Salut

El nou model català d’atenció als dependents redueix un 38 % les hospitalitzacions i un 46 % els costos sanitaris

El CAP de Santa Coloma, este jueves.

El CAP de Santa Coloma, este jueves. / t

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Generalitat continua expandint el projecte de l’atenció integrada social sanitària a Catalunya, el nou model de cures per atendre les persones més dependents, amb malalties més cronificades o malalts que viuen en la vulnerabilitat social. Un model que redueix un 46 % els costos del sistema sanitari, perquè rebaixa en un 38 % les estades hospitalàries i el 37 % de visites a urgències d’aquests pacients, segons un estudi de la conselleria de Salut al qual ha tingut accés aquest diari que testa l’experiència de Santa Coloma. Aquest dijous, les conselleres de Salut i Drets Socials han anunciat en aquest municipi que la xarxa d’aquests projectes pilot s’expandeix a sis municipis més. Així, seran 18 els llocs on s’està testant el projecte, arribant a una població d’1,5 milions de persones, el 25 % de catalans amb targeta sanitària.

Després de la pandèmia del coronavirus, la Generalitat va començar a desenvolupar un nou model d’atenció a les persones dependents a Catalunya. La idea era crear una agència on el personal sanitari i de serveis socials treballin conjuntament per atendre els pacients i usuaris. «Que no estiguem al voltant d’un expedient sinó de la persona», ha resumit la consellera de Salut, Olga Pané. Fins ara el projecte s’estava testant a Amposta, Barcelona, Garrotxa, Gironès, el Prat de Llobregat, Manresa, Osona i el Ripollès, però aquest any també s’afegeixen a aquesta xarxa projectes de l’Alt Empordà, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. «Els principals problemes que tenim són d’avaluació, tenim grans limitacions legals per compartir les xifres. Però l’experiència a Santa Coloma de Gramenet ens permet treure conclusions», ha explicat Pané.

El cas de Santa Coloma

Fa dècades que els professionals sanitaris de Santa Coloma treballen conjuntament amb els de Serveis Socials perquè els pacients no hagin d’anar demanant ajuda a diferents serveis i se’ls pugui atendre a casa el màxim temps possible. Allà són els treballadors socials del CAP i de Serveis Socials els que estudien les necessitats de cada pacient i decideixen tramitar les ajudes socials que requereix. La major part de les vegades se’ls ajuda amb l’assistència d’una treballadora a domicili que els atén amb la neteja de casa, la seva pròpia higiene, els treu a passejar, fa la compra o prepara el menjar. Tot amb ajuts públics, i la família, si ho desitja, no ha de fer cap tràmit.

Aquest model de Santa Coloma es va estudiar durant sis mesos per part dela direcció clínica de cronicitat de la regió sanitària metropolitana nord, en la qual van col·laborar l’Institut Català de la Salut (ICS), Drets Socials i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Aquest estudi es va desenvolupar seguint 264 pacients, que de mitjana tenien 83 anys i que, en un 83 % dels casos, tenien diverses malalties i vivien a casa. Només el 9 % estava en un geriàtric. Les dades mostren que els pacients atesos van augmentar un 3 % el temps que es quedaven a casa, que les atencions a urgències baixaven un 37 % i les estades hospitalàries un 38%. Això va implicar que el sistema sanitari, com més gran dispendi de mitjans prové de l’hospital, estalviés un 46 % en el costos sanitari aquestes persones, tot i que van veure un 38 % més al seu metge de capçalera i es van duplicar les visites de la infermera i la treballadora social.

L’abans i el després que aquestes persones a l’entrar en aquest programa de Santa Coloma va ser dràstic. Abans de fer-ho, la meitat d’aquests pacients havien ingressat a l’hospital prèviament, i el 68 % havia sigut atès a urgències. Sis mesos després, només el 33 % havia anat a urgències, i el 33 % va ingressar a l’hospital. «Poder formar part d’aquesta xarxa de plans pilot és un reconeixement de la feina feta i poder continuar aprenent per fer-ho millor», ha explicat l’alcaldessa de Santa Coloma, Mireia González.

Residències i eina informàtica

Notícies relacionades

Aquest és el model que persegueix el projecte de l’atenció social sanitària integrada, tot i que no només se centra en l’atenció a domicili. L’estratègia ja s’ha implementat a les residències, on el 99 % dels CAP i el 95 % dels geriàtrics han firmat el document per compartir informació perquè els CAP es facin càrrec dels seus pacients a les residències, tal com va avançar aquest diari. També s’ha elaborat un visor informàtic que permet que sistema sanitari i serveis socials puguin compartir i veure els seus expedients respectius. Des de l’estiu passat, el Govern calcula que ha estalviat 140.000 visites anuals al CAP per demanar informes mèdics.

L’atenció integrada, però, és encara lluny de ser universal per a tots els pacients. La llei per crear aquesta agència que el coordini encara no ha sigut aprovada al Parlament, està en tràmit urgent. «Volem que això sigui sistèmic a Catalunya, que en comptes de tractar-se d’experiències concretes, puguem escalar aquest model. L’aprovació de la llei ens ha de permetre que arribi a tothom en el curs 2026 al 2027», ha promès la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo.