Els alumnes catalans tenen menys dies de classe que a la mitjana de l’OCDE

L’objectiu de l’estudi, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, era valorar l’impacte de la jornada escolar en els resultats acadèmics, enmig d’un debat sobre les diferències existents en el sistema educatiu català, caracteritzat per una doble xarxa finançada amb fons públics, amb alumnes que fan cinc hores al dia de classe a primària (els de la pública) davant alumnes que en fan sis (els de la privada concertada), cosa que suposa una diferència de 175 hores lectives menys per a l’alumnat de la pública, xifra que equival aproximadament a un any lectiu al llarg de tota l’etapa. Les dades catalanes coincideixen també amb la mitjana espanyola.

L’altra diferència important entre pública i privada concertada a la secundària no té relació amb el nombre d’hores de classe diàries –les mateixes, sis, en els dos sistemes, situant-se entre els països amb més càrrega lectiva diària, només per sota de França i Grècia-, sinó amb l’horari. L’alumnat que cursa l’ESO en la privada concertada fa majoritàriament jornada partida, mentre que el de la pública fa jornada intensiva.

Accés a les extraescolars

L’informe recomana "considerar l’ampliació del temps lectiu a les escoles de primària", "explorar el potencial d’un retard en l’hora d’inici de classes des d’una perspectiva de salut a secundària", garantir l’accés universal i gratuït als menjadors escolars i millorar l’accessibilitat de les activitats extraescolars. Una llista de deures llarga que va en la línia d’allò mil vegades demanat tant per famílies com per professionals de l’educació i pediatres.

Els resultats (i les recomanacions) de l’informe d’Ivàlua, insisteixen els seus autors, "provenen únicament de literatura internacional, a l’espera de ser contrastades amb evidència més adaptada al context educatiu català". Dit això, apunten que "ampliar la quantitat d’hores lectives diàries té efectes positius moderats en la reducció de la desigualtat educativa" i que oferir menjadors escolars universals i gratuïts té efectes positius en la seguretat alimentària i en els resultats acadèmics de l’alumnat més vulnerable".

Malgrat que l’informe no és gaire contundent en les seves conclusions, sí que constata que, ja que Catalunya es troba entre els països amb menys dies de classe a l’any, "existeix marge perquè l’ampliació del temps lectiu a les escoles públiques de primària [les privades i concertades ja fan una hora més al dia, així com el conjunt de la secundària] serveixi per reduir desigualtats en el rendiment acadèmic", si bé afegeix que "seria necessari avaluar primer l’impacte de la sisena hora". Més deures.

Al ser preguntat per aquest diari sobre què farà ara el Govern amb la informació aportada en aquest informe, respon que "la utilitzaran en els casos que sigui necessari". I posen un exemple: la recuperació dels menjadors en els centres d’alta i màxima complexitat. Aquesta qüestió forma part de l’acord del tercer decret de crèdit entre PSC i Comuns, que recull "la recuperació progressiva dels menjadors escolars en tots els centres de màxima i alta complexitat de secundària per lluitar contra la desigualtat i fer front a la pobresa infantil". Així doncs, a aquesta mesura concreta, apuntada per Ivàlua i inclosa en l’acord polític, es destinaran cinc milions d’euros en el curs 2025-2026 (període setembre-desembre del 2025) i la idea és "continuar amb el desplegament progressiu per arribar a la totalitat destinant 15 milions d’euros el 2026". Sobre la jornada i l’horari escolar, la conselleria no s’ha pronunciat.

Notícies relacionades

Arbovirosi: com prevenir les malalties transmeses per les picades de mosquits

La llei automatitza el reconeixement del 33% de discapacitat

Alumnat vulnerable

A Catalunya, la participació en menjadors escolars a primària en centres públics ronda el 70%, "un percentatge amb marge de millora", assenyala també l’informe d’Ivàlua, que afegeix que l’experiència internacional mostra que fer accessible i gratuït el servei de menjador pot incrementar la participació fins al 90%, especialment entre l’alumnat vulnerable que anteriorment no hi accedia. Per això, l’estudi recomana universalitzar el menjador escolar en aquesta etapa, aprofitant que l’horari lectiu ja es divideix en matí i tarda. "Això permetrà que els efectes d’un àpat diari s’acumulin i consolidin al llarg dels cursos escolars", apunta. A secundària, la participació en menjadors escolars és molt menor (només un 30% en escoles públiques). A llarg termini, es proposa avançar cap a l’accés universal en aquesta etapa, ja que "la poca evidència existent és prometedora".