Pla per remuntar la comprensió lectora: un currículum a infantil més ambiciós i detecció primerenca de dificultats

Així de contundents es mostren des de la Fundació Bofill, els responsables de la qual, lluny de caure en el derrotisme, recorden que Catalunya compta amb precedents d’èxit en centres educatius i una forta xarxa comunitària i cultural que converteix en possible el colossal repte que es plantegen: revertir aquestes xifres en sis cursos. Malgrat l’optimisme, planteja un requisit previ: «per millorar els resultats es necessita lideratge i una política decidida que arribi a tots els centres educatius».

Dit això, es mostren convençuts que sortir d’aquest pou és possible i urgent [ho han fet països pròxims com Portugal, Polònia, Noruega o Eslovènia, que han passat de tenir nivells baixos a superar la mitjana europea en menys de 10 anys], per la qual cosa aquest dimarts han plantejat una sèrie de fórmules per intentar-ho.

Els baixos resultats s’expliquen a ulls de la Bofill, per «uns currículums desalineats amb els estàndards internacionals», falta de temps i acompanyament dels docents, poca detecció primerenca de les dificultats d’aprenentatge i absència d’una «política d’oportunitats lectores més enllà de l’escola».

Segons la fundació, impulsar el paquet de mesures per corregir aquesta llista de factors costaria 27 milions anuals –inversió «irrisòria i perfectament assumible», en paraules de Mònica Nadal, directora d’investigació de la fundació– i permetrien superar la mitjana europea en les proves PIRLS en sis anys (passar dels 507 actuals a 528 punts).

¿Com plantegen fer-ho? «Promovent una instrucció de qualitat», respon Anna Llauradó, autora de l’informe ‘Comprensió lectora: l’assignatura pendent'. «Tenim un currículum de lectura poc ambiciós, necessitem uns estàndards clars», afegeix la investigadora, que apunta també que un altre dels problemes és que la formació docent «continua més centrada en la disciplina de la cura que en la científica». Així, Llauradó apunta que el repte és implementar una pràctica docent basada en l’evidència científica. «El currículum a infantil és excessivament lax, quan està comprovat que és una etapa vital. Hem d’assegurar que els alumnes tenen una entrada sòlida en la lectura», posa sobre la taula la investigadora, que reivindica un canvi en el currículum perquè aquest sigui més explícit sobre quines han de ser les habilitats que cal aconseguir a infantil.

Entre les mesures concretes proposades per Llauradó destaca avaluar els alumnes amb l’objectiu de detectar dificultats. «Les proves d’avaluació actuals no estan alineades ni amb la ciència sobre la comprensió lectora ni amb els estàndards internacionals ni permeten identificar amb precisió les dificultats en comprensió ni orientar la presa de decisions pedagògiques», critiquen.

Decodificació i fluïdesa

En aquest sentit, proposen una prova en segon de primària centrada en habilitats de descodificació i fluïdesa, per detectar i corregir dificultats en un moment en què l’alumnat ha de consolidar els aspectes més fonamentals de la comprensió lectora i reformular les actuals proves de competències bàsiques i de diagnòstic, perquè incloguin diversos tipus de textos (narratius, expositius, funcionals), que permetin distingir entre diferents graus de dificultat dels textos i avaluïn l’ús de l’escriptura per argumentar i respondre.

Una altra de les mesures plantejades és alliberar mitja jornada d’un docent per centre durant dos cursos, per coordinar la millora de la competència lectora, amb una formació específica i l’orientació d’assessors experts externs.

El paquet de mesures inclou també la detecció i intervenció primerenca de les dificultats lectores, «un dels principals factors de cronificació del fracàs lector que impacta en els resultats globals», on el Departament d’Educació i FP assegura també haver posat el focus, amb la implantació d’un nou programa (encara voluntari, això sí) que estrenaran aquest curs.

«Molts nens amb dislèxia o altres trastorns del llenguatge no són identificats fins ben entrada la primària, quan disminueix l’efectivitat de la intervenció», remarca el nou informe de la Bofill, fet pel qual proposa una estratègia «sistemàtica i universal, amb els recursos adequats», que inclogui utilitzar la nova prova de competència lectora a 2n de primària proposada en el mateix paquet de mesures per detectar dificultats d’aprenentatge o altres trastorns.

Reforç dels EAP

Plantegen també protocols d’identificació clars per a docents no especialistes, perquè puguin detectar dificultats en la pràctica diària i actuar o derivar on correspongui; el reforç dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) amb la incorporació de 158 professionals especialitzats en llenguatge i lectura (dos per cada un dels 79 EAP existents), perquè puguin ajudar a «reajustar pràctiques d’aula» i intervenir de manera més específica en l’alumne diagnosticat, i millorar la formació per identificar signes primerencs.

Finalment, destaquen la necessitat de Plans de biblioteques escolars per a tots els centres, una de les assignatures pendents de sistema. Remarquen que les biblioteques escolars, ben dotades, amb professionals formats i projectes actius, són una peça fonamental per fomentar l’hàbit lector i garantir l’accés a una gran varietat de textos. A més, contribueixen a consolidar competències lectores complexes, com la lectura crítica, la recerca d’informació i l’autonomia lectora, aspectes vinculats a nivells més alts de comprensió. També afavoreixen especialment l’equitat, ja que compensen les desigualtats en l’accés a llibres i recursos culturals fora de l’escola (un altre dels grans reptes d’una societat cada dia més complexa).

Notícies relacionades

Gairebé 84.000 professors tornen aquest dilluns a les aules amb la mirada posada a millorar la comprensió lectora de l’alumnat

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

Malgrat aquest potencial en què tothom està d’acord (aquí no hi ha debat), segons dades oficials, el percentatge de centres públics amb biblioteca escolar ha passat del 81,2% el 2015 al 72,5% el 2025. Les hores d’obertura en horari lectiu amb atenció de l’equip de biblioteca han disminuït (de 14,5 hores setmanals el 2015 a només 5,4 hores el 2025) i les hores setmanals dedicades per la persona responsable de biblioteca han caigut de 7,4 a 3,1 en el mateix període.

Francesc Martín, mestre i director de l’escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú, posa en valor que les propostes estan basades en l’evidència científica i destaca que els mestres necessiten ser més experts en què vol dir ensenyar a llegir. «Necessitem fer una autòpsia i saber quin impacte tenen els coneixements previs que tenen els nens quan s’enfrontin a la lectura; els mestres necessitem un seguiment i un assessorament», apunta el docent, qui demana també més concreció en el currículum.