Felip VI: "Amb el talent científic no n’hi ha prou, cal suport"
El Rei presideix al palau de Pedralbes l’entrega de guardons i reivindica el paper de la ciència en un context global de "transformacions profundes".
Felip VI va presidir ahir al palau de Pedralbes l’entrega, per part del Ministeri de Ciència, dels Premis Nacionals de Recerca 2025. "Amb el talent per si sol no n’hi ha prou. Necessita ser acompanyat, avalat, sostingut i reconegut. I això no és possible sense persones i institucions", va reivindicar el Rei durant la seva intervenció. També va destacar el paper de la ciència i la investigació en un context global de "transformacions profundes".
Els guardons, dotats amb 30.000 euros cada un, reconeixen aquells investigadors que destaquen per la seva trajectòria i rellevància internacional en les seves respectives àrees, així com el mèrit de persones de menys de 40 anys que hagin aconseguit fites destacades. Un total de 20 investigadors, la meitat de menys de 40 anys, han rebut aquest guardó. En aquesta edició la meitat d’ells treballen en institucions científiques de Catalunya i han sobresortit en camps de recerca centrats en la biologia molecular, la genòmica, l’enginyeria aplicada, l’estudi dels ecosistemes, la física, la química, les matemàtiques, la intel·ligència artificial i les ciències socials, entre altres àrees.
Passat el migdia, van rebre el Rei el president de la Generalitat, Salvador Illa; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. "Barcelona s’ha consolidat com un dels principals pols d’investigació del sud d’Europa", va dir la ministra.
Morant va destacar "una altra virtut" del "lideratge" de Barcelona: "la generositat". "Barcelona contribueix al fet que Espanya tingui una veu pròpia en els consensos científics", va dir, i va remarcar que aquests premis reconeixen unes "trajectòries exemplars". "La ciència no és un luxe, sinó un pilar dels drets humans. Ha d’ocupar un lloc central. La ciència pública s’ha de desenvolupar en el sentit del bé comú, i aquesta és la veu d’Espanya i d’Europa", va dir Morant.
Barcelona, referent
El president Illa, per la seva banda, va assegurar que "la ciència no hi entén de fronteres" i també va treure pit "dels més de 33.000 investigadors" de Catalunya. "Creiem en el model d’investigació europeu, al servei de les persones i de la raó. Alguns països retallen en ciència. Nosaltres, en canvi, som un Govern prociència", va assegurar.
El Rei va qualificar Barcelona de "ciutat de referència a Espanya i Europa", en la qual "la ciència, la cultura i la indústria dialoguen entre si, amb una clara vocació internacional".
Notícies relacionadesPer justificar-ho, va posar com a exemple la recent inauguració del CaixaResearch Institute el 24 d’abril, el primer centre de la península Ibèrica que focalitza la seva activitat en la investigació en la immunologia. Aquest nou centre d’investigació compta amb una inversió de 100 milions d’euros, disposarà de 20.000 metres quadrats dedicats a la immunologia i preveu acollir, quan arribi a la seva màxima expansió, fins a 500 professionals, 425 d’ells científics.
"El propòsit de posar el coneixement al servei de la societat és el que avui, en la complexitat que vivim, adquireix un relleu singular", va remarcar el Monarca, que va alertar del fet que aquesta època de "transformacions profundes" afecta aspectes com ara "la seguretat, l’energia, la salut, l’energia, l’entorn rural o la tecnologia". A més, va destacar la figura del català Narcís Monturiol, que va dissenyar al segle XIX un submarí pioner, una "idea avançada al seu temps" que no va passar de la fase experimental al no tenir suport econòmic.
- Del 6 al 9 de maig Grans xollos de marca: torna el festival d’‘outlets’ més gran d’Europa a una hora de Barcelona
- Prensa Ibérica celebra a Madrid la gala dels premis Valor i Servei
- Moreno xoca amb l’esquerra en sanitat i habitatge i evita Vox
- ERC fixa les seves quatre condicions per als pressupostos
- Mor Carlos Garaikoetxea, lehendakari després del franquisme
