La selectivitat més competencial arrenca amb exàmens assequibles

El somriure dibuixat a la cara d’una part important dels alumnes a la sortida ahir del primer examen no deixa lloc al dubte. "Ha sigut fàcil", "Bastant assequible", "No ha sigut pas tan difícil" o "Molt millor del que m’esperava" van ser les frases més repetides entre els nanos després de l’examen de llengua i literatura castellana. Els més agosarats fins i tot van assenyalar que els havia anat "de puta mare". Hi havia consens, doncs, que la primera jornada –el mateix va passar després de l’examen d’anglès, el segon de la "fase d’accés", en què figuren les assignatures comunes– de les temudes PAU del 2025 a Catalunya "no ha sigut per a tant". Els alumnes arribaven al gran dia amb molta inquietud, ja que la nova selectivitat és més competencial, no han tingut referents per assajar-la i deixa enrere el model A i B d’examen (cosa que permetia estudiar la meitat del temari). A tot això s’hi han afegit, l’última setmana, els vaivens a compte de les faltes d’ortografia.

Tot i això, la primera vegada que els alumnes de segon de batxillerat arribaven a la selectivitat sense lectures obligatòries es van trobar amb una prova de castellà força semblant a la d’anys anteriors, amb textos d’Irene Vallejo, Azorín i Pío Baroja, i reptes com respondre si és cert que "la variació i el canvi lingüístic es deuen a la distracció i incultura dels parlants". Més enllà de les habilitats estrictament lingüístiques, l’examen d’aquest any també ha posat a prova les competències dels estudiants a l’hora de reflexionar sobre la necessitat de raonar i de desenvolupar el pensament crític.

Llavis intransigents

"Las fotos estiuenques de les xarxes ens convencen que tots els altres són més feliços", escriu Vallejo a Quizás, quizás, quizás, article publicat a El País amb el qual van engegar les PAU 2025. A partir del text, els alumnes van haver de respondre a unes preguntes, més reflexives, com ara què significa que "las cascades de certeses brollen dels llavis més intransigents".

Malgrat que la gran majoria dels alumnes consultats no en recordaven a la sortida de l’examen l’autoria, el text de Vallejo va marcar sens dubte el primer examen. Els nanos eren conscients que el tema sobre el qual reflexionava modela les seves vides i les de la gent que els envolta. "Ens aconsellen a tot arreu rapidesa i contundència: vendre’ns bé i pensar menys", apunta l’autora de L’infinit dins d’un jonc en l’article, en el qual defensa "la valentia dels matisos" i llança un dard a youtubers i criptobros, "que parlen a grans crits convençuts" i "solen mostrar-se poc oberts a reflexionar i ser flexibles". "Vull estudiar filosofia i m’ha encantat que el primer text de la selectivitat reflexionés sobre la complexitat dels discursos; ens fa molta falta treballar el pensament crític", assenyalava a l’acabar Helena Rodríguez, estudiant del Masnou, que assegurava que, tot i que no estava gens nerviosa –té un 7 de mitjana del batxillerat i necessita un 5–, al veure els seus companys s’havia encomanat de la seva inquietud.

L’espanyol que diu ‘miarma’

Malgrat que als ulls dels estudiants la prova era assequible, a l’esquena d’algú que fa dècades que està allunyat de les aules no sembla ni de bon tros tan senzill un examen en què apareixen figures retòriques com el pleonasme i la sinestèsia; una comparació sobre com es manifesta el sentiment de nostàlgia en un text d’Azorín i un altre de Baroja, i un apartat de reflexió lingüística final que acaba demanant una resposta justificada sobre la varietat diatòpica de l’espanyol a què pertanyen les expressions miarma i no ni ná.

Així va arrencar la selectivitat amb més varietat de matèries –en total 35– i amb un únic model d’examen per assignatura (amb un màxim d’un 30% de preguntes tipus test). Unes proves en què les faltes d’ortografia penalitzaran fins a dos punts en els exàmens de castellà, anglès i català. En la resta d’assignatures en què s’hagi de redactar restaran fins a un punt, i en les de ciències, cap.

Notícies relacionades

Niubó: "Les proves de competències no han anat bé"

D’‘El 47’ a la primera filòsofa en la selectivitat

Al migdia (12.00) va arribar el torn de l’examen de llengua estrangera, que en més del 98% dels casos era l’anglès. La prova els va resultar accessible, també potser per la por amb què hi arribaven. Un listening sobre el monòlit australià d’Uluru, un reading amb un article del Washington Post sobre les propines i un writing sobre per què estan desapareixent els plats tradicionals en un món globalitzat.

Després de l’hora de dinar, en què van compartir punts de vista sobre el que havia passat durant el matí (gens calorós a les aules climatitzades de la universitat), quan van arribar les tres de la tarda va ser el torn dels exàmens de la "fase d’admissió" (abans anomenada fase específica), és a dir, les optatives per fer pujar la nota i mirar d’entrar en el grau desitjat. Després de tres dies de molts nervis –avui el plat fort seran Història i Història de la Filosofia–, el Departament de Recerca i Universitats donarà a conèixer les notes el 25 de juny.