Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

-Nosaltres el que esperem és que el Tribunal Constitucional pugui validar la llei del 2022, que va ser una llei plenament consensuada, molt positiva, perquè vam aconseguir flexibilitzar el sistema seguint criteris pedagògics. A partir d’aquí, si el TC valida aquesta llei, el que farem immediatament és desplegar-la a través d’un nou decret. Aquesta seria la nostra voluntat, mantenint el consens que va aconseguir aquesta llei, o fins i tot ampliant-lo. Amb aquesta idea treballa el Govern.

–I si no és així. Si el TC no la valida, ¿quin és el seu pla?

-Veurem, però el que dona fonament a l’actual sistema és aquesta llei del 2022. Nosaltres estem convençuts que donarà validesa. Però, en tot cas, el Govern està treballant en els diferents escenaris.

-Una de les assignatures pendents a l’escola catalana és l’educació afectivosexual. L’anterior Govern va anunciar un diagnòstic sobre l’assumpte, però no se n’ha sabut res més, i les famílies apressen a millorar l’educació sexual en un moment en què els joves estan exposats diàriament a discursos no només masclistes, sinó que normalitzen la cultura de violació.

-La nostra voluntat és fer un pla d’educació afectivosexual integral que incorpori no només la coeducació, sinó tots aquests elements que vostè ha comentat. És veritat que hi ha centres que sí que ho fan, però és una cosa de vegades gairebé voluntària, de professors implicats. El que volem és, a través del ‘cocobe’ [el coordinador de coeducació, convivència i benestar emocional], que és figura referent en igualtat i ja formada, oferir-los una formació específica i començar a desplegar el pla.

-¿El curs 26-27?

-El 25-26 començarà, però sí, el 26-27 ja estarem en disposició de desplegar-lo en el conjunt del sistema.

-Un dels seus temes predilectes abans d’arribar al Govern era la necessitat de millorar el nivell anglès. ¿Quins canvis han introduït a l’escola per aconseguir-ho?

-Ja aquest curs, en 91 centres amb alumnat vulnerable hi haurà tallers de reforç en anglès. En les proves de final d’etapa vam veure una bretxa social important en l’anglès. Hi havia un nombre important d'alumnat amb molt bons resultats, però també un nombre important d’alumnat que no arribava a les competències adequades.

-Els que no poden pagar-se l’acadèmia d’anglès...

-També hem incrementat en 150 els auxiliars de conversa per poder reduir els grups i facilitar l’aprenentatge. No serà a tot arreu, però és un primer pas. Estem compromesos a poder reforçar les competències lingüístiques en anglès.

-¿I a escala més transversal? ¿Un reforç de l’anglès a totes les escoles no és sobre la taula?

-Ara ens centrem en el reforç educatiu de l’alumnat que no assumeix les competències, però en els pròxims anys hauríem de poder anar reforçant tot el sistema. Aquí hi ha molt a fer i no ho podem fer sols. Les escoles oficials d’idiomes poden aportar molt.

-El curs passat va tancar amb una important crisi que va provocar la repetició de l’adjudicació de places docents i el cessament d’un alt càrrec de la conselleria. ¿Dona el tema per conclòs?

-Ho dono per tancat, sí. Vam fer el que havíem de fer. Ara el que estem fent és reforçar els processos perquè tinguin més garanties i més traçabilitat. I avancem procediments. El que voldríem és que el curs vinent, l’última setmana de juny, després de Sant Joan, poder tenir les adjudicacions.

-Una de les novetats anunciades d’aquest curs és un nou aplicatiu per agilitzar els nomenaments de substituts i que aquests es facin de forma diària per no dilatar els processos. ¿Ja està llest?

-Començarem en dos serveis territorials per poder provar aquesta nova app. Feia falta agilitar les substitucions i ens sembla que aquesta app de nomenaments diaris pot funcionar. A partir d’aquí, si funciona, ho podem escalar i agilitzar les substitucions.

Notícies relacionades

Francisco Castaño, educador: «A l’estiu comprem la pau i cedim amb els nostres fills, però arriba el setembre i tenim un problema»

Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»

-Un altre repte és la climatització de les escoles. Acabem el curs amb aules a 30 graus i comencem el nou curs mirant el termòmetre. ¿Per quan un pla de xoc per climatitzar les aules?

-Estem treballant intensament en un model de col·laboració publicoprivada, conjuntament amb les conselleries d’Economia i de Territori i Sostenibilitat. El que voldríem és donar eines als centres. Per exemple aerotermies per millorar la climatització tant a l’hivern com a l’estiu.