Quan la Charo va salvar el seu antic confiter
En Carlos, de 81 anys, amb Alzheimer ja avançat, vivia amb la dona en una situació extrema. L’encarregada de la confiteria en què l’home havia treballat es va mobilitzar per portar-lo a un centre.
"Era un màquina i tot ho feia. Casa nostra és famosa pels milfulls de merenga. I en Carlos en va fer moltíssims. Me n’ensenyava amb paciència, perquè jo en pogués aprendre. Va ser confiter des de ben petit. Va començar als forns". Des de València, on passa uns dies de vacances, Charo Martínez reconstrueix la història de Carlos Marquina –ell ja no ho pot fer–, que va ser el seu empleat durant anys a la Confiteria Ros, al Pilar de la Foradada, Alacant. Un establiment de llarga tradició familiar de què ella mateixa s’encarrega. I recorda, també, com fa poc menys de dos anys, va remoure cel i terra perquè el pastisser, amb Alzheimer i en situació d’extrema vulnerabilitat, rebés atenció en una residència. Diumenge 21, de setembre, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer.
És aquesta la història de quan la Charo, de 57 anys, va rescatar en Carlos, que part de la seva vida va treballar en el negoci de la família Ros, regentat pel seu sogre, de la quinta del pastisser. A la fàbrica, a la botiga... "Hi va haver un moment en què va sortir i va córrer per Espanya, però després va tornar a casa i ha sigut sempre el confiter fins que es va jubilar. El meu sogre va ser padrí del seu casament. Hi havia una amistat molt, molt profunda", relata la dona.
Un dia, entre els uns i els altres, van començar a veure que, quan els visitava –perquè en Carlos sempre tornava a la pastisseria, fins i tot quan, ja amb la malaltia, s’escapava a les nits–, l’home, que ara té 81 anys, començava a fallar. A posar-se, primer, repetitiu. I més tard ja començava a esverar-se.
L’avi, a casa, tenia una situació crítica: "La dona, malalta de càncer, no podia comprendre què li passava al marit. Els veïns van començar a donar-me informació que calia actuar, que calia treure’l de casa, que no estava en condicions". El matrimoni no tenia ningú més. "Hi havia deixadesa tant de l’un com de l’altre. No hi havia alimentació, no hi havia medicació, no hi havia control mèdic, no hi havia higiene, no hi havia res. Hauria acabat malament".
Serveis socials
La Charo va fer esment del quadre als serveis socials de l’Ajuntament del Pilar de la Foradada. "Em van demanar ajut per entrar a la casa. Es van portar molt bé i, al final, li van donar una plaça en un centre de gent gran perquè en tinguessin cura". Per a la cap de Carlos això va ser un consol. "Jo, a més de portar la confiteria, tenia cura del meu marit, malalt d’ELA, que ja ha mort. I també tinc una filla amb discapacitat que necessita cura. Per a mi era impossible atendre’l", conclou. Avui, la Charo continua visitant en Carlos a la residència. Ja no recorda res d’aquells dies a l’obrador en què s’escarrassaven amb els milfulls de merenga. "Gairebé ja no recorda ningú, només de la mare. Però a mi em diu: “Ai, la meva cap”".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cas excepcional Alegria per als conductors a Espanya: no hauran de passar la ITV a partir de 2025 si el seu cotxe està en aquesta llista
- Els rebesnets del Sabadell no van a l’opa
- Successos Troben un cadàver esquarterat en una maleta al costat d’un contenidor a Vilanova i la Geltrú
- Guerra d’Ucraïna Dos aliats importants de Putin, afectats per greus malalties
- Massacre a Gaza Els quatre moments que expliquen el vaivé dels partits catalans amb Israel