Gairebé 84.000 professors tornen aquest dilluns a les aules amb la mirada posada a millorar la comprensió lectora de l’alumnat

Malgrat que és evident que es tracta d’un col·lectiu gran i divers –la guerra entre ‘profesaures’ i ‘pedabobos’ mostra la seva cara més ferotge a les xarxes socials, però es respira també en els claustres–, hi ha no pocs punts de trobada si saben buscar-se. La recerca del benestar i l’aprenentatge del conjunt de l’alumnat –malgrat que cadascú ho entén a la seva manera i cada grupet té la seva librillo–, i la urgència de posar el focus a millorar la comprensió lectora com a pas imprescindible per millorar el conjunt dels aprenentatges són dos dels més clars, però no els únics. Hi ha un tercer pensament comú que sobrevola els caps de part important del professorat: que la «mala gestió de les plantilles» [sic] «afecti el menys possible al dia a dia a l’escola».

Ball de plantilles

Comença un curs en què «mestres molt vàlides que, coneixen bé el projecte des de fa anys, ja no hi seran i hi haurà mestres noves amb moltes ganes, però que necessiten adaptar-se, al costat de mestres de sempre i actuals que no s’impliquen com haurien...», reflexiona sobre el procés d’adjudicacions una mestra d’anglès que fa més de 15 anys que treballa a la mateixa escola al Vallès, en la qual ha format també part de l’equip directiu. Ella és una de les que expressa la seva voluntat que "la manca de recursos per a l'atenció a la diversitat no passi massa factura ni al claustre ni a la resta de l'alumnat, tant pel que fa a l'aprenentatge com a la gestió emocional".

Una diversitat cada vegada més gran [aquest curs l’escola compta amb 2.000 alumnes menys arran de la caiguda de la natalitat, però 9.000 més que l’any anterior amb necessitats específiques] que fa que no pocs docents sentin els anuncis d’increment de recursos en aquest sentit [200 noves aules d’acollida o 561 nous mestres dedicats a reforçar l’escola inclusiva] com a «pedaços».

Un altre desig compartit és que els canvis de currículum s’estabilitzin i «es pugui consolidar el que funciona», i que hi hagi inversions «en el que realment necessitem per millorar la qualitat de l’ensenyament públic». I un més: «que tirar endavant el curs no depengui només de la bona voluntat dels equips docents, sinó que tots ens impliquem com a societat». Mà estesa dels docents a les famílies.

«Transparència informativa»

Notícies relacionades

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

L'estiu de 2025 és el segon més càlid de la història a Catalunya: rècords de calor i nits tropicals

Un membre de l’equip directiu d’un institut de Barcelona assegura que comencen el curs “amb l’esperança que finalment hi hagi una aposta real per millorar l’educació” —en referència al compromís de la consellera— i amb la mirada posada en les millores anunciades en el sistema de cobertura de baixes (amb la nova ‘app’ de nomenaments diaris). Un altre desig molt repetit és la “transparència informativa”, ja que durant els últims anys ha estat habitual que el professorat s’assabentés de qüestions importants per al dia a dia a través de la premsa.

Aquest dilluns, després dels últims nomenaments, al seu institut faltaven encara quatre jornades senceres i quatre mitjanes per cobrir, amb la qual cosa és normal que un altre dels afanys dels docents sigui que «tot estigui a punt a temps» dilluns vinent quan es retrobin amb l’alumnat.