El programa que acompanya persones en etapes inicials de l’Alzheimer a Catalunya: 23 espais per cuidar la memòria i frenar la progressió de la malaltia

L’Alzheimer afecta una de cada deu persones majors de 65 anys a Catalunya. Aquest tipus de demència comporta molts reptes tant per a la persona diagnosticada com per a la seva família. A la manca d’autonomia s’hi suma la solitud i la incomunicació, però també l’angoixa de les famílies, ja que vuit de cada deu assumeixen el cost i la cura de la persona malalta.

En els darrers anys s’han produït avenços significatius pel que fa al tractament —que, de moment, només en poden frenar la progressió— i als recursos disponibles per a les persones diagnosticades i les seves famílies. Un exemple és el programa de Reforç de la Memòria de la Fundació Catalunya La Pedrera, que des del 2013 ha acompanyat més de 25.000 persones en els 23 espais que té repartits arreu del territori, com els que s’han posat en marxa recentment als barris de Gràcia i l’Eixample de Barcelona.

“Vam detectar un buit important: les persones que acabaven de rebre un diagnòstic d’Alzheimer o una altra demència, o que patien un deteriorament cognitiu lleu, gairebé no trobaven recursos que els ajudessin a mantenir l’autonomia en aquella primera etapa tan delicada”, explica Mònica Duaigües, responsable del programa que atén persones grans en fases inicials de malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson. “També s’hi inclouen les que han patit un ictus o presenten un deteriorament vinculat a l’envelliment. La condició és que mantinguin certa autonomia i ganes de continuar actives”, hi afegeix.

Programa per a les etapes inicials de l’Alzheimer

Aquest programa té com a objectiu principal mantenir les capacitats físiques i cognitives de les persones participants el màxim temps possible, a través de l’estimulació de la memòria, el treball per una bona condició física i emocional, així com la promoció de la socialització i de les relacions de suport i amistat.

“Les persones participants fan activitats d’estimulació cognitiva: exercicis de memòria, càlcul, llenguatge o debats, sempre en grup i dissenyats per oferir-los eines i recursos que fomentin l’autonomia”, assegura Duaigües. Però el programa va més enllà. També es treballa el cos, l’expressió emocional, la creativitat i, sobretot, la socialització a través del teatre, el cant, l’escriptura o les arts plàstiques. “La música, per exemple, no hi falta: apareix en sessions de moviment, corals o de risoteràpia, perquè connecta directament amb les emocions i activa records”, explica la responsable.

Es tracta d’un programa no farmacològic i que, al mateix temps, complementa la resta de recursos sanitaris existents. En el que portem d’any, de les 1.793 persones que s’hi han adreçat, 943 han estat derivades per 124 Centres d’Atenció Primària (CAP) i 31 hospitals amb els quals es manté una col·laboració estreta. “Ens centrem en les seves capacitats i no en les pèrdues que experimenta cada participant. Els metges poden recomanar el nostre recurs mitjançant la ‘prescripció social’ com a complement dels tractaments farmacològics”, afegeix.

Un programa personalitzat

El programa compta amb un equip de més de 200 professionals experts —psicòlegs, neuropsicòlegs i fisioterapeutes— que elaboren un pla individualitzat a partir del diagnòstic, la història de vida i els interessos de cada persona, que s’incorpora al grup més adequat segons les seves necessitats. “D’aquesta manera es dissenyen itineraris personalitzats que respecten ritmes i motivacions. Aquesta mirada individual és clau: no es tracta de suplir capacitats perdudes, sinó de potenciar les que segueixen vives”, afirma Duaigües.

Les persones participants al programa de Reforç de la Memòria poden assistir-hi entre dues i cinc vegades per setmana, amb tres sessions diàries d’una hora cadascuna: una d’estimulació cognitiva, una altra d’activitat física i una d’expressió i creativitat. Actualment hi participen 2.600 persones amb deteriorament cognitiu i les seves famílies, en grups d’unes 10 o 12 persones.

Pel que fa a les famílies, la Fundació Catalunya La Pedrera les considera un pilar essencial. “Hi ha grups d’ajuda terapèutica, sessions informatives i espais per compartir experiències, gestionar emocions i prevenir la sobrecàrrega del cuidador”, apunta Duaigües.

Espais per generar vincles

Notícies relacionades

El temporal descarrega amb força a Catalunya i el País Valencià i causa inundacions i centenars d’incidències

Mercedes Noval: "La mala fama de les pastilles del colesterol no està justificada"

El programa disposa de dos espais a Badalona (Centre i Llefià), set a Barcelona (Borrell, Gràcia, la Verneda, Montbau, Prosperitat, Dreta de l’Eixample i Sants), així com a Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Girona, Lleida, Mollerussa, Reus i Tarragona.

Els espais de la Fundació són acollidors, lluminosos i pensats per afavorir la convivència. “Allà no només s’estimula la memòria, sinó que es generen vincles, rutines i un sentit de pertinença que dona seguretat a les persones participants”, conclou la responsable.