Els nous fàrmacs contra l'alzheimer tenen una eficàcia similar als del càncer o l'esclerosi múltiple

Aquests articles, que busquen convertir-se en "la referència dels pròxims anys" i que es presenten aquest dimarts al Parlament Europeu, recullen l'avenç que han suposat els nous tractaments biològics que per primera vegada modifiquen el curs de l'alzheimer (el lecanemab estarà disponible a la sanitat privada d'Espanya a finals d'any i s'espera que arribi a la pública al llarg del 2026), els biomarcadors i la possibilitat que es comenci ja a pensar en la prevenció d'aquesta malaltia, la segona que més preocupa els espanyols després del càncer. "Ha arribat el moment de l'alzheimer", resumeix el doctor Fortea.

Segons 'The Lancet', els nous medicaments anticossos (després del lecanemab, la Comissió Europea va donar llum verda al juliol al donanemab) marquen l'inici d'una nova era en el diagnòstic i tractament de la malaltia, però per això és necessària una reforma dels sistemes sanitaris, polítiques públiques i actituds socials, adverteix.

La malaltia d'alzheimer representa aproximadament el 70% de tots els casos de demència i és una de les principals causes de discapacitat, el que es tradueix en elevats costos socials i econòmics.

Comparació amb el càncer

En una comparació nova, la sèrie de tres articles de 'The Lancet' destaca que els nous tractaments amb anticossos monoclonals poden frenar la progressió de l'alzheimer fins a un nivell comparable amb l'eficàcia de medicaments utilitzats en càncer, artritis reumatoide i esclerosi múltiple. Tot i així, els autors assenyalen que les diferències en l'edat dels pacients, els resultats clínics i els efectes secundaris obliguen a interpretar aquestes comparacions amb cautela.

La revista també adverteix que, malgrat la similitud en l'efectivitat dels tractaments per a altres malalties, els elevats costos dels medicaments, els complexos requisits de les proves diagnòstiques, l'atenció subòptima als símptomes conductuals i la insuficiència de recursos amenacen de deixar enrere els pacients amb alzheimer.

Tractaments personalitzats

Notícies relacionades

Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy

Descoberta la «caixa negra del càncer», la regió de l’ADN que conté la història evolutiva del tumor

A més, destaca que proves com els 'brain health services', que identifiquen les persones amb alt risc de desenvolupar la malaltia i els ofereixen tractaments personalitzats, també conviden a pensar en millores en la prevenció de la malaltia, un factor clau. No obstant això, com adverteix 'The Lancet', la majoria dels casos es produeixen en "persones amb risc baix o normal", el que fa essencials les mesures poblacionals que disminueixen el risc, com un disseny urbà més saludable i les restriccions a l'alcohol i a les begudes ensucrades.

"Les proves en sang, els fàrmacs biològics per a la malaltia i les intervencions preventives estan impulsant l'atenció cap a un terreny completament nou i apassionant. No obstant això, les antigues necessitats dels pacients no desapareixeran", diu l'autor principal de la sèrie, el professor Giovanni Frisoni, de la Universitat de Ginebra (Suïssa). Per aquest motiu, reclama més metges d'atenció primària i especialistes en demència, els quals, segons destaca, han dominat aquests anys els "avenços menys vistosos però constants". "Un esforç concertat de la societat en aquesta direcció permetrà que els nostres pacients actuals i futurs se'n beneficiïn plenament del potencial dels avenços científics i tecnològics", conclou Frisoni.