Miguel Bernal, càrrec de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO): "El Mediterrani necessita almenys 20 anys per recuperar la seva biodiversitat"

El Mediterrani és una zona amb una baixa biomassa de peixos al mar però amb una demanda molt alta de proteïna de peix, tant a la zona costanera del nord com del sud. Aquesta combinació, sumada a un sector pesquer que s’ha desenvolupat durant mil·lennis, va conduir a una situació límit: fa una dècada hi havia una sobreexplotació de quasi totes les espècies.

¿Què ha canviat en aquests últims anys?

Des que es van començar a aplicar els primers plans de gestió regional l’any 2012 hem vist una reducció mitjana del 30% en la pressió pesquera. La situació ha millorat en el 70% de les espècies cobertes per aquests plans. Però encara no ho són totes: algunes estan trigant més a reaccionar i d’altres encara no estan sota plans de gestió integral. Així que queda molt treball per fer. Tot i que a nivell global el Mediterrani és de les zones amb més problemes, també és cert que és on les millores són més evidents.

¿Quant de temps pot trigar la recuperació?

Es necessitaran com a mínim uns 20 anys. Hem de continuar treballant per aconseguir que aquelles que encara no estan sota uns plans de gestió o que requereixen més temps per recuperar-se mostrin millores.

En canvi, el sector pesquer lamenta que hi hagi més restriccions a la pesca.

Però encara estem lluny d’una situació que puguem considerar sostenible. D’altra banda, el sector pesquer viu en una crisi permanent. Moltes vegades no és atractiu per a les noves generacions: cada vegada és més difícil aconseguir peix i cal passar més hores al mar. A això se suma que, a causa de la mala situació de les espècies, el sector ha hagut d’assumir una reducció del seu esforç molt forta. Ara hem de trobar un equilibri entre avançar cap a la sostenibilitat i evitar que el sector pesquer continuï pagant aquesta crisi contínua.

¿Com?

El Govern espanyol, per exemple, impulsa mesures interessants, com canvis en les malles de pesca. Tot i que ara cal veure’n els resultats. Des de la FAO sempre diem que la sostenibilitat ha de ser ambiental, social i econòmica. El nostre objectiu és contribuir a reduir la fam i la pobresa al món. Per això volem que la pesca continuï, s’estabilitzi en nivells sostenibles i que es pugui complementar la producció amb l’aqüicultura i amb una cadena de valor eficient que eviti el malbaratament i la pèrdua d’aliments.

¿Això significa que implicarà noves activitats?

Tenint en compte l’augment de població que es preveu per al 2050, la contribució de la proteïna marina s’hauria de multiplicar, perquè té un gran impacte ecològic. Al Mediterrani, a més, és una qüestió cultural i de salut: la dieta mediterrània inclou molta proteïna d’origen marí, i no hauríem de perdre-la. Hem de diversificar cultivant algues, que tenen una composició nutritiva molt bona. També mol·luscos, que són espècies de baixos nivells tròfics, i practicar una aqüicultura restaurativa que ajudi a recuperar ecosistemes o espècies en perill.

Notícies relacionades

"L’esport em va fer deixar de menjar. Després, em va ajudar"

Cremar les naus, la solució dels narcos a alta mar

¿I què passa amb la pesca il·legal al Mediterrani?

La pesca il·legal és sempre un gran problema. Ens perjudica a tots plegats: al sector, a les administracions i a les organitzacions regionals de pesca. És un dels principals objectius que hem d’atacar: hem d’aconseguir reduir-la al mínim.