Polítiques socials a Catalunya

El telèfon contra el maltractament infantil funciona sense el personal mínim fixat pel Govern: «No arribem a atendre les trucades»

Una resolució de Drets Socials publicada en el DOGC al novembre fixa que Infància Respon ha de tenir 18 professionals, però només n’hi ha 11

La conselleria assegura que el servei «s’ajusta a les necessitats», atén «totes les trucades» i que es revisarà si es detecten canvis

El telèfon contra el maltractament infantil rep 30 trucades al dia a Catalunya, un 20% més que fa un any

Operadores telefòniques atenen trucadesal servei d’emergències del 112.

Operadores telefòniques atenen trucadesal servei d’emergències del 112. / EL PERIÓDICO

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Periodista

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El novembre del 2024 la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, va fixar a través d’una resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) les condicions en què havia de funcionar el telèfon Infància Respon (116 11), la línia telefònica on es poden denunciar casos de possible maltractament infantil a Catalunya. Entre aquestes condicions figura el personal del servei, que, segons es desprèn del text, havia de tenir 18 persones, nou més de les que hi havia en aquell moment. L’objectiu era assegurar que el servei tindria un mínim de tres persones atenent les trucades durant el dia i dos en horari nocturn. Vuit mesos després, únicament han sigut dues les noves incorporacions, segons confirma també la mateixa conselleria.

La situació té inquiets els treballadors: «Som entre una i dues persones treballant per tanda així que quan ens entren més de dues trucades alhora, que durant el matí és molt habitual, no donem l’abast, no podem atendre’ls», expliquen fonts del servei a EL PERIÓDICO. «Quan saps que hi ha trucades que queden sense atendre et preguntes ‘¿què hauria pogut passar?’», afegeixen les fonts.

«Som entre una i dues persones treballant per tanda així que quan entren més de dues trucades alhora, molt habitual al matí, no podem atendre-les»

En canvi, Drets Socials assegura a aquest diari que el servei «s’ajusta a les necessitats detectades i atén totes les peticions i trucades». Afirmen que realitzen un seguiment continu del servei i afirmen que si detecten un increment de les necessitats, prendran mesures per mantenir la qualitat de l’atenció. Des de la conselleria, defensen que hi ha 11 professionals en aquest servei, comptant el responsable del servei, lluny dels 18 que hi hauria d’haver segons marca la resolució. «Aquesta ampliació es va plantejar com una mesura adaptable. L’objectiu principal era poder donar resposta a l’increment de l’activitat associat a la implementació del ‘Tot ok’» (que va suposar afegir una web i un número de WhatsApp com a canals d’accés per als menors), respon Drets Socials, que no comenta el contingut de la resolució del DOGC.

El telèfon Infància Respon està gestionat per l’associació In Via des que es va posar en marxa el 1997 i és operatiu els 365 dies de l’any i durant les 24 hores del dia. És la peça clau de tot el model de transformació de la nova Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA, l’antiga DGAIA), i per això no és fútil que una de les primeres rodes de premsa de la consellera Martínez Bravo fos sobre aquest servei. Aquest telèfon és la primera porta, el lloc on arriba la primera alarma del maltractament infantil. Arriben casos lleus, que s’analitzen amb temps, i casos més greus, que requereixen una intervenció immediata amb la col·laboració dels Mossos i un equip d’emergència especialitzat, el SAUM.

En la resolució del DOGC del novembre passat, la consellera va dictar que des de les 07.30 hores fins a les 22.00 hores hi havia d’haver sempre 12 tècnics en aquest servei, amb un mínim de tres persones en cada moment. De nit, des de les 21.30 hores fins a les 08.00 hores, hi havia d’haver sis persones treballant, amb un mínim de dues persones. La idea era millorar la situació d’aquell moment: tres persones treballant durant el dia i dues durant la nit, cosa que provocava que en algun moment dels torns només hi havia un professional al capdavant del servei.

Fonts de l’entitat asseguren que, amb la resolució publicada en el DOGC, van planificar la creació de nous torns amb aquest personal nou que s’havia d’incorporar. Planificació que ha quedat en paper mullat. «Ens van dir que aquesta ampliació (nou persones) no passaria i es van limitar a posar-nos un reforç (dues persones) que clarament és insuficient. No podem complir el que dicta la resolució», expliquen fonts de l’entitat.

Pressió i estrès

Així, ara, des de les 00.00 hores a les 07.00 hores entre setmana i de 01.00 a 16.00 hores els caps de setmana i dies festius hi continua havent només una persona atenent el telèfon. «Això provoca pèrdues de comunicació perquè les línies estan ocupades o perquè, simplement, les tècniques no poden atendre totes les trucades, missatges de whatsApp o xats, amb tot el que això implica. Les tècniques treballen sota pressió psicològica i estrès», descriu Antonio Gutiérrez, col·laborador del sector social del sindicat CGT, que ja ha denunciat aquesta situació a la Sindicatura de Greuges. Gutiérrez assenyala, a més, que hi ha treballadores que han hagut d’estendre la seva jornada laboral per cobrir alguns dels torns en els quals hi ha un registre elevat de trucades.

Notícies relacionades

Aquests dos reforços nous, a més, no són a jornada completa, sinó a jornada parcial, segons Gutiérrez. «Només quatre tècniques estan a jornada completa. Quan hi ha una baixa normalment es cobreix amb tècniques que tenen horari parcial», denuncia. Una situació que xoca amb la resolució de Martínez Bravo, que aconsellava que aconseguissin el màxim nombre de contractes a jornada completa, amb «mínima rotació».

El text també recull que els professionals que treballen en aquesta línia han de tenir titulació en psicologia, pedagogia, educació social, treball social o integració social. «Hi ha dues tècniques amb professions que no es troben entre les requerides», assenyala Gutiérrez. A més, Gutiérrez explica que els portàtils, teclats, ratolins i auriculars que utilitzen, facilitats per l’entitat, són «deficients» i «de baixa qualitat», cosa que en algunes ocasions dificulta les comunicacions.