El Vallès i el Maresme recullen l’èxode de Barcelona

Les recents dades del 2023 publicades per l’Idescat mostren que només aquell any unes 11.500 persones es van mudar des de Barcelona a una altra localitat catalana. Si se sumen els últims tres anys, la xifra ascendeix a gairebé 36.000. ¿On van? En bona mesura a ciutats com Sabadell (+974), Vilanova i la Geltrú (+713) o Terrassa (+634), que van ser les tres que van registrar més saldo positiu –restant els que se’n van anar als que van arribar– de veïns procedents de Catalunya. Si s’afegeixen les dades dels anys 2021, 2022 i 2023, les comarques del Vallès i el Maresme han guanyat més de 14.500 habitants. Aquests municipis es consoliden com les destinacions preferides per als que busquen un equilibri entre qualitat de vida, proximitat a Barcelona i uns preus d’habitatge una mica més assequibles.

Cert cansament de la capital

Les raons que sustenten els moviments, precisen les veus expertes, estan a cavall del poder d’atracció de la segona corona metropolitana i el cansament entorn de la capital. "Hi ha qui se’n va perquè no pot assumir un lloguer a Barcelona, però també qui busca un entorn més tranquil, un habitatge més ampli, o proximitat a espais naturals o al mar, sense trencar amb la ciutat", detalla Arlinda Garcia Coll, professora de la Universitat de Barcelona (UB) i experta en migracions internes a la Regió Metropolitana. Per aquest motiu, la majoria no marxa gaire lluny. Es trasllada a municipis dins de l’àrea metropolitana o a la seva segona corona. La connectivitat continua sent un factor clau.

El fenomen té nom: suburbanització. És a dir, la tendència de la població a traslladar-se a zones perifèriques. "Són ciutats que es troben a prop de la capital, on el turisme i la gentrificació és menor. Són municipis grans, amb bons serveis però amb preus més assequibles", explica Garcia.

El sociòleg i cap de l’àrea de Cohesió Social i Urbana de l’Institut Metròpoli, Sergio Porcel, descriu el perfil dominant en aquests moviments com a "població autòctona, en un 80%, amb fills petits o en edat de formar família, que busca més espai i millors preus sense renunciar a una certa vida urbana".

Més mobilitat

No és la primera vegada que es manifesta aquest fenomen demogràfic. A finals dels anys 90 i durant els anys 2000 ja es va produir una onada migratòria de barcelonins cap al Vallès i el Maresme. El 1998, per exemple, 4.797 persones es van traslladar de Barcelona al Maresme, i 4.171 al Vallès Oriental. Aquella etapa va coincidir amb un auge d’urbanitzacions i obra nova, que va atraure sobretot famílies joves.

Segons Porcel, actualment es produeix una fase similar: "Estem en una dècada de cicle econòmic expansiu. Ja ho vam veure en els 90 i durant el boom immobiliari dels 2000: creixement econòmic i més mobilitat residencial". La diferència és que avui no hi ha tanta oferta nova, però sí una inestabilitat més gran. "Abans la mobilitat estava motivada per la construcció massiva d’habitatges nous. Avui no hi ha tanta oferta nova, però sí molta inestabilitat residencial", remarca el sociòleg.

Creixement rotatiu

Les dades del lloguer donen mostra d’aquesta tendència. Mentre a Barcelona el preu mitjà mensual se situa ja en 1.147 euros el 2024 (1.136 euros el 2023), a Sabadell és de 794 euros, a Vilanova i la Geltrú de 795 i a Terrassa tot just 719. Això suposa entre 300 i 400 euros menys al mes per un habitatge, cosa que permet a moltes persones accedir a més espai o millors condicions sense allunyar-se massa de l’entorn urbà. Ciutats com Mataró, Sabadell o Terrassa no són simples ciutats dormitori, sinó que tenen vida pròpia, infraestructures consolidades i ofereixen un estil de vida urbà amb altres condicions.

Tot i que Barcelona continua creixent, les generacions nascudes i criades a la ciutat arriben ara a etapes com la criança o la compra d’habitatge per a les quals en ocasions no troben resposta a la ciutat. Mentrestant, nous residents arriben d’altres països, sovint amb estades temporals o motivats per raons laborals. "Quan arriben, trien Barcelona perquè és la ciutat que coneixen i el punt natural d’entrada", explica Porcel.

Notícies relacionades

Brigitte Baptiste: "Hi ha col·lectius ecologistes que recauen en l’ecofeixisme"

La dana deixa inoperatiu l’hospital de Vilafranca

Aquesta redistribució territorial ja comença a tenir efectes en els municipis que reben els nous veïns. La sociòloga Eva Abellán assenyala que les ciutats que ara acullen població també comencen a registrar tensions. "Marxen de Barcelona per l’habitatge i pel turisme. Però aquestes ciutats receptores ja estan començant a notar tensió al mercat de l’habitatge, i això pot ser un problema en el futur", adverteix. De moment, continuen funcionant com a opció accessible per als que no troben encaix a la capital.

El fenomen no respon únicament a una tendència de expulsió: també hi ha una part significativa d’elecció. Viure en un municipi pròxim, amb preus més raonables i bona connexió amb Barcelona, permet mantenir part de l’estil de vida urbà en un nou entorn.