El pla afectarà 51 empreses que exploten unes 850 línies

El transport públic es prestava sense cap regulació fins ben entrat el segle XX. "Hi havia molta competència: qui arribava abans era qui recollia el que esperava a la vorera", explica el director del Centre d’Estudis del Transport (CET) i autor de diverses publicacions sobre la història dels autobusos a Catalunya, Joan Carles Salmerón.

En aquell moment, els prestadors del servei no havien de complir amb horaris, rutes ni capacitat. Fins que el 1924 l’Estat ho va regular obligant a prestar el servei en concessió. Als anys 50 i 60 del segle passat, el franquisme va renovar les concessions. No obstant, la Generalitat va aconseguir tenir la paella pel mànec amb el traspàs de les competències en matèria de transport, i el 1988 va optar per convalidar-les per un termini de 20 anys. No obstant, cinc anys abans d’arribar el seu final, el 2003, va obligar els operadors a invertir en la millora del servei.

La seva modernització, que va incloure vehicles nous i una millor accessibilitat, va multiplicar per sis els usuaris. "Algunes flotes van passar de 50 a 90 autobusos", destaca Salmerón. Com a compensació, la Generalitat va allargar la concessió 25 anys més, sense convocar un concurs públic, fins al 2028. Aquesta maniobra no va ser ben vista per la Unió Europea, tot i que la Generalitat es va escudar en el fet que la normativa comunitària en favor de la lliure concurrència en matèria de transport encara era molt incipient.

Línies rendibles o deficitàries

L’Administració catalana ha de convocar ara un concurs públic que busca optimitzar tota la xarxa i millorar la gestió concentrant el servei en paquets. Segons l’opinió de les empreses operadores, pot conduir al fet que grans companyies, també internacionals, siguin les adjudicatàries de les línies més rendibles. Per a les petites, afirmen, quedarien els serveis deficitaris, cosa que posaria en perill empreses locals de la Catalunya central, Ponent o Terres de l’Ebre. El Departament de Territori ha presentat una millora del servei d’autobús a tot el territori amb augments de freqüències en 62 línies, com a pla de xoc per donar resposta a la gran demanda que afronta el bus interurbà, que el 2024 va arribar als 82,6 milions d’usuaris. Els operadors asseguren que aquestes millores necessiten ara un temps d’amortització més enllà del 2028.

Notícies relacionades

Una passatgera del bus bolcat a Santa Susanna: «El conductor estava marejat abans de l’accident»

Una agressió sexual a Lledoners i un atac múltiple a funcionaris de Brians 2 en només dues setmanes

No obstant, la Generalitat ja els va advertir fa un any sobre uns canvis imprescindibles per respondre una nova realitat social i un creixement sostingut de l’ús del transport. Abans de pronunciar-se, la Federació Empresarial Catalana d’Autotransport de Viatgers (FECAV), que representa les empreses amb concessió, espera veure la proposta de la nova reordenació sobre la taula, sabent que és un projecte complex i fonamental per al territori.

Mallorca, a més d’Aragó i la Comunitat Valenciana, ja ha completat la reordenació de la seva xarxa de transport. En el cas de Catalunya, totes les parts coincideixen a destacar que és necessari evitar la licitació de concursos que estiguin basats únicament en criteris econòmics, que ha conduït a fer que la prestació de serveis a l’AMB no només hagi sigut font de nombrosos conflictes laborals i d’una judicialització, sinó que a més no ha cobert de manera apropiada les necessitats de transport dels ciutadans.