Caïnisme d’Abascal davant Feijóo

Senyor Alberto, tenim un problema: Sun Tzu té raó. I sembla que el líder del PP que és vostè travessa un moment en què no es coneix a si mateix ni coneix el seu enemic.

El seu rostre desencaixat per l’angoixa a Saragossa era el reflex d’aquest doble desconeixement. ¿O és que el que va dir la portaveu Ester Muñoz, en la seva roda de premsa de dimarts, no n’és una prova?

"Els ciutadans no volen que governi l’esquerra, cal respectar la voluntat dels ciutadans. L’esquerra ja s’està activant per unir-se. I, per tant, el que ha de fer la dreta d’aquest país, els que estem a la dreta de Pedro Sánchez, és que no podem cometre errors. Jo no sé si vostè té germans; jo en tinc tres. I he discutit en multitud d’ocasions amb ells, però continuen sent els meus germans. El que vull dir és que en campanya es diuen moltes coses. Cal ser pragmàtic i respectar la voluntat dels ciutadans. De vegades ens agradarien unes coses que no poden ser".

I aquí és on tenim el problema: el diagnòstic, sigui reflex o no del que Ester Muñoz parla amb vostè, està equivocat.

Santiago Abascal és ara el partit oficial a Espanya de la internacional ultradretana de Donald Trump i el seu moviment Maga, tant com Pedro Sánchez ho és de la Internacional Socialista (IS). Són dos camps en combat diari. Sabem que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de la Comunitat de Madrid, està en el PP, però des d’allí s’adhereix a la internacional trumpista. Combat el caïnisme d’Abascal assumint, sense complexos, que diria Aznar, el 100% del seu programa. És l’abascalista del PP.

Però ¿i Feijóo? Ara, la seva estratègia ha deixat orfes dos governs, el d’Extremadura i el d’Aragó, en espera del que digui Abascal. María Guardiola ha demanat l’abstenció del PSOE a Extremadura per governar davant les exigències radicals de Vox, unes exigències que reflecteixen l’ascens a tot arreu, especialment des de l’estiu passat, de Vox.

I que Abascal, al duplicar escons, també mirarà d’imposar a Aragó. En realitat, Vox espera, sobretot, el Grand Prix, en les eleccions del 15 de març a Castella i Lleó, i rematar els seus avenços a Extremadura i Aragó a costa d’un candidat, Alfonso Fernández Mañueco, que està en franca declinació.

L’avantsala de les eleccions a Andalusia, en les quals Juanma Moreno Bonilla haurà de dissoldre entre l’abril o el maig i estarà abocat a perdre la majoria absoluta, amb un salt renovat de Vox en aquesta regió.

El mapa polític espanyol coneix una precarització generalitzada. Fins a la convocatòria d’eleccions anticipades a Extremadura i Aragó, és a dir, eleccions que no tocaven, en el panorama sobresortia la debilitat parlamentària de Pedro Sánchez i l’esclat de forces centrífugues en la seva coalició.

Però l’estratègia de Feijóo ha estès aquesta situació i sotmet les dues regions citades al tripijoc entre el PP i Vox, que només incrementa la inestabilitat.

Sabem, una vegada més, que Felipe González vol el mateix que Feijóo: ¡vagi-se’n, senyor Sánchez! Rares vegades González parla de Vox i d’Abascal, però ara, després d’Aragó, ha afirmat que pactar amb Vox no és tan dolent com pactar amb EH Bildu, que no ha demanat perdó pels crims d’ETA. Abascal tampoc consideraria del tot dolent González, perquè el GAL, el terrorisme d’Estat contra ETA, va existir.

D’això ha deixat rastre una joveníssima advocada, anomenada Olga Tubau, quan va aconseguir la condemna de Barrionuevo i Vera en el cas Segundo Marey, segrestat pel GAL el 1983. I, per cert, González tampoc va demanar perdó o va sentir el dolor de les víctimes.

Notícies relacionades

Vaga educativa a Catalunya

Bad Bunny i els espavilats

Però tornem Feijóo. Ha deixat de parlar el llenguatge de Vox en la intimitat. Ara ho fa com vol Díaz Ayuso que ho faci en públic. I amb Vito Quiles com a estrella.

¡És el caïnisme, estúpid!