L’Hospital de Terrassa va ser alertat al juliol dels "riscos" a urgències

Un mes i mig abans que se suïcidés una pacient psiquiàtrica a l’Hospital Universitari de Terrassa, el comitè d’empresa del centre havia advertit per correu electrònic la gerència del fet que, atesa l’"elevada pressió assistencial", la seguretat dels pacients "podria estar en risc". Aquest email, firmat per facultatius del servei d’urgències i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, va ser enviat el 2 de juliol. Un mes i 20 dies després, el 22 d’agost, una pacient amb un trastorn psiquiàtric greu i que estava considerada d’"alt risc" es va suïcidar en un box de les urgències després de més de 48 hores esperant un ingrés a Psiquiatria.

L’oposició (ERC, PP i Vox) va demanar ahir la compareixença de la consellera de Salut, Olga Pané, al Parlament per donar explicacions. També l’Ajuntament de Terrassa va exigir a la Generalitat una investigació transparent. Segons els experts en salut mental i el mateix protocol del Codi Risc Suïcidi, una emergència psiquiàtrica ha d’esperar a urgències com menys temps millor.

Fonts del Govern neguen que hi hagi hagut cap negligència, però reconeixen que falten metges i admeten la necessitat que els serveis d’urgències disposin d’espais separats per a les urgències psiquiàtriques. Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya reclama actuacions "immediates" al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) i al Servei Català de la Salut (CatSalut) per tal de reconduir el "caos" instal·lat a les urgències d’aquest hospital.

"Actualment hi ha 104 pacients a urgències. Trenta estan pendents d’ingrés; 10, en monitors; 14, als passadissos. Donada la situació actual de les urgències, l’elevada pressió assistencial i la quantitat de pacients que hi ha per facultatiu, entenem que la seguretat del pacient podria estar en risc", recollia aquest e-mail.

"Per tant, a partir d’aquest moment, només ens podrem dedicar a visitar aquells que, sota el nostre criteri, podem controlar clínicament, amb l’objectiu de minimitzar el risc d’error mèdic i poder garantir al màxim possible la seguretat del pacient", diu el correu electrònic.

A l’espera de conèixer amb més detall els fets, fonts del Govern consultades apunten que els fets no poden ser considerats una "negligència". Aquestes fonts admeten que el problema de fons és la "falta de professionals", la qual afecta "tots els serveis públics de salut", incloses les urgències. A més, reconeixen també la necessitat que els serveis d’urgències disposin d’espais separats per a les urgències psiquiàtriques, a causa de l’especial naturalesa d’aquests casos, sobretot quan es tracta de persones que acudeixen al servei amb una notable descompensació psíquica. En aquest sentit, les fonts recorden que diversos centres estan emprenent obres per diferenciar els dos tipus d’urgències. Aquestes fonts lamenten la mort de la pacient i asseguren que, abans que es tragués la vida, estava sent atesa per professionals de salut mental i era objecte des de temps enrere de seguiment per part del Codi Risc Suïcidi.

Notícies relacionades

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

Catalunya instal·la tres nous radars per prevenir millor possibles inundacions als càmpings

"És horrible i humiliant"

Mercè Torrentallé, presidenta de Salut Mental Catalunya (la principal entitat social del sector), denuncia la "falta d’espai i de professionals especialitzats", la qual cosa repercuteix en la salut mental. "Moltes vegades es produeix una vulneració de drets", afegeix Torrentallé, que, davant de la falta de recursos, demana posar el focus també en la prevenció. Antonio Serrano, de l’entitat Amb Experiència Pròpia, es mostra indignat: "Que una persona mori per suïcidi mentre espera ajuda és horrible i és humiliant. No val l’excusa que falta personal. No. Si aquesta persona està en un alt risc de suïcidi, se l’ha d’atendre ja i ràpid, i no hi ha més excuses", informa Marc Darriba.