Abusos a la UB: «El cas de Ramón Flecha és el més greu en una universitat, hi podria haver més de 40 víctimes»

El catedràtic emèrit Flecha –de 73 anys, amb parella i tres fills– va impartir classes a les facultats d’Educació i Sociologia de la UB, on també assessorava alumnes que estaven immersos en la tesi doctoral. El 1991 va ser un dels docents que va impulsar CREA (Centre d’Investigació en Educació d’Adults). Posteriorment va modificar el seu nom per incloure altres etapes educatives i línies d’investigació i va passar a denominar-se Comunitat d’Investigació sobre Excel·lència per a Tots. El grup d’investigació tenia un projecte estrella: les comunitats d’aprenentatge i com superar les desigualtats per assolir l’èxit educatiu. La filla gran de Flecha (en té dos més, molt més petits) va formar part de CREA tot i que ara no hi apareix de manera oficial. Flecha, explica Caramé, va aconseguir anar arraconant la resta de docents i va acaparar tot el poder dins del grup d’investigació.

Denúncia

El 2004 hi va haver una denúncia interna, una de les dues interposades contra CREA (l’altra va ser el 2016; totes dues es van elevar a Fiscalia però van quedar arxivades). Després del primer requeriment, Flecha i el seu equip «van elaborar una estratègia de defensa i es van convertir en experts en violència de gènere», explica el docent de la UB. Flecha s’autodefineix en el seu perfil de xarxes socials com a «científic número u en violència de gènere» i va arribar a ser un dels impulsors del # MeToo a la universitat.

En declaracions a aquest diari, Flecha afirma que l’acusació de les 14 dones és un acte de venjança , ja que ell ha acompanyat al llarg de la seva trajectòria professional moltes víctimes d’assetjament. Segons la seva versió, els agressors d’aquestes víctimes que ell va ajudar al seu dia són ara els que dirigeixen «aquestes campanyes» en contra seu.

«Sempre que he recolzat una víctima [d’assetjament sexual a la universitat], els i les agressores m’han amenaçat que em destruirien inventant-se tot el que fos necessari per fer-ho», ha assegurat a aquest diari. A Twitter ha escrit el missatge següent: «Per molt que calumniïn als que recolzem les seves víctimes, la seva violència aïlladora mai aconseguirà que les deixem aïllades. I ho dic també avui que una víctima a qui tant vaig recolzar ha muntat una campanya perquè no vaig voler col·laborar a encobrir un sacerdot ortodox».

Caramé, que en aquella època era estudiant de Sociologia a la UB, va aconseguir entrar a CREA després d’obtenir una beca oferta per Flecha, que manejava molts projectes universitaris. El llavors estudiant va començar a escoltar per part de les seves companyes de grau relats molt foscos i tèrbols. «M’explicaven que havien tingut alguna cosa amb ell», relata. ¿Potser van patir abús sexual? «L’únic que et puc dir és que cap se sentia atreta per ell. Flecha insistia i destrossava. S’acostava a alumnes i els assegurava que els podia ajudar. Volia que li expliquessin intimitats personals i ell capgirava aquest relat i resignificava el seu passat», revela el doctor en Educació.

«No t’obres»

Aquest entabanament també el va patir Caramé. Segons el seu relat, Flecha, que se sentia perfecte i tenia un alt concepte de si mateix, li parlava de la necessitat d’una transformació personal per transformar la societat. «No t’obres, no et deixes ajudar», li insistia el catedràtic emèrit, que, per recolzar les seves teories, sempre estava traient a col·lació paraules com «evidència, estudi científic i ciència». «Així aconseguia tenir la gent a les seves mans. Era l’exemple perfecte d’una manipulació», afegeix el docent, que deixa clar que el catedràtic mai va abusar sexualment d’ell.

Un temps, Caramé es va cansar de l’actitud del líder de CREA i va començar a enfrontar-se amb ell. «Em va acusar de tenir problemes personals», explica. «¿Quins problemes tinc jo? A veure, explica’mels», el va desafiar. El catedràtic el va acusar de tenir conflictes sentimentals. «¿Potser ets el doctor Amor?», li va deixar anar amb ironia. A Flecha no li va agradar gens la seva actitud i va començar a apartar-lo del grup. Molts companys i companyes de CREA van retirar la salutació al llavors estudiant. Flecha tenia un «control absolut de la vida de les persones que formaven CREA». No amb tots es comportava d’aquesta manera, però sí amb moltes i molts. Fart de la manipulació, Caramé va anunciar el 2002 la seva intenció de deixar CREA, on va estar uns 15 mesos. El grup va patir un degoteig d’abandonaments. Segons RTVE.es, una vintena de dones han sortit de la comunitat investigadora des del 2024.

Valentia

El professor de la UB aplaudeix la valentia de les 14 dones que s’han atrevit a explicar el seu calvari en una carta dirigida al rector de la UB, Joan Guàrdia, en la qual no revelen la seva identitat però sí el sofriment viscut des de fa uns 20 anys, quan eren estudiants, becàries, investigadores i doctorandes, en mans de Ramón Flecha en «un context de clara desigualtat jeràrquica». La informació, publicada aquest dimecres per RTVE i confirmada per aquest diari, ha provocat un remolí al campus.

Tot just llegir la carta del despatx d’advocades, el màxim responsable de la universitat la va enviar als serveis jurídics, que es van posar en contacte amb les lletrades, a les quals van assegurar que la UB té tota la voluntat per col·laborar, però que sense conèixer el nom de les víctimes resulta complicat, per no dir impossible, ajudar-les. Els advocats de la UB van animar les dones a acudir presencialment a la facultat i denunciar els fets a la Unitat d’Igualtat de la UB, que té «protocols eficaços» per lluitar contra l’assetjament.

Testimonis

Al llarg de tots aquests anys, al campus s’ha escoltat «molt soroll» contra CREA, però res més concret. Les úniques dues denúncies internes que consten als arxius de la UB referents al grup CREA són de fa 21 anys i 9 anys, respectivament. Van quedar arxivades per la Fiscalia en el seu moment perquè després de les investigacions pertinents (en l’últim cas, a càrrec de la Guàrdia Civil) es va concloure que no hi havia constitució de delicte ni proves d’infracció penal», segons fonts oficials de la UB. Caramé, no obstant, afirma que els expedients es van tancar per la impossibilitat d’aconseguir nous testimonis.

Notícies relacionades

Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma

El Govern estudia eliminar l’ajuda a extutelats per integrar-la a la nova renda garantida

Caramé assegura que Flecha ha aconseguit crear-se una estela d’investigador de primer ordre, tot i que, en realitat, «no ho és». «Ha muntat els seus propis congressos i ha publicat a moltes revistes, però la seva producció científica és pobra, no en quantitat sinó en qualitat», conclou.

El maig del 2023, entrevistat arran de l’explosió del #MeToo a la universitat, Flecha assegurava: «A Espanya hi ha professors que creuen que la universitat és el seu vedat de caça. Fins i tot he sentit docents parlant entre ells i comentant la ‘fauna’ que tenien en un curs. És esgarrifós. Cal desterrar la idea que les universitats són el lloc on els professors van a buscar relacions sexuals i afectives. No és acceptable que hi hagi docents que es dediquin a lligar en el seu lloc de treball».