L’àrea de BCN no té capacitat per reciclar tots els residus que genera

Una de les grans assignatures ambientals pendents de les ciutats és la gestió dels residus. A l’àrea de Barcelona, pràcticament cap municipi compleix els objectius europeus de reciclatge. La principal recepta de consens per part dels experts i els polítics per aconseguir separar bé les escombraries és aplicar un millor sistema de recollida selectiva que l’actual. Les dues principals opcions són el polèmic porta a porta i els contenidors intel·ligents, que tan sols s’obren amb una targeta sense fil personal.

Durant aquesta legislatura, cada vegada més ajuntaments estan plantejant la implantació de mètodes d’aquest tipus per mirar de millorar el percentatge de residus ben separats. No obstant, avui dia, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, les plantes de tractament no estan dimensionades per assumir tota la quantitat d’escombraries que s’haurien de reciclar. Algunes plantes ja treballen al límit de la seva capacitat. D’altres, en cas que la quantitat de residus es multipliqués, es veurien obligades a rebutjar part de les escombraries.

Limitacions estructurals

En altres paraules, si Barcelona i les grans urbs metropolitanes posessin en marxa totes alhora el porta a porta o els contenidors tancats en els dos pròxims anys, no hi hauria capacitat per reciclar correctament tot el que es recull. ¿I què passaria llavors? Bona part dels residus acabarien incinerats o directament en un dipòsit controlat (abocador). Aquest panorama, expliquen fonts coneixedores de la situació, evidencia que el canvi de rumb cap a una economia circular no es pot portar a terme sense resoldre alhora les limitacions estructurals que avui impedeixen tancar bé aquest cercle.

En aquests moments, els residus metropolitans es gestionen en diverses plantes, algunes fora de l’àmbit metropolità. De fet, molts dels residus acaben a l’abocador dels Hostalets de Pierola. Quant al reciclatge, hi ha els tres ecoparcs destinats al contenidor gris, en mans de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i l’estació de triatge d’envasos de Gavà-Viladecans, operada per l’empresa pública Tersa. El vidre i el cartró els gestionen companyies privades.

Actualment, Catalunya recicla poc més del 40% dels residus municipals, quan hauria d’haver assolit ja el 55% i estar avançant cap al 65% que reclama Europa per al 2035. No obstant, el camí cap a la meta s’haurà de recórrer pas a pas i no d’un any per a l’altre.

D’aquesta manera, el canvi de paradigma ha d’anar acompanyat de noves infraestructures. En concret, s’haurà d’ampliar la xarxa de plantes de reciclatge i també les estacions dedicades a valoritzar la fracció orgànica per "adequar" les plantes als nous sistemes de recollida.

Menys residus

Notícies relacionades

El mosquit tigre ja es troba en 1.760 municipis espanyols

L’Agència Estatal de Salut Pública rep avui la llum verda

La Generalitat, que també compta amb la col·laboració dels operadors privats per millorar el tractament dels residus, preveu ampliar 12 plantes existents i construir dues noves infraestructures dedicades al tractament dels residus orgànics. Una de les noves estacions per valoritzar la matèria orgànica se situarà a l’Ecoparc 3 de Sant Adrià de Besòs. Tant l’AMB com el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica treballen per accelerar aquestes millores. Però es tracta d’un pla a 10 anys vista.

Un altre repte clau per superar el coll d’ampolla al qual es poden veure abocades les grans ciutats és reduir la quantitat de residus generats. Perquè el sistema sigui més a prop de poder processar tots els rebutjos llestos per reciclar, a més de disposar de més capacitat de reciclatge i avaluació, és clau produir menys rebutjos. En concret, la llei espanyola obliga a disminuir un 14% la generació al llarg d’aquest any 2025 respecte al 2010. Catalunya se situa ja en una rebaixa del 13% i s’acosta a l’objectiu. Però la idea del Govern és continuar impulsant aquest descens de manera sostinguda.