Els immigrants són el motor de la natalitat a Catalunya

La immigració internacional arribada a Catalunya en els últims 25 anys –motor de l’anomenat boom demogràfic que muscula el mercat laboral i esmorteeix el procés d’envelliment i la caiguda de la fecunditat– també està canviant el rostre de la població i plantejant reptes de pes. Per exemple, segons el cens del 2021, en l’anomenada Catalunya dels vuit milions d’habitants, gairebé la meitat dels menors de 5 anys són d’origen estranger. En aquesta creixent diversitat, el 46,6% dels mil·lennistes d’entre 30 i 34 anys han nascut a l’estranger.

Com s’apunta en l’article de la revista Idees que porta per títol Demografia: els reptes de la societat del futur, la realitat migratòria –artífex de l’anomenada "demografia ràpida" que viu Catalunya– no és en absolut uniforme, sinó que presenta una gran diversitat d’origen. Per exemple, per regions continentals, predominen les persones nascudes a l’Amèrica Llatina (44,8%); seguides de les procedents d’Europa (22,1%), l’Àfrica (20,8%) i Àsia (11,3%). Per països de naixement, el Marroc ocupa el primer lloc (266.000 empadronats), seguit de Colòmbia (121.000) i l’Argentina (98.000). El gruix de persones d’origen migrant treballa en la construcció, l’hostaleria i l’agricultura, i viu en poblacions de més de 50.000 habitants.

Amb aquests números –per si mateixos inflats: es calcula que un terç dels menors són d’origen estranger–, el demògraf Andreu Domingo, coordinador del dossier, apressa l’escola catalana a "fer més esforços" per adaptar-se a aquesta nova realitat que "ho està canviant tot". Com assenyala l’article Immigració i resultats escolars a Catalunya, el rendiment escolar dels nens d’origen estranger persisteix com una de les grans assignatures pendents. Per nacionalitats, per exemple, els resultats obtinguts en ciències, castellà, català i matemàtiques pels alumnes estrangers en les proves de competències de quart de l’ESO "són sempre inferiors" als autòctons uns 10 punts en totes les matèries. Serveixin d’exemple les matemàtiques: els alumnes amb nacionalitat espanyola obtenen un 67,6 en una escala de 0 a 100 per un 57 de l’alumnat estranger.

Amb la perspectiva que ofereixen les dues últimes dècades de migració internacional, "una primera anàlisi en la inserció al mercat laboral o el nivell d’estudis obtingut, mostra l’existència de desigualtats segons l’origen", apunta el geògraf i demògraf Jordi Bayona. "En cohesió encara no estem fent els deures", assenyala Andreu Domingo, per a qui el gran repte que encara Catalunya és, en un context de desigualtat creixent, la integració dels estrangers de segona generació.

Notícies relacionades

Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070

L’Hospital de Terrassa reforma les urgències psiquiàtriques

"És fonamental combatre els estereotips i les mitges veritats que perpetuen actituds racistes i xenòfobes, com la falsa creença que els immigrants prenen llocs de treball als autòctons o les narratives alarmistes sobre substitució ètnica, cosa que desmenteixen les dades", apunten els especialistes Abert Esteve i Julián López-Colás.

"Ens juguem molt en això, perquè caure en la via de la lepenitzación, relliscar cap als discursos d’extrema dreta quant a immigració, ens porta directament a la fractura social", assegura Andreu Domingo, que afegeix: "Vivim un moment d’angoixa gramsciana d’estar assistint al part d’un món nou del qual encara no som capaços de visualitzar els contorns". Els experts refusen fer pronòstics sobre l’abast en el temps d’aquesta nova onada migratòria, lligada als cicles econòmics i a l’estructura productiva. La pressió migratòria, no obstant, és previsible que segueixi.