El 2024 es van realitzar 106.172 avortaments a Espanya, un 3% més que l’any anterior i la majoria en centres privats

La ministra ha desglossat que, l’any passat, els centres públics van fer 30.900 interrupcions, 2.263 més que el 2023, un percentatge que, ha dit, demostra que la sanitat pública està guanyant pes en la garantia d’aquest dret. En els centres privats se’n van fer 83.609, uns 563 procediments menys.

El paper de les comunitats

«Anem en la direcció correcta, però encara no n’hi ha prou: 8 de cada 10 interrupcions voluntàries de l’embaràs es continuen realitzant fora de la xarxa pública. Desgraciadament, sabem que moltes comunitats continuen sense complir la seva part. El Ministeri serà contundent a l’hora d’exigir a les comunitats plans clars per capgirar aquesta situació», ha recalcat la titular de Sanitat.

«El nostre objectiu és que la llei es compleixi en totes les comunitats», ha insistit. Ha fet al·lusió a Madrid i ha criticat la iniciativa aprovada aquest dimarts a l’Ajuntament de Madrid –amb els vots del PP i Vox– sobre la «síndrome postavortament», que entén que només busca «infondre por» i no «informar».

A més, la titular de Sanitat, ha remarcat una altra dada: una de cada dues IVE es produeix després d’una relació sense anticonceptius; en concret el 49% de les dones –més de 52.000 interrupcions– no utilitzaven cap mètode anticonceptiu. «No n’hi ha prou amb garantir drets, cal enfortir l’educació sexual i millorar l’accés als anticonceptius», ha declarat la ministra.

Eina essencial

A través de la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut, Sanitat ha publicat l’informe definitiu sobre les interrupcions voluntàries de l’embaràs de l’any 2024. Aquestes dades, recollides pels centres autoritzats, permeten millorar la comprensió de l’evolució de les interrupcions voluntàries de l’embaràs a Espanya i, remarca Sanitat, constitueixen una eina essencial per orientar les polítiques públiques en matèria de salut sexual i reproductiva. Un total de 248 centres autoritzats van notificar interrupcions voluntàries de l’embaràs durant l’any passat.

Segons les xifres recopilades, es van practicar 106.172 interrupcions dins dels supòsits establerts en la llei orgànica 1/2023, del 28 de febrer, i en la llei orgànica 2/2010, del 3 de març. Durant el 2024, la majoria de les comunitats autònomes van registrar increments en el nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, amb l’excepció d’Aragó, Astúries, les illes Balears, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, La Rioja i Ceuta. L’informe també destaca un increment més significatiu de la taxa d’incidència en dones no residents.

Per grups d’edat, es va observar un augment de la taxa d’IVE en tots els grups, tret dels de 20 a 24 anys i de 25 a 29 anys. L’increment més gran de la taxa d’incidència (número d’IVE per cada 1.000 dones en cada franja d’edat) es va registrar en el grup de 35 a 39 anys (+0,23 per mil), seguit del de 30 a 34 anys (+0,16 per mil).

Menors 20 anys

En les dones menors de 20 anys també s’observa un canvi destacat: es van comptabilitzar 11.699 interrupcions el 2024, davant les 10.934 del 2023, cosa que suposa 765 casos més (+6,99%). A més, el seu pes relatiu sobre el total d’IVE va augmentar del 9,14% a l’11,01%, indica el treball.

Sanitat aclareix que això significa que, tot i que la taxa d’incidència en aquest grup no va ser la que més va créixer, sí que es va produir un increment rellevant en el nombre global de casos i en la seva proporció sobre el total nacional. La distribució percentual per edat indica que el 10,68% de les IVE van correspondre al grup de 15 a 19 anys; el 23,27%, al del 20 a 24 anys; el 21,84%, al de 25 a 29; el 19,83%, al del 30 a 34; el 15,99%, al de 35 a 39, i el 7,34%, al grup de 40 a 44 anys.

Setmanes de gestació

El motiu principal de la interrupció, segons l’informe, va ser la decisió voluntària de la dona, en el 94,62% dels casos. El 2,65% es van realitzar per greu risc per a la vida o salut de la gestant, el 2,44% per risc de greus anomalies fetals, i el 0,28% per anomalies incompatibles amb la vida o malaltia extremadament greu.

Quant al moment de la gestació, el 76,58% de les intervencions es van realitzar abans de les vuit setmanes. Entre la novena i la catorzena setmana es van situar el 19,14% dels casos; entre les setmanes 15 i 22, el 4,11%; i a partir de la setmana 23, el 0,15%. Respecte a la recurrència, el 67,6% de les dones no havien tingut avortaments voluntaris anteriors, davant el 66,99% el 2023.

Els centres sanitaris

Segons les dades recollides, el 7,71% de les dones vivia sola (amb o sense fills), el 28,92% convivia en parella, el 7,04% residia amb els seus pares o altres familiars, i l’1,31% amb altres persones. En relació amb la situació laboral, el 57,98% de les dones eren treballadores per compte d’altri, el 17,09% estaven aturades, un altre 17,09% eren estudiants, el 5,41% treballaven per compte propi, el 0,34% eren pensionistes, l’1,57% es trobaven en altres situacions, i en l’1,39% dels casos no consta.

Notícies relacionades

El programa que acompanya persones en etapes inicials de l’Alzheimer a Catalunya: 23 espais per cuidar la memòria i frenar la progressió de la malaltia

La fiscalia pressiona per endurir les penes als narcos: demana presó per punxar la llum per cultivar marihuana

A més, sobre els mètodes farmacològics (l’administració de medicaments autoritzats per interrompre l’embaràs), van tenir un pes més gran a la xarxa pública, on es van realitzar 21.320 actuacions, davant les 12.772 comptabilitzades als centres privats. El predomini de l’abordatge farmacològic en els centres públics s’observa tant en hospitals com en dispositius extrahospitalaris, i es consolida com la via més freqüent d’actuació en aquest àmbit, destaca l’informe.

Per contra, en els centres privats continua sent majoritari l’ús del mètode quirúrgic, especialment en els centres extrahospitalaris, que van concentrar més de 63.000 actuacions el 2024. Tot i que el mètode farmacològic està també present a la xarxa privada, 12.772 actuacions, el seu pes relatiu és molt menor.