Connectar empreses i persones, la missió de la contractació inclusiva

«Amb 62 anys, el centre on treballava va tancar i em vaig quedar al carrer. Em va caure el món a sobre». Roberto Javier Cornejo feia 20 anys que treballava com a conserge en un poliesportiu quan es va veure abocat a l’atur. Per la seva edat, la perspectiva de reinserció laboral era escassa. Més d’una de cada dues persones més grans de 60 anys està a l’atur de llarga durada. «Un amic em va recomanar el Programa 30 Plus, del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, i tres dies més tard em van trucar. No m’ho creia».

Gràcies a aquesta política d’ocupació activa de la Generalitat, que ofereix subvencions a entitats per afavorir la contractació de persones en especial risc de quedar-se fora del mercat laboral, Cornejo va aconseguir ocupació com a tècnic de reparació de manteniment de patinets. «Ara estic exercint el que vaig estudiar en el seu moment, fa 40 anys, i estic molt bé». Amb un contracte fix, i treballant del mateix que havia fet al seu país d’origen, espera poder jubilar-se en aquesta empresa.

El 47% dels aturats registrats a Catalunya tenen 50 anys o més, una xifra que augmenta a gairebé un 70% en els més grans de 40 anys. En aquests grups, a més, la possibilitat que un acomiadament es converteixi en l’atur de llarga durada és molt elevada. Per contrarestar-lo, el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) va llançar el 2021 el Programa 30 plus, dirigit a persones grans de 30 anys i de baix nivell formatiu, que connecta empreses amb vacants i demandants d’ocupació i afavoreix la seva contractació.

A Casa Mató, una carnisseria tradicional del centre de Sabadell, alguns dels seus membres més valuosos van arribar al negoci gràcies a aquest programa. «De les 17 persones que som, el 70% són dones més grans de 50 anys, els altres, persones immigrants i amb risc d’exclusió», va comentar Úrsula Adeva, gerent de l’empresa. «Fa 15 anys trobar la típica carnissera amb experiència, que sabia fer fricandó, era fàcil, ara és diferent».

Gràcies al Programa 30 Plus van conèixer algunes de les seves empleades, entre elles, una carnissera de tota la vida que amb 62 anys s’havia quedat a l’atur i no la contractaven per la seva edat. «En moltes empreses veiem aquest oxímoron de dir que no troben gent per treballar, i després no els agraden els candidats que es presenten», va explicar Adeva. «L’única manera de créixer és contractant gent, i has d’obrir la teva ment, si dius dones en edat fèrtil o més grans de 45 anys no, immigrants tampoc...». Des dels seus inicis, tant ella com la seva germana –amb qui va muntar aquesta carnisseria familiar– van tenir clar que volien ser empresàries amb responsabilitat social. «Per a nosaltres, a més de guanyar-nos la vida honradament, sempre va ser important fer alguna cosa, almenys per al nostre poble, per al nostre entorn, deixar-ho tot una mica millor».

Contractació inclusiva

Adeva i Cornejo van coincidir dijous passat 20 de novembre a la taula rodona «Contractació inclusiva: Oportunitats per a les persones, valor per a les empreses», organitzada per la Generalitat i El PERIÓDICO. Allà van explicar les seves històries, i la seva connexió amb el Programa 30 Plus. Van formar part d’aquesta conversa Marta Cañellas, cap de servei del programa Oportunitats d’Ocupació del SOC i Lourdes Ruiz, tècnica de Promoció econòmica de l’Ajuntament de Sabadell. Quatre veus, quatre perspectives sobre el mercat laboral i la inserció de persones que normalment en queden excloses.

«Les persones a l’atur de llarga durada, en risc d’exclusió, amb discapacitat, més grans de 45 anys, joves amb baixa qualificació o persones migrades, solen ser grups en situació de vulnerabilitat», va explicar Marta Cañellas. «Aquests ciutadans són aquells que estan més distanciats del mercat de treball i, per tant, tenen més dificultats de poder trobar una feina». A tot això, se li sumen altres barreres com la fractura digital, que fan encara més difícil la inserció al mercat. «La digitalització dona moltes oportunitats, però també posa moltes barreres a les persones que estan en una situació complicada». Accedir al mercat laboral ara és impossible sense accés a internet, sense una formació mínima digital, o si no es disposa d’un dispositiu mòbil. «A més, aquesta digitalització està creant molts llocs de treball en plataformes que són llocs de treball que sumen més a la vulnerabilitat».

Hi ha diversos factors que expliquen aquesta situació d’exclusió del mercat laboral. «Moltes vegades les persones no es poden contractar perquè no tenen els requisits per ocupar aquests llocs de treball, per exemple, perquè no poden tenir el títol homologat d’altres països», va afegir Cañellas. Altres barreres passen per la impossibilitat de treballar, entre d’altres, per haver de cuidar nens o persones grans. «De vegades és una millor política d’ocupació una política social per ajudar a cuidar persones grans, això afavoriria la inserció de la dona al mercat laboral». El tercer gran eix que dificulta l’accés d’aquestes persones a llocs de treball són els estereotips.

Estereotips edatistes

«Em trobo amb empreses que em continuen dient que no volen persones estrangeres, que només contracten fins a certa edat, que no volen dones més grans de 35 anys, o que estiguin en edats fèrtils», va coincidir Lourdes Ruiz. «Hem de trencar amb aquestes barreres i parlar amb les empreses de les competències que tenen les persones». En els processos de selecció habituals, on els seleccionadors de personal només veuen un currículum, no arriben a conèixer bé els candidats, ni les seves habilitats. Ruiz també va recalcar que en ocasions es troba amb empreses amb requisits massa exigents, quan en realitat no fa falta per a alguns llocs de treball.

Entre alguns dels estereotips que dificulten la reinserció laboral de persones més grans, es troba la falta de formació en temes digitals, o que tenen més problemes per aprendre. «Però la realitat, és que a les persones joves se les ha de formar igual», va discutir la cofundadora de Casa Mató. «A una persona de 24 anys li hem d’ensenyar com ha d’anar vestida, temes de puntualitat i de responsabilitat... En canvi, les persones de més edat tenim una sola barrera, el tema informàtic».

Amb la mediació del SOC i altres programes públics, s’intenta trencar amb aquestes barreres. «Busquem que valorin les persones, les competències i actituds que tenen», va assenyalar Ruiz. Com a intermediaris entre empreses i demandants d’ocupació, s’acaba coneixent els perfils que necessiten, i que solen ser a la bossa de l’atur. «Nosaltres hem de parlar de competències transversals, per trobar aquesta coincidència entre el que busquen les empreses i els nostres candidats. Un gran exemple és la contractació de Roberto».

En un primer moment, el currículum del tècnic va quedar descartat. «Li van dir que no per la seva edat, i perquè no tenia els estudis específics del que buscaven, però en el seu cas, ell tenia un taller de reparació al seu país», va explicar Ruiz. Gràcies a la intervenció del programa, Cornejo va aconseguir una entrevista. «El primer que em van dir allà és que li havia inspirat confiança, que el personal del taller mecànic era majoritàriament jove, que volia ordre i maduresa, i jo l’hi donaria», va relatar orgullós el tècnic.

Un any després, Cornejo va demostrar al seu cap que no errava amb el seu vot de confiança. El mateix li va passar a Adeva amb les dones grans que va contractar a la carnisseria. «Les persones més madures tenen molts valors, la responsabilitat, el compromís, la paciència... Ho valorem molt», va assenyalar l’empresària. A més, va destacar que ha tingut la sort de trobar persones que han aportat molt a l’equip. «Una persona que entra il·lusionada, contagia il·lusió», va afegir. «Quan dones oportunitats a persones que estan en aquestes situacions, t’asseguro que ho aprofiten, i va molt bé», va coincidir Marta Cañellas.

Segons dades dels anys 2020 i 2021, el 85% de les persones que van començar en el programa, continuen treballant, en la mateixa empresa o una altra. «En altres projectes, el percentatge d’inserció també és altíssim. S’afegeix a aquestes xifres Roberto Cornejo, que ja ha recomanat apuntar-s’hi a dos amics més. «La meva manera d’ajudar és comunicant-ho, explicant a d’altres el meu cas».

Acompanyament empresarial

Aquest tipus de programes no només beneficien les persones a l’atur, sinó també el conjunt d’empreses que s’afavoreixen. «És molt important l’acompanyament que fem a les empreses, en aquesta edició, més del 60% eren petites i microempreses», va recalcar la tècnica de Promoció econòmica. «Moltes empreses ens demanen ajuda, sempre ens diuen que busquen persones i no saben el que els ofereix el SOC, moltes vegades no els arriba la informació».

Notícies relacionades

«La soledat no desitjada és la gran epidèmia silenciosa d’aquest segle», coincideixen Catalunya i Astúries

Espanya busca fórmules per accelerar les seves polítiques d’acció climàtica: «Cal recolzar les empreses que aposten per la sostenibilitat»

«Per a nosaltres, arribar a totes les informacions de les administracions públiques ens requereix un temps que no tenim. I després, mai trobem amb qui contactar», va denunciar Adeva. «Des que les entitats locals van arribar a la nostra vida, ens serveixen d’interlocutor». Agraeix el SOC i la promoció econòmica de l’Ajuntament de Sabadell, que els fa «accessible informació que les petites empreses de cap manera podrien aconseguir».

«És important que es continuïn posant recursos en polítiques actives d’aquest tipus, té un valor molt important», va concloure Cañellas. «D’una banda, aquesta discriminació positiva, i per l’altra, continuar amb aquest acostament a les empreses, aquesta relació directa. Vivim en un país el teixit productiu del qual és la petita i mitjana empresa».