Deu CAPs participen en una prova pilot per detectar casos de dengue autòcton

Coincidint amb l’inici del període de més activitat del mosquit tigre, transmissor del dengue, l’Hospital de la Vall d’Hebron i l’Atenció Primària de Barcelona han llançat el projecte Den-Aut, una iniciativa pilot que ha arrencat en 10 CAPs i que té l’objectiu de detectar de manera precoç casos de dengue autòcton que no estiguin vinculats a viatges a zones endèmiques. "Les condicions climàtiques han permès que el mosquit tigre s’assenti: ha arribat per quedar-se", apunta Israel Molina, coordinador del projecte.

El dengue, malaltia tropical amb símptomes com febre, cefalea, nàusees, erupcions cutànies i dolors musculars o articulars, es pot confondre amb altres patologies comunes. Per això, el nou projecte se centra en la formació del personal dels CAPs implicats, amb l’objectiu de millorar el reconeixement clínic precoç i activar de manera àgil els protocols de diagnòstic, notificació i control vectorial. L’objectiu: evitar possibles brots locals com el que hi va haver a Tarragona l’estiu passat.

En aquest sentit, Molina, responsable de la unitat coordinadora del projecte, adverteix que els vuit casos de dengue autòcton detectats l’any passat a Tarragona podrien ser només la punta de l’iceberg dels que realment es van produir, ja que en altres països europeus, com França (85 casos) i Itàlia (213), les xifres van ser molt més elevades. Segons la seva opinió, és probable que alguns casos hagin passat inadvertits a Catalunya, on el mosquit transmissor –Aedes albopictus més conegut com a mosquit tigre– és present des del 2004.

Mesos de reg

Coordinat per la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de la Vall d’Hebron, el projecte s’està implementant en 10 centres de salut de la ciutat, amb el suport de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i la implicació d’entitats com l’Institut Català de la Salut (ICS), la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE).

Durant els mesos de més risc i fins a l’octubre, el programa desplegarà un cribratge actiu als CAPs Adrià, Casc Antic, Doctor Lluís Sayé, Manso, Roger, Sant Martí de Provençals i Trinitat Vella (gestionats per l’ICS), així com en els CAPs Casanova, Comte Borrell i les Corts (gestionats pel CAPSBE). En cas de sospita clínica, els centres de salut recullen mostres per a la seva anàlisi mitjançant proves de detecció de l’antigen NS1, PCR i serologies, que són processats, al laboratori de referència. A més, es fa seguiment telefònic dels pacients i, si és necessari, es repeteixen les proves per confirmar o descartar la infecció.

Notícies relacionades

El burro catalán, aliado inesperado en la prevención de incendios forestales

Ametlla de Mar cierra sus playas por la aparición de una "mancha blanca y viscosa"

"Aquesta estratègia permet anticipar-nos a possibles escenaris de transmissió local i integrar la vigilància activa en l’Atenció Primària, que és la porta d’entrada habitual dels pacients amb símptomes", assenyala Marta Guerrero, metge de família del CAP Manso. L’objectiu a mitjà termini és reforçar la capacitat de resposta del sistema sanitari i reduir el risc de brots a Catalunya.

Des de la detecció del primer cas autòcton a Catalunya l’any 2018, seguit d’un segon el 2019 i tres més de confirmats el 2023, la vigilància del dengue s’ha convertit en una prioritat per als serveis de salut pública.