Els grups de suport per als cuidadors redueixen l’estrès

Davant d’això, un equip científic liderat per Ace Alzheimer Center Barcelona ha demostrat que els grups de suport dissenyats específicament per a parelles de persones amb demència d’inici primerenc són una eina eficaç per alleujar la càrrega emocional i social de la cura que implica. La investigació, coordinada per Pilar Cañabate, responsable de Treball Social d’Ace Alzheimer, s’ha publicat a la revista Dementia i se sustenta en l’experiència de 77 cuidadors que han participat en grups de suport organitzats per l’entitat durant set anys.

Tot i que els resultats globals del qüestionari estàndard de sobrecàrrega del cuidador no van demostrar una millora significativa en la mitjana general, els cuidadors amb un nivell d’estrès inicial més elevat sí que van mostrar una millora estadísticament significativa després de la intervenció. Segons Cañabate, això es deu al fet que l’escala que es fa servir, Zarit Burden Interview, que és la més utilitzada per mesurar la sobrecàrrega en l’àmbit internacional, "no és tan significativa per mostrar la millora que impliquen els grups de suport".

Altres dades com que el 93,5% dels cuidadors han expressat el desig de continuar en el grup i que molts d’ells han sol·licitat poder convidar altres persones en la seva mateixa situació, "demostren que valoren molt positivament la seva participació i que la creació d’una xarxa informal de suport mutu s’estén fins i tot fora de les sessions formals".

Tres fases

Els investigadors han identificat tres fases comunes en l’evolució de les sessions grupals: una primera de centrada a entendre la malaltia i el seu diagnòstic, una segona d’enfocada a compartir estratègies per a la gestió del dia a dia i una tercera en què els cuidadors van poder expressar les seves pròpies necessitats i emocions, com la soledat, l’esgotament i l’aïllament social.

D’altra banda, el treball revela el perfil dels cuidadors-parella de persones amb demència precoç: el 54,5% són homes amb una mitjana de 63 anys i el 45,5% dones, amb una mitjana de 55 anys. Un 32,5% té fills menors al seu càrrec i el 45,5% continua treballant durant el procés de cura. En el cas de les persones amb demència precoç, la mitjana d’edat va ser de 59,6 anys, sent l’Alzheimer el diagnòstic més freqüent (en el 61% dels casos). I una altra de les troballes té a veure amb el retard en el diagnòstic, en ocasions de dos o tres anys perquè els símptomes, atesa l’edat en què apareixen, són freqüentment confosos amb depressió, ansietat o estrès laboral.

Notícies relacionades

Catalunya elimina els peixos de llacs pirinencs per restaurar els ecosistemes

Igualada i Manresa seran punts de trobada d'una nova plataforma de cites ràpides en català per buscar l’amor de proximitat

"La demència d’inici primerenc és una malaltia devastadora que irromp en la vida dels pacients i els seus cuidadors, en moltes ocasions desestabilitza les famílies, trenca parelles i impacta de ple en els fills, que encara són menors", explica Cañabate. A més, en ocasions els símptomes en joves són més disruptors que en persones més grans, i provoquen trastorns conductuals com ara agressivitat, desconfiança envers el cuidador i desinhibició sexual.

Una altra circumstància que crida l’atenció és que, tot i que la majoria de les estadístiques indiquen que els cuidadors de persones dependents són principalment dones, en aquest cas hi ha una lleugera predominància d’homes.