Nous perfils de pacients obliguen a repensar quines especialitats falten

L’envelliment de la població, l’impacte de la crisi climàtica o la transformació digital són tres dels principals reptes futurs que afronta el sistema sanitari català, segons el departament de Salut. La conselleria es troba en aquests moments elaborant "dos documents clau": el Pla de Salut i el Mapa del Sistema de Salut. Segons les projeccions de l’Idescat, Catalunya podria arribar als 10 milions d’habitants el 2052. Salut assegura tenir aquestes projeccions "molt presents" a l’hora de planificar el futur i per "donar resposta a les necessitats de la població", segons fonts del departament.

En el futur no només hi haurà més població a Catalunya, sinó que aquesta tindrà unes necessitats diferents. I el sistema de salut ha d’estar preparat per a això. ¿Serà possible? "Valorem positivament que Salut vulgui fer una planificació real perquè fins ara no s’ha fet. En els últims anys no es van incrementar els professionals per donar resposta a l’augment de la població", destaca Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). En 10 anys, el 25% de la població catalana estarà jubilada. Aquesta gent, adverteix Bisbe, tindrà "més comorbiditat, més malalties en un mateix pacient".

"Aquests anys hem crescut poblacionalment gràcies a la immigració, però també perquè s’ha prolongat l’esperança de vida. Cal veure què passarà en aquests 10 anys. És obvi que neix poca gent. Seria bo comptar amb bon pressupost i bona planificació", reclama la presidenta del COMB. Per exemple, cal dibuixar bé "quants professionals hi ha" (Salut en va acabar recentment el registre) i veure "quines especialitats són les més dependents".

Facultatius de fora

A l’actual Catalunya dels 8 milions, cada any venen mil metges de fora a treballar a Barcelona. "Això reflecteix, clarament, que no estem formant els metges que necessitem", afirma Bisbe. "Posen traves als catalans que volen estudiar Medicina a Catalunya: el 40% de les places les ocupen persones d’altres comunitats que després tornen a casa seva. No formem prou metges i hem d’importar-los", explica Bisbe.

I a més cal veure també quines especialitats es necessitaran en els pròxims anys perquè no seran les mateixes que fa 20 anys. "És possible que d’aquí a una dècada no es necessiti tanta cirurgia cardíaca perquè es fa més hemodinàmica... Per tant, el nombre d’especialistes dependrà del que formem: no formem prou anestesistes, metges generalistes...", reflexiona la presidenta del COMB. Segons Bisbe, a més, la crisi climàtica també tindrà el seu impacte en el sistema. Hi haurà "més mortalitat" per calor. "Necessitem sistemes sanitaris més flexibles i que es puguin adaptar bé", diu.

Menys metges

Més dur és el sindicat Metges de Catalunya (MC). "No estem ni preparats per a la Catalunya dels vuit milions perquè continuem treballant amb estructures de la Catalunya dels sis milions, ¿com hem d’estar-ho per a la Catalunya dels 10 milions?", es pregunta Xavier Lleonart, secretari general de MC. "La gran pregunta és si alguna Administració està disposada a apostar pel sistema sanitari i a gestionar-lo correctament", afegeix to seguit el metge de Terrassa.

Lleonart posa el focus en el fet que, respecte a anys enrere, Catalunya té 300 metges de primària menys. I mentre falten mans, la "despesa" de Salut és "rècord", diu Lleonart. "Tenim un gran increment de la despesa per tres motius. El primer, perquè els tractaments són cada vegada més costosos: estem més medicats i els fàrmacs són més cars. En segon lloc, l’esperança de vida cada vegada és més alta i, per tant, el volum de població que requereix atenció mèdica complexa és superior. I en tercer lloc, estem invertint en uns recursos que no donen el mateix rendiment que els que teníem fins ara", denuncia el secretari general de Metges de Catalunya.

Notícies relacionades

La nova llei antitabac proposa multar els pares dels menors que vaporegen i veta el tabac a les terrasses

Catalunya disposarà d’urgències psiquiàtriques als grans hospitals

Per exemple, els psicòlegs clínics i els psiquiatres que estan destinats a atendre pacients amb problemes són "els mateixos" que ja eren fa cinc anys. "Però estem gastant en una nova figura de la primària que es diu referent de benestar emocional, i que no és psicològic clínic ni un psiquiatre, però la tasca del qual és detectar psicopatologies. Això no millora l’atenció a la ciutadania", opina Lleonart.

Segons aquest sindicat, per donar cobertura a la Catalunya dels 10 milions, el sistema hauria d’estar "dimensionat de manera adequada". "Per exemple, Terrassa, la tercera ciutat en població de Catalunya, té dos hospitals que donen atenció a unes 600.000 persones. Té unes urgències hospitalàries saturades. I, malgrat això, no hi ha urgències en la primària. És a dir, Terrassa no té cap CUAP", conclou Lleonart.