María João Forjaz, presidenta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE): "Augmenten les morts per drogues i afecten persones de més edat"

En el cas del tabac, el consum més significatiu en homes es produeix entre els 30 i 49 anys, però passa de manera bastant homogènia en totes les generacions. En les dones, sí que s’observa una gran prevalença en les nascudes a partir dels 60. Per exemple, en els 80 el consum més significatiu es detectava en les dones de menys de 30 anys, i el 2020, es localitza entre els 50 i 64 anys. Quant a l’alcohol, en els 60 i 70, hi va haver un canvi estructural: les revolucions socials i culturals, l’accés a mètodes anticonceptius, l’expansió de l’educació i l’auge del moviment feminista van propiciar l’entrada massiva de dones al mercat laboral i això va comportar que la prevenció del consum d’alcohol hagi tingut menys efecte en les dones, que són a més un grup d’especial interès dels lobbies de les begudes.

Les estadístiques reflecteixen que els joves consumeixen ara menys cocaïna que anys enrere, mentre que el grup de 35 a 64 anys s’ha multiplicat per quatre, del 0,5% el 1999 al 2% el 2024, la prevalença. ¿A què s’atribueix aquest fenomen?

L’augment del consum podria ser perquè és un grup que va començar a consumir en la seva joventut i molts han mantingut el consum. Es pot destacar que després de bastants anys de descens o estabilització, la mortalitat relacionada amb les drogues experimenta un cert rebot. Tenint en compte que l’edat dels finats ha augmentat considerablement, podem pensar que els consumidors de cocaïna, que de vegades ho són també d’altres substàncies, han envellit, han acumulat danys i problemes de salut, i ha arribat a la mort prematura. Tanmateix, amb les dades actuals, no podem arribar a conclusions fermes, necessitem més estudis. El mercat de drogues evoluciona constantment i es detecten noves substàncies que, en molts casos, no són identificades fàcilment.

Crida l’atenció que els sèniors, a partir de 65 anys, consumeixen més hipnosedants i opioides que els menors d’aquesta edat.

La depressió i l’ansietat són trastorns mentals molt freqüents en les persones grans, a causa de la seva salut empitjorada, més aïllament o inseguretat financera, cosa que comporta més prescripció que en altres edats. Hi influeix el fenomen de l’edatisme, que es reflecteix en menys formació i sensibilització dels sanitaris sobre les necessitats de salut d’aquest grup de població i, per tant, en una pitjor atenció sanitària i psicològica. Donar una atenció especialitzada i de qualitat i programes d’intervenció específics per a les persones grans podria evitar la sobreprescripció o prescripció inadequada d’aquests fàrmacs.

De fet, Espanya és líder en consum d’ansiolítics.

Sí, perquè hi ha una tendència creixent a la medicació de problemes socials i emocionals. La interpretació d’aspectes de la vida quotidiana com les condicions clíniques que requereixen tractament farmacològic dona beneficis a les farmacèutiques. Els grans lobbies farmacèutics han exercit un paper significatiu en aquesta tendència, impulsant campanyes de màrqueting que, en molts casos, converteixen problemes socials, com la tristesa, l’insomni o la falta de concentració, en malalties que es resolen amb medicació.

Les infeccions de transmissió sexual (ITS) creixen en totes les edats i, tot i no estar en l’imaginari col·lectiu, també augmenten entre els més grans de 45.

Els diagnòstics d’ITS com la sífilis, la gonorrea i la clamídia han patit un important increment en els últims anys. Els grups d’edat més afectats són aquells entre 25 i 34 anys, però hi ha un augment en tots les edats. Entre les poblacions de més risc destaca el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes, que inclou tots els grups d’edat, inclòs el de 45 a 55 anys. Pensar que les persones més grans o no tan joves no estan en risc de contraure una ITS no és realista. També tenen vida sexual i hi ha estudis que indiquen que l’ús del preservatiu és baix en aquest grup d’edat.

En vista d’aquestes dades, ¿es podria dir que les persones a partir dels 45 anys són la nova generació problemàtica?

No s’ha de parlar de generacions problemàtiques. Cada grup d’edat té característiques específiques, per la qual cosa l’atenció a cada un d’ells s’ha de fer de manera específica. A més, el perfil i els hàbits de consum de cada grup va canviant. Els estudis epidemiològics són importants per caracteritzar grups de població que es troben en una situació de més vulnerabilitat i així adequar les actuacions.

¿Creu que les campanyes i els missatges públics en contra de les conductes de risc també s’haurien d’adreçar cap a aquest públic?

La majoria de malalties i problemes de benestar tenen causes socials, que són, tal com assenyala l’OMS, les condicions en les quals les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen. Per això, les campanyes basades en la por són poc eficaces si no van acompanyades de canvis estructurals. Aquests missatges poden generar por, sense provocar una resposta efectiva, si les persones no perceben que poden actuar davant el risc. L’epidemiòleg Michael Marmot proposa centrar-se a acabar amb les desigualtats socials, com per exemple, millorant l’ocupació, la vivenda, l’educació i reduint la pobresa, per abordar les causes directes de la mala salut.

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

Si es perpetuen les conductes de risc i addiccions d’aquesta generació, en la vellesa, ¿com afectarà la salut pública?

Al ser un grup de població que va en augment, és previsible que els problemes de salut, en general, i els associats a conductes de risc, en particular, augmentin, cosa que suposarà un desafiament per a la salut pública. Tanmateix, la població gran és heterogènia, ja que inclou des de persones acabades de jubilar fins a les (gairebé) centenàries, així que la seva situació és molt diversa. I s’ha comprovat que la població gran està cada vegada més sensibilitzada sobre la necessitat de l’autocura i dels estils de vida saludables.