Ilkka Tuomi: "No es tracta d’estimar o témer la IA, sinó de comprendre-la"

La intel·ligència artificial s’ha convertit ja en un recurs quotidià, tant en el feina com en l’àmbit personal. I això és només el principi. Davant aquesta acceptació massiva d’eines com ChatGPT cal preguntar-se si la societat està de veritat preparada per posar-se a les seves mans. El filòsof i científic informàtic finlandès Ilkka Tuomi advoca per un ús de la IA socialment responsable i compromès amb l’aprenentatge humà. Al juliol va participar a l’Escola d’Estiu AIHUB, organitzada per l’AIHUB-CSIC i Fundació La Caixa.

¿L’ha sorprès la rapidesa amb què la intel·ligència artificial ha sigut acceptada, sense gairebé debat ni reflexió?

Sí, absolutament. Malgrat que la IA té una història molt llarga, l’arribada d’eines com ChatGPT ha generat un impacte enorme, perquè la gent ha pogut interactuar de sobte amb una IA en llenguatge natural i en el seu propi idioma. Però després de la sorpresa inicial, hem de tenir una mirada més crítica. Aquestes tecnologies no funcionen com crèiem; cometen errors, reprodueixen biaix i es limiten a repetir el que ja s’ha dit a internet. No raonen ni verifiquen com ho faria una persona. En algunes àrees, la IA pot ser molt útil, però en d’altres, no.

Llavors, ¿hauríem de tenir-li por o estar entusiasmats?

Crec que més aviat necessitem comprendre-la. Cal construir una consciència bàsica, cosa que alguns denominen alfabetització en IA, per saber de què parlem. Aquestes màquines aprenen de manera primitiva, associant coses, com fan els animals. L’aprenentatge humà, en canvi, és cultural, conceptual. I per això dubto molt que aquests sistemes puguin algun dia arribar a una intel·ligència comparable a la humana.

¿Fa falta que hi hagi un debat públic sobre els problemes ètics i mediambientals que comporta l’ús massiu de la IA?

L’ètica no es troba en la IA per si mateixa, sinó en l’ús que en fem. Així que el debat ètic s’ha de centrar en com aquestes eines afecten les nostres infraestructures de coneixement, la democràcia i la manera en la qual participem en processos socials i polítics. En una escala mediambiental, consumeixen una gran quantitat d’energia, amb la qual cosa els models de deep learning podrien ser els sistemes de computació més ineficients que s’hagin creat. Així que, com a societat democràtica, necessitem fer-nos preguntes sobre aquestes eines.

¿Quin paper pot tenir la IA en l’evolució del sistema educatiu?

L’educació ja està canviant i no només per la tecnologia. Estem sortint de l’era industrial, vivim un canvi sistèmic: econòmic, social, cultural, geopolític... I en aquest context, ens hem de qüestionar quina és la seva funció social. Potser ja no es tracta només de transferir coneixement del llibre a l’estudiant, sinó de formar persones capaces de participar activament en la societat. Això té implicacions profundes sobre quin món volem construir. Si tenim clara la visió, podrem entendre com i on entra la tecnologia. El poder està molt mal repartit, però cal recuperar el nostre paper com a ciutadans per decidir què fer amb aquestes tecnologies.

Notícies relacionades

La Fiscalia qualifica d’"alarmant" el tràfic de drogues a Barcelona

ERC, PP i Vox demanen a Pané que comparegui perquè doni explicacions

A Catalunya s’ha pres la decisió de reduir les pantalles a les escoles i tornar a mètodes analògics. ¿Li sembla apropiat?

Sí, en certa manera. Crec que és útil disminuir l’ús de les tecnologies digitals a les escoles, almenys mentre entenem millor com i per què utilitzar-les. Hi ha massa entusiasme, massa urgència, i això no sempre condueix a bones decisions. L’educació és molt més que tecnologia. Abans d’incorporar la intel·ligència artificial, s’ha de repensar cap a on hauria d’evolucionar l’educació.