Les onades de calor a Europa, cada vegada més habituals
Com cantaria Radio Futura, els carrers d’Europa cremen al sol de ponent assolats per una calor sufocant que ha deixat registres històrics. Però, ¿està Europa realment preparada per a les onades de calor extrema?

Les onades de calor al Vell Continent han deixat de ser aquell fenomen extraordinari del segle passat; en el XXI, amb el canvi climàtic i l’escalfament global avançant a tota màquina, s’han convertit en una cosa habitual de l’estació estival. Ciutats com París, Berlín o Londres experimenten temperatures extremes que voregen els 40 graus i les nits tropicals (amb el mercuri per sobre dels 20 ºC) ja no són patrimoni d’altres latituds. Aquesta tendència climàtica ha impulsat alguns països europeus a implementar plans de contingència mentre d’altres recorren a la imaginació amb mesures per combatre la canícula. Sota aquestes línies, alguns exemples:
FRANÇA.
El país veí viu una onada de calor històrica que ha deixat temperatures superiors als 40 ºC, nits tropicals i, com a conseqüència, dues persones mortes i més de 300 assistències mèdiques arreu del país.
Unes condicions climàtiques adverses cada vegada més freqüents, que obliguen les autoritats a establir nous protocols d’alerta per evitar repetir aquell fatídic i traumàtic agost del 2003, quan una calor intensa va assolar el territori i va causar 15.000 morts en dues setmanes. Aquesta tragèdia va provocar un escàndol nacional i va portar el país a una reforma profunda en les polítiques de salut pública i emergència.
Des d’aleshores, França ha implementat una alerta per onada de calor dirigida per l’Agència de Meteorologia Nacional, on es divideixen les onades per nivells, sent el taronja i vermell els més perillosos. Després del 2003, els centres que allotgen persones vulnerables també van haver d’adaptar-se, obligant residències d’avis i hospitals a instal·lar almenys una habitació climatitzada per reduir riscos. Ajuntaments com el de París van decidir deixar oberts parcs i jardins durant tota la nit i van habilitar espais climatitzats als ajuntaments dels districtes. Malgrat l’evolució en aquests últims 20 anys, molts assenyalen que els avanços continuen sent escassos, en especial, en les infraestructures. Segons l’Agència de Transició Ecològica (AEME), només el 25% de les llars compta amb un sistema de climatització, problema que es trasllada al transport públic, on l’aire condicionat és inexistent, i als edificis governamentals, com les escoles, on només el 7% estan preparades per a les altes temperatures. Per això 1.350 escoles es van veure obligades a tancar dimarts. LETICIA FUENTES
ITÀLIA.
Un altre any més la calor extrema està colpejant també Itàlia, amb temperatures que aquesta setmana han assolit els 40 °C a diverses zones del país i una vintena de ciutats en les quals ja ha sigut declarat el nivell més alt d’alerta per l’anomenat bollino rosso. Una situació, aquesta, que ja ha causat les seves primeres víctimes mortals. De fet, les conseqüències de l’onada de calor s’estan fent novament sentir amb força també aquest estiu. Dimarts, es van produir apagades a Florència, Bèrgam i en diversos municipis de l’àrea metropolitana de Milà, a causa del sobreescalfament dels cables i l’excés de demanda. A més, també els semàfors van deixar de funcionar, algunes persones van quedar atrapades en ascensors, i hotels, restaurants i vivendes es van quedar sense electricitat ni aire condicionat.
Els hospitals, per la seva banda, han registrat un increment d’un 20% en urgències arreu del país. Pitjor ha sigut el destí d’una altra dona de 53 anys, que va morir a Bagheria (Sicília) després de desplomar-se al carrer sota 38 °C. I d’un treballador migrant marroquí de 48 anys, que va quedar en coma després de descendir a una cisterna metàl·lica amb temperatures exteriors de 40 °C.
En resposta, les autoritats han posat en marxa algunes mesures de mitigació. Per exemple, Roma va instal·lar tendes climatitzades de la Creu Roja per als pelegrins del Jubileu; Nàpols va publicar un mapa de "refugis climàtics" en parcs i viles; i Bari, al sud, va desplegar equips per distribuir aigua i productes bàsics, a més d’oferir accés gratuït a piscines i museus climatitzats per a les persones grans. IRENE SAVIO
ALEMANYA.
Berlín va arribar ahir al pic de la seva onada de calor, 39 graus, mentre en altres punts del sud i est es van superar els 40 graus. Són episodis curts, de tot just uns dies, però cada vegada més freqüents i que contradiuen el pretext de l’estiu curt alemany amb què se sol justificar la falta d’aire condicionat no només en escoles o oficines, sinó fins i tot en trens, transport urbà i per descomptat la llar privada.
Des del Govern es recomana, si és possible, el teletreball, i les escoles opten per flexibilitzar, retallar o suprimir les classes, tot i que continuen obertes amb activitats alternatives per als nens que sí que acudeixen al centre.
Algunes esglésies van actuar pel seu compte i mantenen oberts els temples, habitualment més frescos que altres edificis i per descomptat que el carrer. L’oferta s’orienta especialment a les persones sense sostre, que en aquests dies omplen les biblioteques públiques, amb horari continu des de primera hora del matí fins a la nit, però no sempre estan tan ben airejades com seria desitjable. GEMMA CASADEVALL
BÈLGICA.
El país ha viscut el segon mes de juny més calorós de la seva història. A Brussel·les no hi ha piscines públiques ni rius on un pugui fer un capbussó, tampoc un llac a mitja hora amb cotxe. La capital d’Europa, més acostumada a viure sota una constant capa de pluja que sota el sol abrasador, no està preparada per fer front a les onades de calor, cada vegada més freqüents com a conseqüència del canvi climàtic. Però en un país com Bèlgica, aquest tipus de fenòmens, tot i que cada vegada més freqüents, són poc habituals i la població tot just tenen cultura sobre com gestionar-los.
Sense persianes i orientades en bona mesura al sud, les mateixes cases que sovint serveixen per fer front al dur hivern –que és en realitat també cada any més suau–, es converteixen en veritables forns a l’estiu. Les oficines solen tenir aire condicionat, però al sector de la construcció, vuit de cada deu empreses ha optat per modificar els horaris. En el cas de les escoles, les autoritats han cridat a ventilar en les hores més fresques, fer activitats aquàtiques, pauses per refrescar-se i garantir l’accés a l’aigua perquè els nens puguin hidratar-se. No contemplen, com a França, el tancament dels centres.
Davant possibles sobrecàrregues de la xarxa, el servei ferroviari ha reduït també l’afluència de trens i reforçat els seus equips en cas d’avaria. Fins i tot l’Atomium, un dels punts d’interès més famosos de la ciutat, s’ha vist obligat a tancar les seves portes més aviat de l’habitual. L’enorme estructura que emula un vidre de ferro augmentat 165.000 milions de vegades, sota el sol s’escalfa en excés i la seva estructura impedeix ventilar-lo correctament. BEATRIZ RÍOS
REGNE UNIT.
Notícies relacionadesLes últimes investigacions publicades al Regne Unit assenyalen de manera unànime que el país no està preparat per a les onades de calor. Una de les més recents, elaborada per l’organització UK Green Building Council, destaca que ni les escoles, ni les oficines, ni els centres per a les persones grans compten amb prou mecanismes per fer front a l’augment de les temperatures. Per revertir aquesta situació, l’entitat reclama reforçar els edificis, tant nous com antics, amb materials aïllants i altres mesures d’"adaptació passiva" que serveixin com a alternativa a l’ús d’aire condicionat (un recurs que, tot i que no està estès al Regne Unit, suposa un alt consum d’energia).
Una avaluació de la Creu Roja sobre aquesta mateixa onada de calor va posar el focus en les deficiències en els mètodes de comunicació de les administracions públiques a l’hora d’alertar sobre els episodis de calor, especialment la població més vulnerable. L’estudi destaca que hi ha "una bretxa entre la conscienciació i l’acció", i reclama un enfocament de comunicació "ben dotat de recursos, coordinat i transversal" a tota l’administració pública per millorar la comprensió del risc. LUCAS FONT
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- FUTBOL Mor Diogo Jota, el davanter del Liverpool, en un accident de trànsit
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Festivals Cancel·lat el concert de Fito Páez que havia d'inaugurar el festival de Cap Roig
- Accident Dos vianants ferits en ser atropellats per un autobús H12 a la Gran Via de Barcelona
- Investigació en marxa Una desena d’afectats per càncer denuncien la fàbrica de Tenneco a Badalona: «Ho fem pels nostres fills»
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- Ciència espacial Telescopis de tot el món observen l’arribada d’un gegantí objecte interestel·lar al nostre Sistema Solar