Compensacions per ser "guardians metropolitans"

La traducció formal d’aquesta sol·licitud és la seva inclusió en les al·legacions municipals al Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), el full de ruta urbanístic que l’AMB ha de tornar a aprovar una dècada després d’iniciar-se’n la redacció. Al si intern de l’AMB ha arribat de la mà de l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat, amb alcaldia de Junts, igual que Begues i el Papiol. A Torrelles ha ostentat l’alcaldia fins ara l’agrupació d’electors progressista Compromís i Acord per Torrelles (CAT), que dijous vinent precisament passa la vara municipal al seu soci de govern, Junts.

En el seu escrit d’al·legacions, consultat per EL PERIÓDICO, Sant Climent de Llobregat –4.181 habitants– insta l’AMB a posar fi a través del PDUM a la "discriminació entre municipis grans amb activitats econòmiques i que generen inversió i beneficis econòmics, i els municipis que, com Sant Climent, aporten majoritàriament grans extensions d’espais verds o de mosaic agroforestal".

Beneficis

El consistori, secundat pels altres tres municipis del Baix Llobregat esmentats, assumeix així la necessitat de portar a la pràctica els denominats Serveis Ecosistèmics, definits pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com "els beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones". "No parlem d’un nou tribut com la taxa turística ni res per l’estil. Sinó que l’AMB reconegui la singularitat que alguns municipis cuidem les zones verdes que permeten a d’altres desenvolupar activitat econòmica. No parlem de qui ha d’aportar els recursos, sinó de reconèixer aquest fet diferencial i estudiar com compensar-ho", explica l’alcalde de Sant Climent, Isidre Sierra.

L’Ajuntament s’atreveix a proposar, per tal de garantir l’equilibri entre municipis, "la quantificació de l’impacte ambiental que aporta cada municipi i establir els criteris de ponderació entre els municipis que, amb el PDUM, millorin substancialment el seu creixement econòmic i els municipis que aportin valor/equilibri ambiental", diu el document d’al·legacions locals al pla urbanístic. Els quatre municipis del Baix Llobregat han aprofundit en el tema en reunions de treball conjuntes. Una acta d’aquestes consultada per aquest diari llista algunes experiències exitoses a través de les quals les administracions locals pretenen inspirar-se per mirar de marcar l’avantguarda ecologista del desenvolupament local.

Notícies relacionades

Ens han de preocupar els constants terratrèmols al sud de València i Alacant?

Les autoescoles de Lleida critiquen el pla de la DGT d’examinar un dissabte

Prenen com a referència els crèdits climàtics de la Vall de Lord (Lleida), un sistema en el qual els territoris venen aquests crèdits amb beneficis climàtics –vinculats amb biodiversitat o aigua, per exemple– per compensar emissions de carboni d’empreses. També es fixen en ecotaxes en zones turístiques com Cantonigròs o els Gorgs de Campdevànol. I contemplen la possibilitat de subvencions o línies d’ajudes per una contraprestació d’actuacions llistades de serveis ecosistèmics en àmbits com les infraestructures agràries o l’impacte sociolaboral.

L’alcalde del Papiol (4.358 habitants), Jordi Bou, ratifica aquesta visió. "Com a poble petit i saludable amb un entorn verd, demanem una equiparació", afirma. Afirma que Collserola els "coarta" la "capacitat de construir i el desenvolupament econòmic de què poden disfrutar altres municipis". Aquí resideix, conclou, la necessitat que una Administració supramunicipal compensi aquest esforç que reverteix positivament en el context metropolità.