Daniel Gabaldón, professor de la Universitat de València: "Els nens espanyols fan massa vacances i hores diàries de classe"

¿El sorprèn que el Ministeri d’Educació no tingui dades sobre el tipus de jornada que fan els nens a l’escola?

No. Ni PISA ni TIMSS recullen l’horari dels centres. D’una banda, fas un informe pioner en el qual recopiles tot tipus d’informació, en què dius que és molt important quan es fan les classes, però després preguntes per tot el que suposadament importa per a l’educació menys pels horaris. ¿Com pot ser això? I això, l’OCDE. El Ministeri ni s’ha preocupat ni es preocupa de com va això. Ho deixen en mans de les autonomies. I tampoc hi ha una clara vinculació esquerra-dreta. A València, ho va aprovar el PP, però l’explosió del canvi cap a la jornada intensiva a la primària es va produir durant el Govern del Botànic.

¿Es refereix a obrir la porta a deixar que les escoles puguin decidir passar a jornada intensiva? ¿Quan comença aquest canvi?

Canàries va ser la primera comunitat que la va aplicar a finals dels 80. A Galícia i a Andalusia va ser als 90. El 2016, quan vaig començar a estudiar aquest tema, encara hi havia algunes comunitats que tenien poca intensiva. A l’Aragó no havia començat, el País Valencià acabava de fer-ho... Però en aquelles en què s’havia obert la porta, sobretot en la pública, havien fet el canvi una majoria aclaparadora de centres. De fet, a Extremadura, totes les escoles públiques, per ordenança, són en jornada contínua.

¿El més generalitzat a Espanya és que els centres puguin decidir l’horari?

Sí, però depèn de la normativa, que canvia en funció de si l’administració vol donar aire al canvi. A València fa uns mesos es va votar el tema de la llengua. I això mai s’havia votat en els centres. Ho ha fet el Govern del PP perquè volia afegir mal rotllo a les escoles a compte del valencià. El que pot votar o no pot votar un centre depèn de la normativa autonòmica que regula quines competències són de l’administració educativa i quines de les escoles.

Si tots els informes insisteixen que la jornada partida és la que més afavoreix l’alumnat, ¿per què Espanya va al revés?

Hi ha diferents punts per entendre el problema. Un és el desajust horari que tenim a Espanya. Tenim l’horari central europeu i som el país d’Europa que més allunyat està de la seva hora solar real. Ara són les 13.15 [l’hora en què realitza aquesta entrevista], però en realitat són les 11.15. La resta d’Europa no té aquest desfasament; a l’hivern tots estan en la seva hora. La meva teoria és que aquest canvi que va iniciar Franco fa que ens llevem massa d’hora. Espanya és un dels països en els quals menys dorm la gent. Hi ha molt abús, en els instituts, de begudes excitants per mantenir-se despert. I, en els grans, el mateix amb el cafè. ¿Què passa?

Digui...

Que comencem les classes massa aviat i tornem a l’aula a les tres de la tarda, quan en realitat és la una del migdia, i aquí tenim una davallada d’atenció circadiària. A les tres els nens estan mig adormits, i a partir de les quatre és quan estan més desperts, però a dos quarts de cinc les escoles tanquen i els nens se’n van a acadèmies a mirar d’aprendre el que no han après al matí. Les dues jornades tenen de dolent que comencen massa aviat (a les nou i a les tres).

¿Què vol dir?

Si nosaltres fóssim capaços de fer de 9 a 12 i de 15 a 17 en hora solar tindríem un rendiment molt més alt que el que tenim ara, perquè els nens anirien descansats a l’escola i estarien a classe quan tenen més atenció.

Però això requereix un canvi en tota la societat.

Sí, però ja estem canviant l’hora oficial dues vegades l’any. La canviem per decret i no passa res. Ho hem fet 80 vegades en 40 anys. Hi estem molt acostumats. Seria seguir amb del mateix horari que tenim en aquest moment, però amb l’hora solar.

Més enllà de l’horari solar, vostè defensa que la jornada intensiva no ajuda.

En dades de la Comunitat de Madrid ja hem detectat que hi ha un pitjor rendiment als centres que funcionen amb jornada intensiva, controlant totes les variables: nivell d’estudis dels pares, nivell d’ingressos a casa... l’efecte quan mires tots els factors és menor, però encara és significatiu. Els nens que fan una jornada intensiva van pitjor que els de la jornada partida.

¿I per què el Ministeri no es posiciona? ¿Per què la jornada pública és intensiva, mentre la privada-concertada és partida?

Perquè els docents prefereixen una jornada laboral compactada. I jo sempre dic el mateix. Si volen una jornada compactada, la fem, però la fem en una jornada raonable. Els nens del primer cicle de primària no haurien de tenir més de tres hores seguides de classe. Si vols continuada, fes tres hores. El que no pots fer és donar-los totes les hores que tu creus que s’han de fer perquè t’obliguen a fer-les, vagi com vagi per als nens.

També sobrevola la idea de fer menys hores lectives al dia, i en canvi més dies lectius l’any.

Té sentit ampliar el calendari escolar. Som un dels països amb més hores al dia de classe i més vacances. Però plantejar ampliar una miqueta el calendari genera un problema monumental. Com a exemple, el que va passar a Catalunya fa un parell d’anys.

¿És partidari de reduir les vacances d’estiu?

Sí. Perquè a més ja no tenim el model social d’abans, quan hi havia una persona sempre a casa dedicant-se a les cures. Ara tot acaba depenent de la capacitat privada de les famílies d’oferir un oci educatiu mínimament interessant. De fet, hi ha alguns llocs en els quals s’obren els menjadors escolars a l’estiu perquè és l’única manera de garantir que molts nens mengin.

Notícies relacionades

¿Quants dies de baixa per naixement hi haurà a partir d'ara? 4 claus dels nous permisos de paternitat

Catalunya s’endinsa en una setmana marcada per pluges, inestabilitat i temperatures tènues

A Catalunya tenim també el debat de la sisena hora a primària. La desigualtat entre els horaris de la privada-concertada (sis hores) i la pública (cinc hores). ¿Què n’opina?

L’horari de cinc hores al dia ja és massa, sobretot al principi de primària. En països com Estònia o Finlàndia, que són els que estan en el top PISA a Europa, mai un alumne té tantes hores al dia com els nostres; mai. Si fas les coses bé, quan toca, en treus més partit que si intentes fer-ho dedicant més hores en un moment en què no toca, o perquè estan ja fatigats o perquè no han descansat prou. Sempre he pensat que amb cinc hores n’hi ha prou. Però si mires el que estan fent els nens de la pública de famílies que tenen recursos, molts d’ells estan fent la sisena i la setena hora en acadèmies. I els centres privats el que passa és que la integren, i segurament tenen una harmonia millor per a la vida dels nens.