SANITAT

La nova atenció a la dependència redueix 38% les hospitalitzacions

El model català, segons l’experiència pilot, disminueix en un 46% els costos sanitaris. Un de cada quatre usuaris podrà accedir a un servei integrat abans de final d’any.

Despliegue del model social y sanitario de atención a los dependientes.

Despliegue del model social y sanitario de atención a los dependientes. / Manu Mitru

2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Catalunya avança en l’expansió del projecte d’atenció integrada social i sanitària a Catalunya, el nou model de cures per atendre persones dependents, amb malalties cronificades o malalts vulnerables des d’un punt de vista social. Es tracta d’un model que rebaixa un 46% els costos del sistema sanitari al reduir el 38% les estades hospitalàries i el 37% de les visites a urgències d’aquests pacients, segons un estudi de la Conselleria de Salut que ha pogut consultar aquest diari i que avalua l’experiència pilot de Santa Coloma.

Les conselleres de Salut i Drets Socials, Olga Pané i Mònica Martínez Bravo, van anunciar ahir en aquest municipi que la xarxa de projectes pilot s’expandeix a sis municipis més. Així, seran 18 els llocs on es prova el pla i s’arribarà a una població d’1,5 milions de persones: el 25% de catalans amb targeta sanitària.

Treball conjunt

Notícies relacionades

Després de la pandèmia del coronavirus, la Generalitat va començar a desenvolupar un nou model d’atenció a les persones dependents a Catalunya. La idea era crear una agència en què el personal sanitari i el de serveis socials treballessin conjuntament per atendre els pacients i els usuaris. "Que no estiguem al voltant d’un expedient, sinó de la persona", va resumir Olga Pané. Fins ara el projecte es provava a Amposta, Barcelona, la Garrotxa, el Gironès, el Prat de Llobregat, Manresa, Osona i el Ripollès. Aquest any també s’afegeixen a aquesta xarxa l’Alt Empordà, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. "Els problemes principals que tenim són d’avaluació. Tenim grans limitacions legals per compartir les xifres. Però l’experiència a Santa Coloma de Gramenet ens permet treure’n conclusions", va explicar Pané. Aquesta atenció integrada també és una de les apostes del comitè Cairos, creat pel Govern per impulsar la reforma i la sostenibilitat del sistema de salut.

Fa dècades que els professionals sanitaris de Santa Coloma treballen conjuntament amb els de serveis socials perquè els pacients no hagin de demanar ajuda davant diversos serveis i els puguin atendre a casa el màxim temps possible. Allà hi ha els treballadors socials del CAP i de Serveis Socials que estudien les necessitats de cada pacient i decideixen les ajudes socials que requereix. La majoria de vegades s’adjudica l’assistència d’una treballadora a domicili que ajuda amb la neteja de la casa, la compra, el menjar i la higiene, i els acompanya per passejar. Tot amb ajudes públiques. La família, si ho vol, no ha de fer cap tràmit. Aquest model de Santa Coloma es va estudiar durant sis mesos per part de la direcció clínica de cronicitat de la regió sanitària metropolitana nord, en què van col·laborar l’Institut Català de la Salut (ICS), Drets Socials i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Aquest estudi es va desenvolupar seguint 264 pacients, amb 83 anys de mitjana i que, en el 83% dels casos, tenien diverses malalties i vivien a casa. Només el 9% d’ells residien en un geriàtric. En aquest sentit, les dades apunten que els pacients atesos van augmentar un 3% el temps que es quedaven a casa, les atencions en urgències descendien el 37% i les estades hospitalàries, un 38%.