El canvi climàtic dificulta la predicció de les tempestes

En la ja prou complexa tasca de predir el temps, el fet d’anticipar-se a l’arribada de fenòmens meteorològics extrems és, des de sempre, la peça més difícil del trencaclosques. Però ara, segons relaten els experts, mentre al planeta es registra una atmosfera càlida i humida a conseqüència del canvi climàtic, la tasca de predir pluges torrencials i tempestes es torna encara més incerta. "El canvi climàtic planteja alguns reptes a l’hora de predir el temps, sobretot en el cas de fenòmens meteorològics extrems. El fet que tinguem aigües més càlides, per exemple, fa que hi hagi fenòmens que s’intensifiquin d’una manera més ràpida del que s’esperaria i, per exemple, passin de tempesta tropical a huracà en poques hores, un fet que unes dècades enrere es considerava extraordinari i ara es torna cada vegada més freqüent", comenta Rubén del Campo, meteoròleg de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

L’explicació de fons és senzilla. I és que els models de predicció meteorològica es basen en lleis físiques que regeixen el comportament de l’atmosfera i que, en teoria, no canvien ni tan sols per l’impacte del canvi climàtic. No obstant, tal com confirmen diversos estudis, l’augment de la temperatura global ha afegit una dosi d’inestabilitat a aquest sistema i, per tant, en complica cada vegada més la comprensió. "L’augment de gasos amb efecte hivernacle afegeix un desequilibri energètic en el sistema climàtic. Aquesta energia extra es tradueix en una atmosfera més càlida i amb més humitat, fet que provoca fenòmens meteorològics potencialment més intensos i que, a més, de vegades són més difícils d’anticipar", explica Del Campo en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

A la pràctica, el fet de tenir una "atmosfera amb energia extra" implica un risc més elevat de formació de tempestes que es desenvolupen amb més rapidesa, duren més o es comporten d’una manera inesperada. El que abans era estrany, com ara que una tempesta s’intensifiqui sobtadament en poques hores, comença a passar més sovint. I això, adverteixen els experts, comporta un autèntic repte per anticipar-se a aquesta mena de fenòmens. Un informe recent de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels EUA (NOAA) alerta que la intensificació ràpida de ciclons tropicals s’ha duplicat des de 1980, i això fa més difícil el pronòstic i la planificació d’emergències. A Europa, i especialment a la regió mediterrània, s’ha observat que el canvi climàtic amplifica fenòmens com ara les pluges torrencials associades a les danes.

En un món on l’atmosfera es comporta de manera cada vegada més caòtica, els models numèrics, per més sofisticats que siguin, s’enfronten a un panorama més impredictible.

Pronòstic complex

Segons un estudi publicat a Geophysical Research Letters (2022), l’augment de la temperatura de l’aire i del mar altera l’estabilitat atmosfèrica i afavoreix un tipus de convecció més profunda i caòtica, fet que comporta tempestes cada vegada més impredictibles. En climes més càlids, per exemple, s’ha observat que les tempestes no solament són més intenses sinó també més ràpides en la formació. Segons explica el meteoròleg nord-americà Harold Brooks, del National Severe Storms Laboratory, en un informe recent sobre la qüestió, aquest fenomen "estreny la finestra de predicció" i, en alguns casos, "redueix el temps que tenim per detectar-les i advertir la població". L’exemple més il·lustratiu és el cas dels huracans. "Amb aigües oceàniques molt càlides, els huracans en alguns casos s’intensifiquen d’una manera molt ràpida i passen de tempesta tropical a huracà de categoria 3, 4 o fins i tot 5 en poques hores. Una cosa que fa unes dècades era absolutament extraordinària i ara es veu sovint", comenta Del Campo. Aquestes transicions sobtades són difícils de captar a temps fins i tot amb els millors models, perquè depenen de petites fluctuacions en les condicions atmosfèriques i oceàniques i, moltes vegades, la influència del canvi climàtic en aquests elements també en pot complicar el diagnòstic.

Millora dels models

Notícies relacionades

Demostrar el que un sap

Una protesta contra la quota femenina irromp en les oposicions de Bombers

Un altre factor que cal tenir en compte és que, en l’actualitat, molts models meteorològics tenen una resolució espacial que no sempre permet captar aquestes variacions tan fines de factors climàtics i, per tant, no sempre aconsegueixen anticipar-se amb prou claredat a alguns fenòmens localitzats. Com expliquen al Centre Europeu de Previsió a Mitjà Termini (ECMWF), els models globals funcionen bé en grans escales, però perden precisió en esdeveniments d’alta intensitat i curt abast com ara una supercèl·lula o una tempesta convectiva aïllada. "Per representar bé aquests fenòmens, fan falta models de molt alta resolució i una enorme capacitat de càlcul", insisteixen els investigadors, que demanen continuar reforçant totes les eines que permetin millorar els models de predicció meteorològica.

La bona notícia és que, mentre els fenòmens es tornen més extrems, també ho fan les eines per observar-los i predir-los. "Tenim més coneixements de l’atmosfera, sistemes d’observació més bons i més capacitats de supercomputació per predir aquest tipus de fenòmens", destaca Del Campo. Els últims mesos, per exemple, s’ha posat en òrbita el Meteosat de tercera generació, capaç d’obtenir dades en alta resolució cada 2,5 minuts. A això s’hi afegeix la renovació de la xarxa de radars meteorològics a Espanya i la irrupció de la intel·ligència artificial, que ja comença a aplicar-se en la predicció del temps amb resultats prometedors. Ja hi ha diversos projectes, com ara GraphCast de Google DeepMind o Pangu-Weather de Huawei, que han demostrat que en alguns escenaris la intel·ligència artificial pot obtenir prediccions més ràpides i fins i tot més precises que no pas els models tradicionals.