La bogeria dels mercats ambulants en cases de luxe de Madrid arriba a Barcelona: «Tot es pot comprar per un 10% del que va costar»

A l’entrada de l’habitatge de dues plantes i amplis jardins hi torna a haver una fila de gent. Es nota inquietud. «És que els que tenien la primera cita se solen emportar el millor», raona una parella. Entre el públic, matrimonis, parelles joves, grups d’amigues, antiquaris... Una vegada dins, la bogeria. Els clients van movent-se amb rapidesa per les diferents estances recorrent amb la mirada tots els racons a la recerca de la gran ganga. A la venda, tot el que vostè pot imaginar.

Des de figuretes de Lladró fins a llums de sostre. Des de pals de golf fins a bolsos de primeres marques. Des de butaques de fusta entapissades fins a vaixelles de porcellana de tot tipus a tres i quatre euros el plat. Una petita etiqueta marca el preu, normalment irrisori, de les coses, que a tot estirar es venen al 10% del que van costar per estrenar.

«M’he emportat un visó per 100 euros»

«Doncs mama, jo crec que aquest abric devia costar 2.000 o 3.000 euros», li diu entusiasmada la Julia a la seva mare per telèfon. «Val cent euros; és un superpreu per a un abric de visó, me l’emportaré», explica la dona, d’uns 40 anys i que assegura que és la seva primera vegada en aquest tipus de mercats ambulants. «Ens emportarem també una banqueta i una calaixera entapissades, en molt bones condicions, per només 60 euros».

En una de les sales hi ha obres d’art amb el seu certificat d’autenticitat, novel·les i sofàs de diversos colors. Un televisor antic Samsung –que s’acabarà emportant un client– té un adhesiu que marca 30 euros. Sobre diverses butaques, rellotges –un model Cross valorat en més de 250 euros es ven per 30– i figures, gerros i escultures –la gent consulta el model a internet per valorar quant té de ganga–. A la cuina, tot tipus de coses a preus irrisoris –com una batedora que funciona a tres euros–.

«Quina pena, les bosses han volat», assegura una clienta a prop de l’armari on hi havia en venda bolsos de Michael Kors, DKNY o Carolina Herrera, entre d’altres, per entre 40 i 70 euros.

La Maria i la Tina tenen uns 45 anys i són assídues a aquest tipus de mercats ambulants, cada vegada més estesos a Madrid –hi ha unes cinc empreses dedicades a això tot i que La Moraleja Home és pionera en el sector luxe–. «És que mira, per 40 euros prefereixo emportar-me un moble bo de fusta massissa de segona mà que comprar alguna cosa nova a l’Ikea que si ho desmunto no sé què fer amb ell ja», raona una d’elles, que s’ha comprat un abric de pell que podria costar 1.500 euros per 100.

A la part de dalt, hi ha les habitacions, amb tot tipus de roba de senyor i senyora. Les bates són a tres euros. Les tovalloles a un. Un assecador de cabells a tres. Armilles embuatades de primeres marques a cinc. Els clients van molt concentrats, escodrinyant cada racó, com si fossin Pedro Pascal a ‘The Last of us’.

Per allà hi ha la Susana i la María Ángeles, que resideixen a Hortaleza i cada divendres tenen el pla d’anar de mercat. «Les cases que té aquesta empresa són molt bones», asseguren les dones, jubilades i que han comprat autèntiques gangues en altres ocasions, com una catifa persa per 500 euros o dues butaques entapissades de Roche Bobbois per 90. «El que està molt difícil és aconseguir el primer torn, has d'estar pendent de quan surten les entrades [són gratuïtes]», expliquen.

160.000 seguidors a les xarxes socials

«La veritat és que sí que és complicat. Vam comenaçr fa un any i mig, però tenim molts seguidors. 160.000 a les xarxes socials i 40.000 en el nostre grup de WhatsApp», raona Pedro González del Campo, cofundador d’aquest exitós ‘home market’, que en aquesta casa es prolongarà durant tot el cap de setmana.

Diu Pedro que el negoci va néixer gairebé com una demanda. «Nosaltres tenim una empresa immobiliària i una vegada ens va passar algú que volia vendre casa seva i ens va demanar ajuda per vendre les coses. Tenia bastanta plata, antiguitats... i allà ens vam adonar de l’interès que suscitava», afirma.

Buscant el xollo

Així, van començar a muntar aquests mercats amb professionals, com platers i antiquaris, però el negoci va anar evolucionant, «es va popularitzar i ara fonamentalment venen gent de família. Parelles o matrimonis joves que volen decorar la seva primera casa o venen buscant oportunitats, el xollo».

Davant la creixent demanda, van decidir posar torns i limitar l’aforament per garantir «la seguretat» a les zones veïnes a les cases –normalment en barris ‘bé’ de Madrid– i la comoditat a l’hora de comprar.

¿I qui sol voler posar les seves coses en venda? «Habitualment és per mort d’un dels amos o perquè són matrimonis grans que es volen mudar a una altra casa més petita perquè no volen una casa tan gran si els seus fills ja no hi són», explica el Pedro, l’empresa del qual –en quèl treballen els seus fills: dos són a les ‘caixes’ improvisades per pagar– tarda entre dues i tres setmanes a taxar totes les coses. «Solen treballar tres persones en aquest procés de valorar. Arriba a haver-hi cases amb fins a 2.000 peces». Moltes s’han de netejar i posar a punt.

A Barcelona, de dimecres a divendres

Notícies relacionades

La Fiscalia de Barcelona planteja una reforma penal que permeti el desallotjament immediat d'habitatges ocupats, encara que no siguin violents

Un de cada quatre morts a les carreteres catalanes aquest estiu són motoristes

Malgrat funcionar des de fa només un any i mig, s’han trobat casos i cases de tot tipus. Des d’una vivenda bunqueritzada enorme al centre de Madrid fins a una altra on la propietària va acumular 1.300 rellotges. «Una vegada uns nebots que van heretar una casa a José Abascal tenien un quadre que no sabien gaire bé quin valor podia tenir. Nosaltres vam indagar i va resultar ser d’un deixeble de Dalí. El va comprar un marxant de París per 40.000 euros», explica el Pedro, la comissió en cada venda oscil·la entre el 10 i el 50% depenent del producte.

«L’objectiu de tot és buidar la casa. És un servei que oferim», afirma el Pedro, que assegura que en el 99% de mercats que munten la vivenda ja està venuda i a l’amo li urgeix buidar-la. «En comptes de portar les coses a un guardamobles, ens truca a nosaltres», afegeix l’empresari, que afirma que en poques setmanes, de la mà d’Inés Mora, una catalana experta en antiguitats i assídua de La Moraleja Home Market a Madrid, obrirà una delegació a Barcelona. «Hem pensat que allà en comptes de ser el cap de setmana, que molta gent surt de Barcelona a la seva segona residència, ho farem de dimecres a divendres».