Nens a les xarxes: tota ajuda és poca

Encara que sembli increïble, a Espanya la prohibició de vendre tabac als menors data només de 1982. Es va establir la limitació als 16 anys, i després, el 2010, va pujar als 18. Si fa no fa el mateix va passar amb l’alcohol, la venda del qual a criatures de menys de 16 es va vetar el 1990, per elevar-se als 18 un lustre després. Avui dia ningú discuteix aquestes restriccions, ni els fumadors ni els que freqüenten els bars demanarien al Govern que es permeti a la població infantil comprar tabac o vodka lliurement, confiant en el seu bon judici. Educa’ls bé i beuran només aigua. Vigila’ls com toca i no aconseguiran un cigarro d’esquitllentes. Així que molt agraïda a Pedro Sánchez pel seu projecte de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 (tant de bo fos als 18). Tota ajuda és poca.

Notícies relacionades

Vaga educativa a Catalunya

Bad Bunny i els espavilats

Més difícil que deixar de fumar ha sigut per a mi treure’m de les xarxes socials lladres de temps. Són addictives i dolentes per al cap. No ho dic jo, sinó un exèrcit de científics, metges i experts de tota índole, que fa temps que demostra la seva perniciosa influència sobre la salut mental dels adolescents, sobretot de les noies. Hi ha autors que vaticinen que s’acabarà per prohibir directament l’entrega d’un telèfon amb internet als menors, com es va obligar per llei a col·locar sistemes de subjecció especials per a ells als cotxes, amb un descens aclaparador de les morts infantils en accidents. És una qüestió de temps i de civilització. Els nostres pares desconeixien l’abast del dany a la salut que produïa el tabac, nosaltres encara no ens hem adonat del perjudici que causa als nens l’exposició permanent als missatges tòxics que circulen per internet. I, si ho intuïm, estem completament sols davant el perill. Ni les autoritats educatives ni la sanitàries han fet esforços reals fins ara per acompanyar les famílies que es resisteixen a donar el mòbil als seus fills, cursin primària o secundària.

Per descomptat que han de ser les tecnològiques que es forren comerciant amb les dades i l’atenció dels nens les que han de buscar les fórmules per mantenir-los allunyats de continguts que ni entenen, ni poden gestionar, sota pena de multes. Segur que gent tan llesta com per crear eines que envien missatges subliminars de contingut sexual, comercial o polític als joves troben la manera de crear barreres infranquejables en els seus serveis. Sigui quin sigui l’abast de la mesura anunciada pel Govern, és un primer pas i no hi ha cap altre camí bo que el ja transitat per Austràlia o França en el mateix sentit. N’hi ha prou amb veure la reacció mafiosa contra Pedro Sánchez davant la minva del seu negoci dels milionaris tecnoligarques que tiren la xarxa i atrapen els nostres peixets.