la seva decisió.

¿Com influeixen en les dones els missatges contraris a l’avortament de la dreta i ultradreta? Estigmatitzar més aquesta pràctica sanitària i crear por davant un procés senzill –que té menys complicacions que un part, com parlar d’una síndrome postavortament que diu que suposadament tindran una depressió o cauran en l’alcoholisme, un munt d’invencions ideològiques– el que fa és crear una situació d’estrès a les dones, perquè no saben el que es trobaran i pensen que tindran moltes complicacions tant a nivell físic com psicològic. No impedirà que ho realitzin, però sí que ho faran amb més por i emocionalment més estressades.

La prevenció no està funcionant: com que no existeix educació sexual curricular en tots els nivells, continuen existint mites sobre l’anticoncepció

Notícies relacionades

¿A què creu que es deu que els avortaments creixin el 2024, vorejant ja el seu màxim històric? En primer lloc, vull aclarir que, segons ACAI, que hi hagi 3.000 avortaments més no suposa un canvi qualitatiu, sinó que significa que hi ha estabilitat amb cert relleu cap amunt. El que ens preocupa és que no hi hagi menys avortaments, tot i que no hi hagi un canvi qualitatiu. El motiu es deu al fet que la prevenció no està funcionant. Com que no existeix educació sexual curricular en tots els nivells, continuen existint mites com que en la primera relació sexual sense preservatiu no passa res o que la píndola engreixa, mites que obstaculitzen l’anticoncepció. A més, cal agilitzar l’accés anticoncepció, no pot ser que per posar un DIU es demori tres mesos.

Ha augmentat els avortaments en menors de 20 anys: un 6% més. ¿Té alguna relació amb la reforma de la llei que permet a les joves de 16 i 17 anys avortar sense permís patern? En menors de 20 hi ha 700 casos més i no crec que tingui a veure que ara puguin avortar sense permís patern, perquè les dones joves són responsables de la seva vida i la seva sexualitat. Jo crec que té a veure més amb els mites sobre l’anticoncepció, especialment el mite que la primera vegada no et quedaràs embarassada. De forma paral·lela, ha descendit en dones de 20 a 30 anys, que és el grup on sempre més ha augmentat, per la qual cosa és important.